Vés al contingut

Pandèmia de grip de 1918

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPandèmia de grip de 1918
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspandèmia de grip
pandèmia
malaltia infecciosa
zoonosi
brot epidèmic Modifica el valor a Wikidata
Interval de tempsgener 1918 - desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaFort Riley (Kansas)
comtat de Haskell (Kansas)
Camp Funston (Kansas) (en) Tradueix
Étaples (França) Modifica el valor a Wikidata
CausaH1N1 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de casos500.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Morts ± 50.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Primera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Format per
Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919.

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.[1][2] Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle xiv va matar més de 25 milions de persones en cinc anys, la grip de 1918-1919 provocà la mort d'una quantitat d'individus almenys igual en poc més d'onze mesos.[3][4] Es calcula que provocà símptomes clínics en un terç de la població mundial[5] i que tingué una taxa de letalitat general superior al 2,5%, altíssima si es compara amb el 0,1% produït per les pandèmies estacionals de grip. L'anàlisi de les dades de 14 països europeus, als quals pertanyien les tres quartes parts dels 250 milions d'habitants d'Europa en 1918, indica un excés de mortalitat de 2,64 milions de persones (1,1% del total) durant el període de circulació de la grip espanyola, apreciant-se una sincronia en les onades de mortaldat que sofriren aquestes nacions entre 1918 i 1919. Octubre i novembre de 1918 van ser els mesos amb més defuncions.[6]

Fou causada per una soca d'Influenzavirus A, subtipus H1N1,[7] inusualment virulenta.[8] Es creu que el virus es va originar a conseqüència de diversos fenòmens de recombinació entre virus humans, porcins i aviars ocorreguts durant els anys previs a la pandèmia.[9][10] Foren moltes les circumstàncies que afavoriren la seva emergència[11] i el gran nombre de morts entre els soldats que van ser reclutats.[12] Segons alguns autors, el grau de patogenicitat del virus es podria haver potenciat a causa de l'efecte mutagènic dels gasos verinosos emprats massivament en el decurs de la Gran Guerra.[13]

Origen del nom de la pandèmia

[modifica]

Aquest fenomen es va conèixer arreu del món com a grip espanyola o la dama espanyola. El nom va sorgir dels governs bel·ligerants, que tenien por d'informar sobre la mort de treballadors i de soldats i imposaven la censura sobre la premsa. Les forces aliades i les Potències Centrals havien patit grans pèrdues a causa de la grip,[14] però restringien la informació per tal que l'enemic no se n'aprofités. Espanya, com que no estava en guerra, va permetre que les publicacions informessin sobre la grip, especialment severa.

Alguns autors apunten que a final de la primavera de 1918, l'agència Fabra va enviar un teletip a Reuters informant que «una estranya forma de malaltia de característiques epidèmiques havia aparegut a Madrid. L'epidèmia és de caràcter benigne. No s'han registrat defuncions». Des d'aquest moment, es va anomenar grip espanyola. Un segle després, encara que els viròlegs, epidemiòlegs i historiadors afirmen que no es va originar a Espanya, continua coneixent-se com a grip espanyola.[15] La primera referència al caràcter epidèmic de la grip a la premsa mèdica espanyola aparegué el dia 1 de juny de 1918 a un article titulat La epidemia reinante.[16]

A Espanya, que fou el país europeu no bel·ligerant amb més víctimes de la grip (unes 250.000, aproximadament un 1,5% de la població total de l'època), la malaltia s'anomenà durant un temps el soldado de Nápoles, fent referència a un fragment musical molt famós de la sarsuela «La canción del olvido» de Romero i Fernández-Shaw, llavors de moda.[17] A Zamora el bisbe Antonio Álvaro Ballano[18] es va oposar contra la quarantena durant la pandèmia. Ans al contrari va organitzar una missa multitudinària i una novena per perdonar «els pecats i la ingratitud» que considerava ésser-ne la veritable causa. La mortalitat hi va ser cinc vegades superior a la mitjana de la resta de la península.[19][20]

Origen i progressió de la pandèmia

[modifica]

