Wilcoxita
Wilcoxita | |
---|---|
Fórmula química | MgAl(SO₄)₂F * 17H₂O |
Epònim | William Wilcox (en) |
Localitat tipus | Lone Pine Mine, Lone Pine Hill area, Wilcox District, Catron Co., New Mèxic, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.45 |
Dana | 31.9.9.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 6,644(1) Å; b = 6,749(2) Å; c = 14,892(2) Å; α = 79,664(4)°; β = 80,113(4)°; γ = 62,487(3)° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Grup espacial | grup espacial 1 |
Color | incolor, blanc |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,424 nβ = 1,436 nγ = 1,438 |
Birefringència | δ = 0,014 |
Angle 2V | mesurat: 48°, calculat: 44° |
Dispersió òptica | indistingible |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1979-070 |
Any d'aprovació | 1979 |
Símbol | Wcx |
Referències | [1][2] |
La wilcoxita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'aubertita. Va ser descoberta l'any 1979 a la mina Lone Pine, Wilcox (Nou Mèxic, EUA). Va ser anomenada així per la seva localitat tipus (Wilcox).[1][2]
Característiques
[modifica]La wilcoxita és un sulfat de fórmula química MgAl(SO₄)₂F·17H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són rabassuts, mostrant {010}, {110}, {100}, {110}, {011}, típicament amb les vores arrodonides, de fins a 1 mm, agregats en crostes gruixades i masses esponjoses, pot formar estalactites.[3]
És un mineral molt soluble; fins i tos és soluble en aigua freda. Presenta seriosos problemes a l'hora d'estudiar-lo, perquè en escalfar-se per la llum dels microscopis es dissol amb la seva pròpia aigua (l'aigua estructural que perd per l'augment de temperatura).[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wilcoxita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.
Formació i jaciments
[modifica]La wilcoxita és un mineral post-mineria dipositat a partir de solucions derivades d'una zona d'oxidació d'una bretxa (mina Lone Pine), també es pot formar en menes de cassiterita-turmalina-quars–polsulfurs intensament oxidats (dipòsit Deputatskoye, Rússia). A més de la mina Lone Pine on va ser descoberta, també ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, altres indrets dels EUA, Hongria, Itàlia, Rússia, Sud-àfrica i Suïssa.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Wilcoxite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Wilcoxite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 20 juliol 2015].
- ↑ «Wilcoxite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 5 maig 2018].
- ↑ Williams, S. A. & Cesbron, F. P. (1983): Wilcoxite and lannonite, two new fluosulfates from Catron County, New Mexico. Mineral. Mag. 47, 37-40