Pàvel Kluixàntsev
| |||
| Nom original | (ru) Па́вел Влади́мирович Клуша́нцев  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 25 febrer 1910 Sant Petersburg (Rússia) | ||
| Mort | 27 abril 1999 (89 anys) Sant Petersburg (Rússia) | ||
| Sepultura | Cementiri de Smolensk | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, director de fotografia, operador de càmera, escriptor de ciència-ficció, productor de cinema, guionista, escriptor | ||
| Activitat | 1935 - | ||
| Gènere | Pel·lícula de ciència popular | ||
| Premis | |||
   
| |||
Pàvel Kluixàntsev (rus: Па́вел Влади́мирович Клуша́нцев) (Sant Petersburg, 25 de febrer de 1910 - Sant Petersburg, 27 d'abril de 1999), nom complet amb patronímic Pàvel Vladímirovitx Kluixàntsev, fou un càmera rus de categoria superior (1939), director de cinema, productor i guionista. va treballar durant l'era soviètica. Va ser un artista meritori de Rússia (1970).
Biografia
[modifica]Pàvel Kluixàntsev va néixer a Sant Petersburg en una família russa.[1] La seva mare era mestressa de casa d'herència noble. Després de la revolució d'octubre va treballar com a mestra en un internat. Durant la dècada de 1930 el seu germà gran, un antic oficial de l'Blanc, va ser arrestat sota la sospita de l'assassinat de Serguei Kírov i enviat a camps de presoners.[2] Va morir de fam durant el bloqueig de Leningrad. El pare de Pavel venia d'una petita ciutat de Staritsa a l'Oblast de Tver. Va passar molts anys treballant com a metge zemstvo després de graduar-se a l'acadèmia de medicina de Sant Petersburg. Més tard va ser nomenat per treballar al Ministeri de Comerç i Indústria de l'Imperi Rus i se li va concedir una noblesa personal. Després de la revolució va passar uns anys venent bitllets en una estació de ferrocarril. Va morir el 1919.
Kluixàntsev es va graduar a la Fototècnica de Leningrad el 1930 i va treballar per a Belgoskino com a director de fotografia durant quatre anys. El 1934, va començar a treballar a Lenfilm / Lennauchfilm, on es va convertir en director i productor, principalment fent pel·lícules educatives sobre ciències, inclosa la seva pel·lícula visionària Doroga k zvezdam (1957). Abans d'aquesta pel·lícula, les pel·lícules de Kluixàntsev eren estrictament factuals, però aquí, la pel·lícula es basa en els fets i els amplia. La pel·lícula es converteix en un documental híbrid que barreja ciència amb ficció que s'apropa fermament a la ciència-ficció. Els efectes especials d'aquesta pel·lícula -la precisió científica de representar la ingravidesa, la construcció en òrbita terrestre, una estació espacial giratòria i el viatge amb coets a la Lluna- van ser els efectes visuals d'avantguarda de la seva època.
Planeta Bur, l'únic llargmetratge de Kluixàntsev, es va estrenar el 1962. Per a aquesta pel·lícula, Kluixàntsev destaca especialment pel seu meticulós disseny i creació de "John the Robot". Basat en el vestit de busseig pesat d'alumini fos de 1911 de Chester E. Macduffee, tenia més de 42 punts d'articulació a les principals articulacions del cos, un dels vestits de robot tècnicament més complexos de la seva època. La pel·lícula va ser reeditada i ampliada per Roger Corman per a la distribució nord-americana, com a Voyage to the Prehistoric Planet (1965) de Curtis Harrington i a Voyage to the Planet of Prehistoric Women (1968) de Peter Bogdanovich. En ambdues versions, les escenes originals van ser elogiades.
Després de Planeta Bur, Kluixàntsev va caure en desgràcia a l'URSS i va tornar a fer pel·lícules més basades en la ciència. El 1972, es va decidir prescindir dels seus serveis.
És un conegut autor de llibres juvenils de divulgació científica.
Pàvel Kluixàntsev va passar els seus darrers anys al seu pis de Sant Petersburg. En una entrevista, va criticar la Rússia postsoviètica per l'absència de cultura i televisió, per la manca d'interès en les pel·lícules educatives, en l'educació de polímates.[3]
Kluixàntsev va morir el 1999 als 89 anys. Va ser enterrat al Cementiri de Smolenski.[4] HLi van sobreviure la seva dona, l'animadora Nadezda Alekdadnrovna Kluixantseva (1912-2000), i els seus dos fills Ianna Kluixàntseva (nascuda el 1936) i Mikhaïl Kluixàntsev (nascut el 1945).