L'origen d'aquesta pandèmia és desconegut.[21][22] Els investigadors han suggerit la Xina, d'on molts treballadors emigraven aleshores cap a Europa i els Estats Units d'Amèrica.[23] La migració podria estar relacionada amb el fet que el primer cas que es va conèixer de mort per la pandèmia fou la d'un soldat estatunidenc destinat a Camp Funston (Kansas), el 8 de març del 1918. En les mateixes dates es van observar brots a Detroit, a Carolina del Sud; i a la presó de Sant Quintín, a Califòrnia.[24] A finals d'abril d'aquest any, 24 dels 36 principals camps d'instrucció militar dels EUA on es preparaven les tropes destinades al front europeu tenien nombrosos casos de grip.[25] Entre 1918 i 1919, la grip va afectar un 20-40% de tot el personal de la marina i l'exèrcit de terra dels EUA,[26] provocant en total la mort d'uns 550.000 habitants d'arreu del país.[27] Per això, alguns autors accepten aquests fets com a proves d'un origen americà de la pandèmia.[28] Tot i així, les evidències històriques i epidemiològiques no són suficients per identificar l'origen geogràfic del virus[29] i les anàlisis filogenètiques tampoc han aconseguit ubicar-lo en cap context zonal determinat.[30]

A partir d'aleshores, el virus es va estendre entre els soldats americans[31] amb una particular incidència entre els reclutes negres,[32] i posteriorment a Europa durant la Primera Guerra Mundial. A França, Espanya, Itàlia i Alemanya va arribar entre l'abril i el maig de 1918; el juny a la Gran Bretanya i després a Rússia. Va arribar al nord d'Àfrica al maig del 1918 i des d'allà fins a l'Índia, la Xina, Nova Zelanda i Filipines el juny de 1918. Hi va haver tres onades, de març al juliol de 1918, del setembre al desembre de 1918 i del febrer a l'abril de 1919, essent la segona la més virulenta i mortal.[33] Es creu que una quarta onada aparegué a certs llocs durant l'hivern de 1920.[34] La presentació en onades de la pandèmia, especialment a les poblacions urbanes, podria haver estat relacionada amb fenòmens d'immunitat adquirida durant episodis anteriors de grip estacional.[35] L'empobriment general de la població, les caòtiques situacions familiars, les restriccions socials i la incertesa davant el futur van ocasionar una profunda sensació d'angoixa en moltíssims supervivents de la pandèmia.[36]

Es calcula que a Barcelona hi va haver uns 150.000 afectats.[37] La documentació municipal conservada és escassa i fragmentària, fent difícil avaluar l'impacte de les mesures de sanitat pública adoptades a la ciutat. La premsa de l'època es va fer ressò del gran desconcert que sobre elles originà l'epidèmia tant en els professionals sanitaris com en les autoritats polítiques.[38] La contribució més sistemàtica de la medicina barcelonina a l'estudi de la grip de 1918-19 fou la del catedràtic d'Higiene jubilat Rafael Rodríguez Méndez (1845-1919). Amb el títol Algunos datos relativos a la gripe, publicà diverses pàgines a cada número de la Gaceta Médica Catalana, revista de la seva propietat i direcció, entre el 15 de febrer i el 30 de novembre de 1919.[39] L'assidu col·laborador de La Vanguardia, el metge i acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Wifred Coroleu i Borràs (1877-1951) va escriure el 22 d'octubre de 1918 en aquest diari un ampli article: La grippe y la higiene, en el qual descrivia diferents presentacions de la grip i quasi tot el coneixement de l'època sobre les mesures higièniques contra ella, amb un llenguatge divulgatiu i senzill.[40]

L'impacte demogràfic de la pandèmia fou tan important que l'any 1918 el creixement natural de la població barcelonina i espanyola, és a dir, la diferència entre els nascuts i els difunts, es va negativitzar.[41] A Madrid, ciutat que no va ser una de les més afectades per la pandèmia a l'Estat espanyol, al llarg d'un període de quasi 20 mesos es registraren unes 6.500 morts en excés (valor estadístic representatiu del desplaçament a l'alça de l'índex de mortalitat previsible en una població durant un interval de temps determinat), 2.500 d'elles entre desembre de 1919 i gener de 1920, més d'un any després dels primers brots de grip.[42] De forma aproximada i obviant els problemes generats per la disparitat diagnòstica, es calcula que la grip causà la mort d'un 0,5% dels habitants de la Vall d'Aran,[43] d'un 2,58% dels de Sant Cugat del Vallès[44] i que a Igualada la xifra de morts fou d'unes 180 persones.[45] La taxa de mortalitat de Terrassa fou moderada, en comparació a altres municipis amb un nombre d'habitants similar.[46] Poquíssims pobles d'Espanya i Portugal no van ser afectats per la grip.[47]

