Vés al contingut

Orthopristis chrysoptera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOrthopristis chrysoptera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN192937 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreLutjaniformes
FamíliaHaemulidae
GènereOrthopristis
EspècieOrthopristis chrysoptera Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1766)
Nomenclatura
Sinònims
  • Labrus fulvomaculatus (Mitchill, 1815)
  • Orthopristis chrysopterus (Linnaeus, 1766)
  • Orthopristis duplex (Girard, 1858)
  • Orthopristis fulvomaculatus (Mitchill, 1815)
  • Perca chrysoptera (Linnaeus, 1766)
  • Pomadasys fulvomaculatus (Mitchill, 1815)
  • Pristipoma fasciatum (Cuvier, 1830)
  • Pristipoma fulvomaculatum (Mitchill, 1815)[1]
ProtònimPerca chrysoptera Modifica el valor a Wikidata

Orthopristis chrysoptera és una espècie de peix pertanyent a la família dels hemúlids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 46 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i 900 g de pes.
  • 8 espines i 15-17 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 12-13 radis tous a l'anal.
  • Dors elevat.
  • Boca una mica obliqua.
  • Musell llarg i cònic.[3][4][5]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis i peixets.[3]

Depredadors

[modifica]

És depredat per Antennarius ocellatus, Cynoscion nebulosus, Cynoscion regalis i Rhizoprionodon terraenovae.[6]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal, oceanòdrom i de clima temperat (41°N-17°N).[3][7]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Nova York i Bermuda fins a Mèxic.[3][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 4 anys.[23]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Darcy, G. H., 1983. Synopsis of biological data on the pigfish, Orthopristis chrysoptera (Pisces: Haemulidae). FAO Fish. Synop. (134); NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. (449).
  5. ↑ Courtenay, W.R. i H.F. Sahlman, 1978. Pomadasyidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31), Vol. 4. FAO, Roma.
  6. ↑ FishBase (anglès)
  7. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  8. ↑ Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  9. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  10. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  11. ↑ Hildebrand, S.F. i L.E. Cable, 1930. Development and life history of fourteen teleosteen fishes at Beaufort, N.C. Bull. U.S. Bur. Fish. 46:383-488.
  12. ↑ Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p.
  13. ↑ Johnson, G. D., 1978. Development of fishes of the Mid-Atlantic Bight. An atlas of egg, larval and juvenile stages. Vol. 4. Carangidae through Ephippidae. US Fish Wildl. Serv. Biol. Serv. Prog. FWS/OBS-78/12.
  14. ↑ Massey, L. L. i D. E. Harper, 1993. Selected computer images of southeastern U.S. marine fishes. NOAA Tech. Mem. NMFS-SEFSC-333, 49 p.
  15. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  16. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  17. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  18. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  19. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  20. ↑ Scotton, L.N., R.E. Smith, N.S. Smith, K.S. Price i D.P. de Sylva, 1973. Pictorial guide to fish larvae of Delaware Bay: with information and bibliographies useful for the study of fish larvae. Delaware Bay Report Series. Vol. 7. College of Marine Studies, University of Delaware. 205 p.
  21. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  22. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  23. ↑ Darcy, G. H., 1983.

Bibliografia

[modifica]
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baensch, H.A. i R. Riehl, 1985. Aquarien atlas. Band 2. Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde GmbH, Melle, Alemanya. 1216 p.
  • Hinegardner, R. i D.E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951): 621-644.
  • Hodgkinson-Clarke, F., 1994. The construction and operation of artisanal gillnets in Trinidad. Fish. Occas. Pap. Ser. (3):49 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orthopristis chrysoptera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orthopristis_chrysoptera&oldid=32892287»