Posnjakita
 Posnjakita | |
|---|---|
 Cristalls de posnjakita provinents de Špania Dolina, Banská Bystrica, Eslovàquia  | |
| Fórmula química | Cu₄(SO₄)(OH)₆·H₂O |
| Epònim | Eugene W. Posnjak (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.01 |
| Dana | 31.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls escalats, terrosa o com a crostes |
| Estructura cristal·lina | a = 10.578 Å, b = 6.345 Å, c = 7.863 Å; β = 117.98°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica domàtica (m) Pm |
| Massa molar | 488.32 g |
| Color | blau a blau fosc |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blavosa |
| Densitat | 3,4 |
| Índex de refracció | nα = 1.625 nβ = 1.680 nγ = 1.706 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-001 |
| Símbol | Pnk |
| Referències | [1] |
La posnjakita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta l'any 1967 en un jaciment a la província de Kharagandí (Kazakhstan). Rep el seu nom del geoquímic nord-americà Eugene W. Posnjak (1888-1949).
Característiques
[modifica]La posnjakita és un sulfat hidroxilat i hidratat de coure. Pel seu aspecte és fàcilment confusible amb la langita, més hidratada. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls escalats. També s'hi pot trobar de manera terrosa o en forma de crostes. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari que es forma a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals del coure d'origen hidrotermal. També apareix comunament amb posterioritat a l'excavació de les mines, formant-se en els munts d'escòries de la mineria. Sol trobar-se associada a altres minerals com: brochantita, langita, devil·lina, serpierita, woodwardita, wroewolfeita, auricalcita, atzurita, malaquita o calcopirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Can Rovira, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona),[2] a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona)[3] i a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Posnjakite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ Josep Antoni Ignacio Herrera · Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Adolf Cortel Ortuño «Willemita i altres minerals de les pedreres de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, 5-2021, pàg. 3-46 [Consulta: 26 novembre 2021].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].