Els fracassos del Govern de l'Estat durant l'epidèmia van contribuir a desestabilitzar el sistema polític de la Restauració i impulsaren als periodistes, metges i intel·lectuals a contemplar la conveniència de models polítics alternatius.[48]

Símptomes

[modifica]

Els símptomes més habituals de la grip espanyola són augment ràpid de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars a l'esquena i les cames i tos seca. Així es va presentar en la majoria dels casos descrits i els pacients es recuperaven al cap d'uns dies de repòs al llit. Però alguns malalts que mostraven signes d'infecció morien en 24 hores. Fins i tot, hi ha dades de gent que queia literalment morta i altres que morien després de dos o tres dies. La infecció vírica produïa un embassament generalitzat dels pulmons (edema pulmonar), bronquiolitis, dany alveolar difús i greus hemorràgies intraalveolars;[49] encara que la causa última de la majoria de les morts va ser una pneumònia bacteriana secundària,[50] sobretot per bacteris comensals propis de la nasofaringe (en especial Streptococcus pneumoniae, Streptococcus pyogenes i Staphylococcus aureus). Altres malalts varen morir d'empiema o sèpsia.[51]

Molts dels qui van morir presentaven coloració blava als llavis, orelles, cara i dits de les mans i els peus, un símptoma anomenat en aquells anys cianosi heliotròpica[52] i que està provocat per la falta d'oxigen.

En conjunt, la simptomatologia era molt similar a la d'una seriosa patologia pulmonar ja descrita en la tropa per metges de l'Exèrcit Britànic durant l'estiu de 1917 amb el nom de 'bronquitis purulenta'.[53] Hi ha experts que es fonamenten en aquest fet per suggerir que la pandèmia es va originar a França l'any 1916,[54] una opinió no exempta de polèmica.[55]

Les autòpsies revelaven danys als pulmons i al cor, així com al fetge, els ronyons i la vesícula. Una de les característiques més inusuals de la pandèmia va ser l'edat dels qui morien,[6] pertanyent a la franja etària que generalment és capaç de presentar una correcta resposta immunològica contra els microorganismes infecciosos.[56] La majoria tenien entre 20 i 40 anys,[57] el grup de població amb un major índex de supervivència durant els brots estacionals de grip comuna,[58] mentre que en altres pandèmies les persones més afectades eren els infants i la gent gran.[59] És possible que la gent gran de l'època presentés alguna immunitat adquirida a partir d'alguna infecció prèvia per un virus de la grip similar, però de menor virulència,[60] el qual hauria circulat durant les primeres dècades del segle xix.[61]

Hi ha especialistes que afirmen que la grip va ser especialment mortífera entre els tuberculosos (latents i actius), ja que les infeccions víriques augmenten la patogenicitat dels micobacteris.[62]

Moltes comunitats aborigens d'Alaska, Labrador, Austràlia rural i les regions més septentrionals dels països escandinaus tingueren una taxa de mortalitat adulta notablement més elevada (entre el 50% i el 90%) que la dels habitants de zones menys remotes.[63] Les causes d'aquesta diferència són múltiples: escassa diversitat genètica, absència d'exposició prèvia als Influenzavirus, comorbiditats, dificultat per accedir als aliments o actituds discriminatòries per part de les autoritats corresponents.[64]

Influència de la pandèmia de 1918 en la medicina

[modifica]

L'any 1918 els científics encara no havien descobert els virus i, per tant, no existien proves de laboratori per detectar o caracteritzar el patogen causant de la pandèmia. Els mètodes per prevenir i tractar la malaltia eren molt limitats. No hi havia vacunes víriques, ni medicaments antivirals, ni antibiòtics per tractar les infeccions bacterianes secundàries. Les mesures per evitar la propagació de la malaltia estaven circumscrites a intervencions no farmacològiques, com la promoció de la higiene personal, l'aïllament dels infectats, la quarantena, l'ús públic de màscares quirúrgiques (només a algunes ciutats)[65] i el tancament de llocs públics (sobretot escoles i teatres).[66]

