Oscar Byström
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Oscar Fredrik Bernadotte Byström 13 octubre 1821  ciutat d'Estocolm (Suècia) | ||
| Mort | 22 juliol 1909 (87 anys) ciutat d'Estocolm (Suècia) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 19A3 Gravplats: 00691 (1909–) 59° 21′ 34″ N, 18° 01′ 36″ E / 59.35942°N,18.02677°E | ||
| Nacionalitat |  Suècia | ||
| Formació | Acadèmia Militar de Karlberg (1836–) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Compositor, director d'orquestra | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Elisabet Dorotea Augusta Bäckström (1853–valor desconegut) | ||
| Pare | Thomas Byström | ||
  
| |||
Oscar Byström (Estocolm, Suècia, 13 d'octubre de 1821 - 22 de juliol de 1909) fou un compositor i director d'orquestra suec.
Era fill d'un distingit oficial, per complaure els seus familiars seguí la carrera militar, aconseguint el grau d'oficial d'artilleria (1841) i continuant en l'exèrcit fins a assolir el grau de capità.
Començà els estudis en la seva ciutat natal, i el 1848 es donà conèixer a Estocolm com a pianista i des d'aquella data donà periòdicament concerts en aquesta capital, fins que el 1850 demanà la llicència absoluta de l'exèrcit per a seguir la seva vocació musical, essent anomenat inspector del conservatori el 1867 i el 1870 professor d'aquest.
Subvencionat pel Govern suec emprengué nombrosos viatges d'estudi per l'estranger i des de 1883 dirigí en esglésies diferents, especialment en la catedral d'Estocolm, l'execució d'obres antigues de música sagrada.
Se li deuen estudis molt erudits i investigacions vers la música religiosa antiga, havent recorregut durant diversos anys la majoria d'esglésies escandinaves a la recerca d'obres escrites en cant pla antic i mètodes vers el cant litúrgic.
Entre les seves nombroses obres i figuren cors, quartets per a orquestra, i fins i tot operetes. Entre les més importants publicà: Luthers Kirchenlieder (Leipzig, 1897), Ur Medeltidens Kirkosäng i Sverige (1900), Norge och Finland; l'opereta Hermann Wimpel, estrenada amb èxit a Helsingfors (avui Hèlsinki), (1875); una simfonia, dos quartets per a instruments de corda, un trio, una sonata per a violoncel, etc.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 9, pàg. 1590 ISBN 84-239-4509-X