Osakaïta
 Osakaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Zn₄(SO₄)(OH)₆·5H₂O |
| Epònim | prefectura d'Ōsaka |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.40 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | formes en fulla (com les miques); cristalls pseudohexagonals amb sis cares. També trobada com a columna, estalactita o estalagmita; en aquests casos, associada amb calcita. |
| Color | blanc o blau molt clar |
| Duresa (Mohs) | 1 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca o blau cel molt clar |
| Densitat | 2,7 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2006-049 |
| Símbol | Ok |
| Referències | [1][2] |
L'osakaïta (en japonès: 大阪石) és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema triclínic i la seva fórmula és: Zn₄(SO₄)(OH)₆·5H₂O. Va ser descoberta l'any 2006 a la seva localitat tipus: mina Hirao, Onsen-cho, Minoo, Prefectura d'Osaka, Regió de Kinki, Illa de Honshu, Japó. Va ser anomenada així per la seva localitat tipus; nom derivat d'Osaka. Es forma en zones d'oxidació hidrotermal en vetes que tallen pissarres del Juràssic en mines de zinc abandonades (és l'ambient de formació de la localitat tipus).[1][2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'osakaïta pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.