Des de quasi el començament de la pandèmia els metges de l'època varen fer un gran esforç per registrar el nombre de persones afectades i de defuncions.[67] Malgrat les deficiències d'aquests estudis epidemiològics inicials, fonamentalment de caràcter numèric i descriptiu, la interpretació analítica posterior fou essencial pel desenvolupament de la medicina preventiva.[68] L'epidemiòleg del Laboratori Municipal de Barcelona Manuel Dalmau i Matas fou un dels metges barcelonins que mori a conseqüència de la grip a principis de l'hivern del 1918, als 28 anys.[69]

Aquesta pandèmia va representar un punt d'inflexió en la gestió de les malalties de propagació mundial, donant una major rellevància a l'assistència primària fomentada i controlada pels estats[70] i fou l'origen dels actuals sistemes de vigilància i resposta de/a les infeccions gripals,[71] com ara la distanciació social o l'ús generalitzat de mascaretes protectores.[72][73]

A Espanya, durant el període de pandèmia i al llarg dels anys immediatament posteriors no existí una llei general de Sanitat. La grip va induir l'elaboració de diversos documents legislatius d'àmbit estatal referents a la profilaxi pública de les malalties infeccioses, en bona part redactats per diputats amb experiència mèdica i d'un caire fortament regeneracionista; entre els quals cal destacar el Real Decreto de 10 de enero de 1919 en relación con la prevención de las enfermedades contagiosas i el Proyecto de ley de profilaxis de enfermedades evitables de 1922, ja que en ells es plantejava per primera vegada el fet que «el primer derecho natural del hombre es el derecho a la vida y a la salud; y que de ese derecho nace el deber de todo ciudadano de respetar la salud de los demàs» i també la conveniència d'adoptar un sistema bàsic de seguretat social dirigit institucionalment per resoldre els problemes sanitaris del país.[74]

A despit, però, dels grans progressos científics i mèdics assolits al llarg d'una centúria,[75] els experts posen l'accent sobre el fet que la humanitat encara seria vulnerable si s'enfrontés avui dia a una pandèmia de característiques similars a la de 1918.[76][77] Malauradament, les lliçons apreses d'aquesta van ser de nou noticia quan esclatà la crisi global pel SARS-CoV-2.[78][79] Tot i haver aparegut les dues situacions en èpoques molt diferents, es poden trobar molts paral·lelismes de naturalesa mèdica i social entre elles.[80] Per exemple, durant la pandèmia va circular entre els països anglosaxons una teoria conspirativa que es basava en la creença que la l'aspirina fabricada per la companyia farmacèutica alemanya Bayer era la causant de la grip.[81] També proliferaren les recomanacions de remeis inútils, com ara la instil·lació intranasal de gotes de whisky.[82]

Una vegada aconseguida l'any 2005 la seqüència de codificació completa del virus de la pandèmia de 1918 a partir de mostres de pulmó d'una víctima preservada en el permafrost d'Alaska,[83] un equip de recerca dels CDC emprà la genètica inversa per arranjar un virus amb els vuit segments de gens del virus pandèmic amb el propòsit d'estudiar les seves propietats.[84][85] Es va comprovar que, a diferència dels virus H1N1 contemporanis, el virus de 1918 tenia la capacitat de replicar-se en absència de tripsina i causar la mort massiva de ratolins i embrions de pollastre. S'aprecià també un fenotip d'alta proliferació en cèl·lules epitelials bronquials humanes.[86]

