Palau del Baró de Vilagaià
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Comtal, 18 bis-20 i Espolsa-sacs, 1-3 | |||
| ||||
| Format per | Volta d'Espolsasacs Casa Jaume Monràs | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42576 | |||
| Id. Barcelona | 432 | |||
El Palau del Baró de Vilagaià és un conjunt arquitectònic situat als carrers Comtal i d'Espolsa-sacs de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Està format per dos edificis de diferents èpoques i estils, tot i que la fitxa del Catàleg de Patrimoni inclou també la volta d'Espolsa-sacs i la casa del núm. 18.[1]
Història
[modifica]El 1776, Francesc Oliva i Matxín vengué al botiguer de draps Bartomeu Amat una casa amb hort o «eixida» que havia estat propietat de Miquel Onofre Montfar i Pobla,[3] fill de Dídac Montfar-Sorts i Cellers[4] i arxiver de l'Hospital de la Santa Creu.[5][6] Poc després, Amat en va fer agnició de bona fe[7] al comerciant ennoblit Francesc de Clota i de Teixidor,[8] que l'any següent, aquest adquirí al teixidor de lli Marià Roig una altra propietat al carrer d'en Salabert (abans dels Frares dels Sacs i avui Espolsa-sacs),[9] i el 1778 va demanar permís per a posar balcons, guarda-rodes i fer claveguerons a les cases que estava reedificant.[10] Francesc de Paula de Clota i de Mir, fruit del seu primer matrimoni amb Serafina de Mir i de Còdol,[11] hi vivia amb la seva família.[12] La seva filla Francesca de Clota i d'Anglí,[13] fruit del seu primer matrimoni amb Manuela d'Anglí i Mas,[11] es va casar amb Fèlix March de Jalpí-Tragó i de Berenguer,[14] senyor de la Torre Gallina a Vidreres.[15] L'hereu fou Francesc Maria de Jalpí i de Clota[16] (1758-1821),[17] casat amb Clara de Maranyosa i de Rosselló.[18] El 1803, l'hereva del matrimoni, Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa[19] es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà (1778-1864), II baró de Vilagaià.[20]
La casa que donava a la Volta d'Espolsa-sacs pertanyia a Domènec Capdevila de Montaner i Llonguet, natural de Puigcerdà, vila de la que fou alcalde major abans d'ésser-ho de Camprodon i Vilafranca del Penedès.[21] El 1785, el seu fill Francesc Capdevila de Montaner i de Solà la va establir en emfiteusi al notari Jaume Morelló,[22] i l'any següent, aquest en va fer agnició de bona fe al comerciant Magí Marí,[23] que el 1787 va demanar permís per a reedificar-la.[24][25] Posteriorment, es va establir a Carabanchel de Abajo (Madrid), on va adquirir una fàbrica de sabó i terres,[26] i a la seva mort el 1823, fou succeït per la seva filla Rita, casada amb Manuel de las Fuentes.[27] A causa de l'impagament dels censos, la propietat fou embargada i subhastada,[28][29] essent finalment adjudicada a Ramon de Mercader i de Novell (1789-1840),[30] hereu d'un dels senyors emfitèutics.[31] El 1840, poc abans de morir,[32] la va establir en emfiteusi a Francesc Salvador de Delàs,[31] que en compliment del contracte la va fer reedificar (la tarja de l'escala de veïns té la data 1842).
La propietat fou heretada pel seu fill Francesc de Paula de Delàs i de Jalpí (1806-1890), III baró de Vilagaià,[33] succeït pel seu fill Marià de Delàs i de Foxà (1837-1912), IV baró de Vilagaià,[34][35] i aquest pel seu fill Manuel de Delàs i Gayolà (1870-1950), V baró de Vilagaià.[36][37]
Descripció
[modifica]L'edifici número 20 consta de planta baixa, tres pisos i terrat. Als baixos s'obren quatre portes, tres grans i una petita, totes elles d'arc escarser.[2] En el primer pis s'obren tres obertures d'arc rebaixat que donen a petits balcons individuals de ferro forjat i amb la llosa motllurada. Els dos pisos superiors són iguals que el primer, però s'hi afegeix una petita finestra d'arc rebaixat. Corona la façana un ràfec de ceràmica.[2]
La porta principal se situa al centre de la façana i està decorada amb una motllura llisa. Dona accés a un vestíbul de sostre pla, que té com a element decoratiu dues pilastres que aguanten un arc carpanell cap al centre.[2] El pati central, originalment descobert i amb un pou en un dels extrems, està actualment cobert a nivell del primer pis, i compartimentat per a ubicar un restaurant i un magatzem,[38] i les obertures són d'arc carpanell.[2] Segons els «Quarterons» de Garriga i Roca, a la part posterior de la parcel·la hi havia un jardí amb una font central.[38]
La casa número 18 bis consta de planta baixa, tres pisos i terrat. Les obertures segueixen tres eixos longitudinals i les laterals són més amples que les centrals. Les de la planta baixa estan motllurades i es corresponen les laterals a comerços i la central al portal. Als pisos superiors, les obertures centrals són finestres i les laterals balcons amb la barana de ferro. El parament és de carreus de pedra a la planta baixa i arrebossat i pintat a la resta, excepte l'emmarcament de les obertures. El coronament té una cornisa sobre un fris de dentellons, que s'estén al cos sobre el pas cobert del carrer d'Espolsasacs.[2]
