Ortoserpierita

Ortoserpierita
Fórmula química	Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O
Epònim	serpierita i sistema ortoròmbic
Localitat tipus	mines de coure de Chessy, Chessy-les-Mines, Le Bois-d'Oingt, Roine, Roine-Alps, França
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DD.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DD.30
Dana	31.6.7.1
Heys	25.5.8
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 22,10(2) Å; b = 6,20(2) Å; c = 20,39(2) Å
Grup puntual	mm2 - ppiramidal
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,586 nβ = 1,645 nγ = 1,650
Birefringència	δ = 0,064
Angle 2V	mesurat: 32°, calculat: 30°
Dispersió òptica	petita
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1983-022a
Any d'aprovació	1985
Símbol	Ospe
Referències

L'ortoserpierita és un mineral de la classe dels sulfats que forma part del grup de la devil·lina. Anomenada l'any 1985 per Halil Sarp, el nom fa referència al fet que l'ortoserpierita és el polimorf ortoròmbic de la serpierita.

Característiques

L'ortoserpierita és un sulfat de fórmula química Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És complicat distingir-la tant de la devil·lina com de la serpierita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, torreyita, christelita, devil·lina, campigliaïta, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaita, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, felsőbányaïta, lawsonbauerita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

Formació i jaciments

S'ha descrit com a mineral secundari en mines de coure. S'ha descrit a Austràlia, Àustria, Xile, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Mèxic, Suïssa, Regne Unit i els EUA. A Catalunya s'ha descrit a la mina Les Ferreres (Camprodon, Ripollès) i a la mina Bessó (Ulldemolins, Priorat).