Els avenços en la metodologia d'anàlisi dels teixits de l'època són fonamentals per obtenir una millor comprensió d'aquella pandèmia.[87][88] Aquest coneixement pot contribuir al disseny de mètodes de diagnòstic perfeccionats i de nous fàrmacs,[89] com ara vacunes profilàctiques contra possibles virus que el dia de demà puguin infectar el tracte respiratori humà,[90] i al desenvolupament d'estratègies de prevenció més eficaces davant de futures pandèmies,[91] especialment pel que fa al moment òptim per l'administració d'antivirals i/o antibiòtics[92] i l'aplicació amb èxit de teràpies cel·lulars innovadores.[93]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kohn, George C. Encyclopedia of plague and pestilence. From ancient times to the present (en anglès). Third Ed. Nova York: Facts On File Library Of World History, Infobase Publishing, 2007, pàgs: 529. ISBN 9781438129235. 
  2. ↑ Byrne, Joseph P. (Ed). Encyclopedia of pestilence, pandemics and plagues (en anglès). First Ed. Westport, Connecticut: Greenwood Publishing Group, 2008, pàgs: 917. ISBN 978–0–313–34101–4. 
  3. ↑ Echeverri Dávila, Beatriz. La gripe española. La pandemia de 1918-1919 (en castellà). 1ª Ed. (Monografías, volumen 132). Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1993, pàgs: 194. ISBN 9788474761870. 
  4. ↑ Spreeuwenberg, P; Kroneman, M; Paget, J «Reassessing the Global Mortality Burden of the 1918 Influenza Pandemic» (en anglès). Am J Epidemiol, 2018 Des 1; 187 (12), pp: 2561-2567. PMID: 30202996. DOI: 10.1093/aje/kwy191. PMC: 7314216 [Consulta: 29 maig 2021].
  5. ↑ Humphreys, M «The influenza of 1918: Evolutionary perspectives in a historical context» (en anglès). Evol Med Public Health, 2018 Ag 31; 2018 (1), pp: 219-229. PMID: 30410762. DOI: 10.1093/emph/eoy024. PMC: 6218637 [Consulta: 8 novembre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Ansart, S; Pelat, C; Boelle, PY; Carrat, F; Flahault, A; Valleron, AJ «Mortality burden of the 1918-1919 influenza pandemic in Europe» (en anglès). Influenza Other Respir Viruses, 2009 Maig; 3 (3), pp: 99-106. DOI: 10.1111/j.1750-2659.2009.00080.x. PMC: 4634693. PMID: 19453486 [Consulta: 26 març 2020].
  7. ↑ CDC. «1918 Pandemic (H1N1 virus)» (en anglès). NCIRD, US Department of Health & Human Services, 2019; Mar 20 (rev). [Consulta: 16 agost 2021].
  8. ↑ Tsoucalas, G; Kousoulis, A; Sgantzos, M «The 1918 Spanish Flu Pandemic, the Origins of the H1N1-virus Strain, a Glance in History» (en anglès). European Journal of Clinical and Biomedical Sciences, 2016; 2 (4), pp: 23-28. ISSN 2575-4998. DOI: 10.11648/j.ejcbs.20160204.11 [Consulta: 28 gener 2019].
  9. ↑ Smith GJ, Bahl J, Vijaykrishna D, Zhang J, Poon LLM, Chen H, Webster RG, Malik Peiris JS, Guan Y «Dating the emergence of pandemic influenza viruses» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2009 Jul 14; 106 (28), pp: 11709-11712. DOI: 10.1073/pnas.0904991106. PMC: 2709671. PMID: 19597152 [Consulta: 5 abril 2019].
  10. ↑ He, CQ; He, M; He, HB; Wang, HM; Ding, NZ «The Matrix Segment of the "Spanish Flu" Virus Originated From Intragenic Recombination Between Avian and Human Influenza A Viruses» (en anglès). Transbound Emerg Dis, 2019 Set; 66 (5), pp: 2188-2195. DOI: 10.1111/tbed.13282. PMC: 7168540. PMID: 31241237 [Consulta: 28 maig 2020].
  11. ↑ Oxford, JS; Lambkin, R; Sefton, A; Daniels, R; Elliot, A; Brown, R; Gill, D «A hypothesis: the conjunction of soldiers, gas, pigs, ducks, geese and horses in northern France during the Great War provided the conditions for the emergence of the "Spanish" influenza pandemic of 1918-1919» (en anglès). Vaccine, 2005 Gen 4; 23 (7), pp: 940-945. ISSN 0264-410X. DOI: 10.1016/j.vaccine.2004.06.035. PMID: 15603896 [Consulta: 26 setembre 2021].