Aquest té una finestra amb llinda per planta, parament arrebossat i pintat excepte l'emmarcament de les obertures, que és de pedra.[2] El primer pis és una continuació de la façana del número 18. Hi ha una finestra amb la llinda decorada amb relleus, palmetes i un petit frontó a la part superior i mènsules als extrems; el parament està arrebossat formant línies horitzontals i està separat per una motllura dels pisos superiors.[2]
El pas cobert del carrer d'Espolsacs té un arc rebaixat als dos extrems, i sobre el del carrer Comtal hi ha pintat el rètol «Relojes Portusach». L'interior és de volta de canó rebaixada amb un esglaó al centre. Un enrajolat explica que el nom prové del fet que, al segle xv, els monjos agustins del veí monestir de Santa Eulàlia del Camp hi espolsaven els seus hàbits, en forma de sac, des de les finestres que donaven al carrer.[2]
Vegeu també
[modifica]- Castell de Cornet
- Casa dels Quatre Rius
- Can Clota
- Casa Joan Roig i Vidal
- Casa-fàbrica Espalter
- Palau Mercader
- Can Mercader
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Palau del Baró de Vilagaià i edificis adjacents». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Palau del Baró de Vilagaià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Miquel Onofre de MONTFAR-SORTS y POBLE». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Didac de MONTFAR-SORTS y CELLERS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Documentació sobre Bartomeu Minguell, candeler de cera, i Miquel Onofre Montfar i Sorts, arxiver de l'Hospital». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/21, f. 179-180, 18-05-1776.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/21, f. 69v-73v, 22-10-1776.
- ↑ AHPB, notari Miquel Arnús, 22-10-1776.
- ↑ «Francesc de Clota i de Teixidor. Comtal. Volta d'En Espolsasacs. Posar balcons, guarda-rodes i fer claveguerons». C.XIV Obreria C-18/1778-244. AHCB, 15-12-1778.
- ↑ 11,0 11,1 Morales Roca, 2002, p. 571.
- ↑ AHPB, notari Pau Casades, manual 1.133/2, f. 55-65v, 20-05-1786.
- ↑ «Francesca de Clota i Anglí». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Fèlix March de Jalpi-Tragó i de Berenguer». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ Formiga i Bosch, 2015, p. 142.
- ↑ «Relació de cases i habitants del Quarter 3 - Barri 7, de les Magdalenes». Allotjaments i utensilis, I-15.03. AHCB, 1802.
- ↑ «Francesc Maria de Jalpí i de Clota». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Maria Clara de Maranyosa i de Rosselló». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ Jané Orpí, 2019, p. 9.
- ↑ AHPB, notari Jaume Sanjoan, 27-10-1785.
- ↑ AHPB, notari Jaume Sanjoan, 12-06-1786.
- ↑ «Magín Marí. Comerciant. Comtal i Volta dels frares dels sachs (Espolsa-sacs). Enderrocar i reedificar. Planta baixa, entresòl, més quatre pisos». C.XIV Obreria C-43/1787-4. AHCB, 07-01-1787.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Lasso de la Vega Zamora, 2004, p. 156.
- ↑ Lasso de la Vega Zamora, 2004, p. 154.
- ↑ Diario de Barcelona, 04-05-1827, p. 982.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-03-1839, p. 945.
- ↑ «Ramón de MERCADER y NOVELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 31,0 31,1 AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/1 (3a part), f. 21-25v, 28-02-1840.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/1 (3a part), f. 45v-49, 02-05-1840. Obertura del testament de Ramon de Mercader i de Novell.
- ↑ «Francesc de Paula de Delàs i de Jalpí». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Marià de Delàs i de Foixà». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Anuario-Riera» p. 370, 1896.
- ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera Reunidos S.A., 1929, p. 288, 970.
- ↑ «Manuel Maria de Delàs i de Gayolà». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ 38,0 38,1 «Carrer Comtal 20». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 171-172. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Formiga i Bosch, Josep «La Torre de l’Esparra, la Torre Gallina i la Torre de Bedós». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 9, 2015, pàg. 137-148.
- Jané Orpí, Núria «La Revolta de les dones de 1767». Anuari del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, 2019, pàg. 7-18.
- Lasso de la Vega Zamora, Miguel. Quintas de recreo y casas de campo aristocráticas alrededor de Madrid: los Carabancheles, Canillejas y Chamartín. Departamento de Composición Arquitectònica. Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (tesis doctoral), 2004.
- Morales Roca, Francisco José «Comerciantes de matrícula de Barcelona. Su acceso a las dignidades». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 292-293, maig-agost 2002, pàg. 561-596.
Enllaços externs
[modifica]
- «Palau del Baró de Vilagaià». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Volta d'Espolsasacs». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.