Stanleyita
 Stanleyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (V4+O)(SO₄)·6H₂O |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.50 |
| Dana | 29.6.13.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic (monoclínic o triclínic) |
| Hàbit cristal·lí | cristalls de mida petita, eflorescències. Cristalls formats per evaporació de fluids. |
| Color | blau cel a verd |
| Duresa (Mohs) | 1 a 1,5 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1.95 g/cm³ (mesurada) 2.01 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-042 |
| Símbol | Stl |
| Referències | [1][2] |
La stanleyita és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i la seva fórmula és: (V4+O)(SO₄)·6H₂O. Va ser descobert l'any 1980 a la seva localitat tipus: mina Ragra, Huayllay, Pasco, al Perú. Va ser anomenada així per Henry Morton Stanley (1841-1904), periodista i explorador britànic. Es forma en zones d'alteració de menes de vanadi. El mineral tipus es conserva al museu Smithsonian.[1][2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stanleyita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Stanleyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Stanleyite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 20 juliol 2015].