  12. ↑ Aligne, CA «Overcrowding and Mortality During the Influenza Pandemic of 1918» (en anglès). Am J Public Health, 2016 Abr; 106 (4), pp: 642-644. DOI: 10.2105/AJPH.2015.303018. PMC: 4816079. PMID: 26959269 [Consulta: 26 setembre 2021].
  13. ↑ Erkoreka, A «Origins of the Spanish Influenza pandemic (1918–1920) and its relation to the First World War» (en anglès). J Mol Genet Med, 2009 Nov 30; 3 (2), pp: 190-194. DOI: 10.4172/1747-0862.1000033. PMC: 2805838. PMID: 20076789 [Consulta: 26 setembre 2021].
  14. ↑ Kahn, K. «The 'Spanish' Influenza pandemic and its relation to World War I» (en anglès). Learning Technologies Group, IT Services. University of Oxford, 02-09-2012. [Consulta: 16 agost 2021].
  15. ↑ Cartwright, Frederick F.; Biddiss, Michael. Grandes pestes de la historia (en castellà). Buenos Aires: El Ateneo/ILHSA S.A, 2005; Abr, p. 264. ISBN 9789500258951. 
  16. ↑ Duro Torrijos, JL; Tuells, J «La «gripe española» según el diario España Médica (1918-1919)» (en castellà). Vacunas, 2015 Jul; 16 (2), pp: 81-86. ISSN 1576-9887. DOI: 10.1016/j.vacun.2015.07.007 [Consulta: 29 maig 2019].
  17. ↑ Davis, R «The Spanish Flu: Narrative and Cultural Identity in Spain, 1918. Chap. 4» (en anglès). Springer, 2013; Ag 20, pp: 103-105. ISBN 9781137339218 [Consulta: 30 maig 2019].
  18. ↑ Cuenca Toribio, JM «Antonio Álvaro Ballano» (en castellà). Biografías, Real Academia de la Historia, 2018; Diccionario Biogràfico Español, 56971, pàgs: 2 [Consulta: 26 abril 2020].
  19. ↑ Mulet, J.M. «El obispo de Zamora que desafió a la gripe en nombre de la fe» (en castellà). El País, 24-11-2019.
  20. ↑ Población, Félix. «El obispo que se enfrentó a la gripe de 1918 con misas y procesiones masivas» (en castellà). El Salto, 27-03-2020. [Consulta: 26 abril 2020].
  21. ↑ Taubenberger, JK; Reid, AH; Janczewski, TA; Fanning, TG «Integrating historical, clinical and molecular genetic data in order to explain the origin and virulence of the 1918 Spanish influenza virus» (en anglès). Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 2001 Des 29; 356 (1416), pp: 1829-1839. DOI: 10.1098/rstb.2001.1020. PMC: 1088558. PMID: 11779381 [Consulta: 16 agost 2021].
  22. ↑ Worobey, M; Cox, J; Gill, D «The origins of the great pandemic» (en anglès). Evol Med Public Health, 2019 Gen 21; 2019 (1), pp: 18-25. DOI: 10.1093/emph/eoz001. PMC: 6381288. PMID: 30805187 [Consulta: 1r novembre 2021].
  23. ↑ Vergano, Dan. «1918 Flu Pandemic That Killed 50 Million Originated in China, Historians Say» (en anglès). National Geographic, 24-01-2014. [Consulta: 2 octubre 2021].
  24. ↑ U.S. Department of Health & Human Services. «The Great Pandemic: The United States in 1918–1919» (en anglès). The Office of the Public Health Service Historian, 05-03-2009. [Consulta: 2 octubre 2021].
  25. ↑ Barry, JM «The site of origin of the 1918 influenza pandemic and its public health implications» (en anglès). J Transl Med, 2004 Gen 20; 2 (1), pp: 3. DOI: 10.1186/1479-5876-2-3. PMC: 340389. PMID: 14733617 [Consulta: 5 octubre 2021].
  26. ↑ Byerly, CR «The U.S. military and the influenza pandemic of 1918-1919» (en anglès). Public Health Rep, 2010 Abr; 125 (Supl 3), pp: 82-91. ISSN 0033-3549. PMC: 2862337. PMID: 20568570 [Consulta: 7 desembre 2021].
  27. ↑ Navarro, JA «Influenza in 1918: An Epidemic in Images» (en anglès). Public Health Rep, 2010 Abr; 125 (Supl 3), pp: 9-14. DOI: 10.1177/00333549101250S304. PMC: 2862330. PMID: 20568565 [Consulta: 20 desembre 2021].
