Vés al contingut

Ortvin Sarapu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMBE
Ortvin Sarapu
Biografia
NaixementOrtvin Sarapuu
22 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Narva (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1999 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Auckland (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstònia Estònia
Nova Zelanda Nova Zelanda
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica
Nova Zelanda Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1966) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1992Olimpíada d'escacs de 1992
1988Olimpíada d'escacs de 1988
1986Olimpíada d'escacs de 1986
1984Olimpíada d'escacs de 1984
1982Olimpíada d'escacs de 1982
1980Olimpíada d'escacs de 1980
1978Olimpíada d'escacs de 1978
1974Olimpíada d'escacs de 1974
1972Olimpíada d'escacs de 1972
1970Olimpíada d'escacs de 1970 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMestre Internacional
20 cops campió de Nova Zelanda
Premis
ChessGames: 23652 365Chess: Ortvin_Sarapu OlimpBase homes: 6wegm4me

Ortvin Sarapu MBE (en estonià: Ortvin Sarapuu; Narva, Estònia 22 de gener de 1924 - Auckland, Nova Zelanda, 13 d'abril de 1999), de vegades citat com a «Mr Chess», fou un jugador d'escacs neozelandès d'origen estonià, que tenia el títol de Mestre Internacional i que va guanyar el campionat d'escacs de Nova Zelanda vint cops (en solitari o compartit) entre 1952 i 1990.[1]

Primers anys

[modifica]

Nascut a Estònia, el 1940 va guanyar el campionat juvenil d'Estònia,[2] i posteriorment s'escapà a Finlàndia des de l'Estònia ocupada pels nazis el 1943, i després a Suècia.[3] El 1945, just després del final de la II Guerra Mundial, Sarapu fou convidat a romandre amb un amic de la família a Dinamarca.[3] El 1946, va guanyar els campionats de Copenhaguen estàndard i el d'escacs ràpids.[3] El 1948, va jugar unes simultànies de vint partides d'escacs a cegues a Dinamarca.[4]

El seu primer i únic torneig internacional a Europa fou el d'Oldenburg 1949.[5] Allà, hi va derrotar l'excandidat al campionat del món d'escacs Efim Bogoljubov tor revertint una partida en la qual estava pitjor.[6] Sarapu hi acabà cinque, amb un global d'11-6, un punt per darrere dels vencedors del torneig, Bogoljubov i Elmārs Zemgalis, i mig punt per sota de Nicolas Rossolimo i Herbert Heinicke.[7]

Nova Zelanda

[modifica]

Un dels seus oponents al torneig d'Oldenburg de 1949 fou l'exneozelandès Robert Wade; en la conversa posterior a la seva partida, Wade li va suggerir que Nova Zelanda podria ser un bon lloc per algú com Sarapu, que volia escapar de l'Europe assolada per la guerra.[8] Va conèixer Barbara Bialonczyk després del torneig d'Oldenburg, i es van casar el 1950.[9] Immediatament després, varen emigrar a Nova Zelanda, i varen arribar a Wellington l'octubre de 1950.[10] Varen tenir un fill, Peter.

Quan va arribar, hi havia una enorme distància entre la seva superior força escaquística i la de la resta. Així, va guanyar empatat o en solitari el campionat d'escacs de Nova Zelanda vint cops entre 1952, quan va guanyar el primer campionat amb 10.5 punts sobre 11 partides, i 1990, quan va empatar amb Benjamin Martin a 7.5 sobre 11.[11] Sarapu mantenia que tenia el rècord mundial pel que fa a nombre de victpories en qualsevol campionat nacional.[12] Va ser conegut comj a "Mr NZ Chess", i va representar el seu nou país en deu Olimpíades d'escacs.

El 1952 va jugar contra C. J. S. Purdy, llavors campió d'Austràlia, pel campionat d'Australàsia. El matx, disputat a Auckland, acabà empatat, i ambdós jugadors es proclamaren campions de 1952.[13][14] Sarapu va obtenir el primer lloc al Torneig Internacional de Melbourne de 1955.

Títols i guardons

[modifica]

La FIDE va atorgar-li el títol de Mestre Internacional el 1966, després que guanyés el Torneig Zonal de l'Àsia, cosa que el va convertir en el segon escaquista neozelandès en obtenir el títol d'MI, després de Robert G Wade. Sarapu fou guardonat amb el títol de l'Orde de l'Imperi Britànic pels seus serveis en l'àmbit dels escacs.

A banda de Bogoljubov, Sarapu va jugar amb altres jugadors de l'elit mundial, com ara els campions del món Bobby Fischer (derrota a l'Interzonal de Sousse 1967), Garri Kaspàrov (derrota a l'olimpíada de Lucerna 1982), i Borís Spasski (taules a Wellington 1988), i també contra el molts cops candidat al títol mundial Víktor Kortxnoi (taules a l'Interzonal de Sousse).[15]

Obres

[modifica]
  • Ortvin Sarapu: 25 Years in the New Zealand Chess Championship (1952–1977), 1978.
  • Ortvin Sarapu: "Mr. Chess". The Ortvin Sarapu Story. New Zealand Chess Supplies, Wainuiomata 1993. ISBN 0-473-01607-9
  • Ortvin Sarapuu: Minu malelugu. Kupar, Tallinn 1998. ISBN 9985-61-117-9

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nota biogràfica de Ortvin Sarapu» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 5 febrer 2016].
  2. ↑ 'Mr Chess' The Ortvin Sarapu Story, New Zealand Chess Supplies Ltd, 1993, pp. 3-4.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Sarapu 1993, p. 4.
  4. ↑ Sarapu 1993, p. 172.
  5. ↑ Sarapu 1993, p. 6.
  6. ↑ Bogolyubov-Sarapu, Oldenburg 1950. ChessGames.com. Consultat el 25 de maig de 2009.
  7. ↑ Sarapu 1993, p. 7.
  8. ↑ Sarapu 1993, pp. 5-6. ISBN 0-473-01607-9
  9. ↑ Sarapu 1993, p. 10.
  10. ↑ Sarapu 1993, pp. 6-10.
  11. ↑ Sarapu 1993, pp. 12, 152.
  12. ↑ Edward G. Winter, Kings, Commoners and Knaves: Further Chess Explorations, Russell Enterprises, Milford, Connecticut, 1999, p. 229. ISBN 1-888690-04-6, citant Sarapu 1993, p. vii.
  13. ↑ Sarapu 1993, pp. 12-13.
  14. ↑ C. J. S. Purdy, C. J. S. Purdy: His Life, His Games, and His Writings, Belmont Printing Company, 1982, pp. 319-31.
  15. ↑ Sarapu 1993, pp. 46-48, 50, 110-12, 137-39.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ortvin_Sarapu&oldid=34156027»