Filmografia
[modifica]- 1946. Poliarnoie sianie (Полярное сияние)
- 1947. Meteoriti / (Метеориты) (10 minutes)
- 1951. Vselennaia / Kosmos (Вселеннаяa)
- 1956. Taina Veixestva (Тайна вещества) (50 minuts)
- 1957. Doroga k Zvezdam (Дорога к звёздам) (58 minuts)
- 1962. Planeta Bur (Планета бурь) (78 minuts)
- 1965. Luna (Луна / Luna)
- 1968. Mars (Марс)
- 1970. Viju zemliu! (Вижу Землю!) (16 minuts)
- 1972. Velenie vremeni (Веление времени)
Premis
[modifica]- 1952. Vselennaia: Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (KVIFF VII). Diploma IV, Festival Internacional de Cinema, París.
- 1958. Doroga k Zvezdam: Festival de Cinema de tota la Unió (VKF I), Moscou. Festival Internacional de Cinema (ICF) pel·lícules tècniques i científiques, Belgrad.
- 1966. Luna: Segell d'or, Trieste IV ICF Fantastic Movies.
- 1970. Artista d'honor de la Federació Russa
Bibliografia
[modifica]- Lynn Barker & Robert Skotak: Klushantsev: Russia's Wizard of Fantastika (pt. 1). American Cinematographer, Vol. 75, No. 6, juny de 1994, pgs 78-83.
- Lynn Barker & Robert Skotak: Klushantsev: Russia's Wizard of Fantastika (pt. 2). American Cinematographer, Vol. 75, No. 7, juliol de 1994, pgs 77-82.
- Evgeni Kharitonov & Andrei Shcherbak-Zhukov. Na ekrane-Chudo: Otechestvennaya kinofantastika i kinoskazka [The Wonder on the Screen: National Fantastic, SF, and Fairy Tale Films]. Moscow: NII Kinoiskusstva, V. Sekachev, 2003.
- Pavel Klushantsev: All About the Telescope, 1962, reprinted in 1972, 1975 and 1980 on Russian, English, Spanish and Polish languages.
- Pavel Klushantsev: Answer, Martians!, 1968, reprinted in the USSR 1976.
- Pavel Klushantsev: Are We Lonely In Universe?, 1981, reprinted in Greece 1984.
- Pavel Klushantsev: House on an Orbit, 1975, reprinted in Czechoslovakia 1975.
- Pavel Klushantsev: K Drugim Planetam! [To Other Planets], 1959, reprinted in the USSR 1962, in Poland 1964, in Japan 1972.
- Pavel Klushantsev: Stantsiia "Luna" [Station "Moon"], 1965, reprinted in Japan 1972, in the USSR 1974.
- Lars Movin: Road to the Stars [New Release / The Star Dreamer]. Film [Danish Film Institute] #25, novembre de 2002, pgs 6-7.
Referències
[modifica]- ↑ Pavel Klushantsev, ed. by Zhanna Klushantseva. Away from Big Roads. Moscou, 1994 (Autobiografia, en rus)
- ↑ Interview with Zhanna Klushantseva by Olga Gorshakova // Moskovskij Komsomolets, 24 de setembre de 2015
- ↑ "La ciència popular s'està morint, perquè no hi ha diners, no hi ha demanda, ningú vol educar; tothom només vol guanyar diners de totes les maneres possibles. Però no s'ha de viure així! Així viuen els animals. Els homes han arribat al nivell dels animals, l'únic que volen és menjar i dormir. No s'entén que som una humanitat que passa una determinada fase d'evolució. Hem d'entendre la direcció d'aquesta evolució. Per a això necessitem cultura, coneixement. Si de sobte apareixia un mag i va fer ressuscitar la cultura —almenys la que teníem en temps de Khrusxov—, us asseguro que en una setmana l'economia començaria a funcionar, i en un mes tota la política s'estabilitzaria i tot tornaria a el seu lloc". Pàvel Kluixàntsev a la pel·lícula Meteors de l'entrevista a Pàvel Kluixàntsev d'Ígor Voitenko, Russia-K, 1997
- ↑ Klushantsev Pavel Vladimirovich (1910 – 1999) at the Saint Petersburg's Necropolis site