  28. ↑ Wever PC, van Bergen L «Death from 1918 pandemic influenza during the First World War: a perspective from personal and anecdotal evidence» (en anglès). Influenza Other Respir Viruses, 2014 Set; 8 (5), pp: 538-546. DOI: 10.1111/irv.12267. PMC: 4181817. PMID: 24975798 [Consulta: 26 març 2020].
  29. ↑ Honigsbaum, M «Spanish influenza redux: revisiting the mother of all pandemics» (en anglès). Lancet, 2018 Jun 23; 391 (10139), pp: 2492-2495. ISSN 0140-6736. DOI: 10.1016/S0140-6736(18)31360-6. PMID: 29976462 [Consulta: 8 novembre 2021].
  30. ↑ Reid, AH; Taubenberger, JK; Fanning, TG «Evidence of an absence: the genetic origins of the 1918 pandemic influenza virus» (en anglès). Nat Rev Microbiol, 2004 Nov; 2 (11), pp: 909-914. DOI: 10.1038/nrmicro1027. PMC: 7097663. PMID: 15494747 [Consulta: 16 agost 2020].
  31. ↑ Durr, E «Flu outbreak killed 45,000 U.S. Soldiers during World War I» (en anglès). News. US National Guard, 2018; Ag 30, pàgs: 6 [Consulta: 26 agost 2021].
  32. ↑ Love, AG; Davenport, CB «A Comparison of White and Colored Troops in Respect to Incidence of Disease» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 1919 Mar; 5 (3), pp: 58-67. DOI: 10.1073/pnas.5.3.58. PMC: 1091532. PMID: 16586799 [Consulta: 8 maig 2021].
  33. ↑ CDC «1918 Pandemic Influenza: Three Waves» (en anglès). NCIRD, US Department of Health & Human Services, 2018; Maig 11 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 10 maig 2020].
  34. ↑ Campbell, H «7 The 1918 Spanish Flu Pandemic Had Up To Four Waves - The Last Was 18 Months After The Third» (en anglès). Science 2.0®, 2021; Feb 12, pàgs: 2 [Consulta: 29 maig 2021].[Enllaç no actiu]
  35. ↑ Mathews, JD; McBryde, ES; McVernon, J; Pallaghy, PK; McCaw, JM «Prior immunity helps to explain wave-like behaviour of pandemic influenza in 1918-9» (en anglès). BMC Infect Dis, 2010 Maig 25; 10, pp: 128. DOI: 10.1186/1471-2334-10-128. PMC: 2891754. PMID: 20497585 [Consulta: 15 desembre 2021].
  36. ↑ Bristow, NK «“It's as Bad as Anything Can Be”: Patients, Identity, and the Influenza Pandemic» (en anglès). Public Health Rep, 2010 Abr; 125 (Supl 3), pp: 134-144. DOI: 10.1177/00333549101250S316. PMC: 2862342. PMID: 20568575 [Consulta: 7 desembre 2021].
  37. ↑ «Pandèmia de grip de 1918». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  38. ↑ Martínez, L «La grip del 1918 a Barcelona en la premsa quotidiana». Gimbernat, 2017; Vol. 68, pp: 77-98. ISSN 2385-4200 [Consulta: 16 maig 2020].
  39. ↑ Rodríguez-Ocaña, E «La grip a Barcelona: un greu problema esporàdic de salut pública. Epidèmies de 1889-90 i 1918-19». A: Cent anys de salut pública a Barcelona (Roca Rosell, A; Coord.), 1991, pp: 131-156. ISBN 9788487918001 [Consulta: 17 febrer 2019].
  40. ↑ Almudéver Campo L, Camaño Puig RE «Medidas de salud pública durante la pandemia de gripe en el periodo 1918-1920 en España» (en castellà). Rev Esp Salud Pública, 2020 Oct 2; 94 (e202010114), pp: 8-9. ISSN 2173-9110. PMID: 33006327 [Consulta: 19 setembre 2021].
  41. ↑ Granero i Xiberta, X «L'epidèmia de grip del 1918 a Barcelona». Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, 1984; 1, pp: 80-123. ISSN 0213-0718 [Consulta: 7 febrer 2019].
  42. ↑ Cilek L, Chowell G, Ramiro Fariñas D «Age-Specific Excess Mortality Patterns During the 1918–1920 Influenza Pandemic in Madrid, Spain» (en anglès). Am J Epidemiol, 2018 Des 1; 187 (12), pp: 2511-2523. ISSN 1476-6256. DOI: 10.1093/aje/kwy171. PMID: 30124746 [Consulta: 23 juny 2019].
  43. ↑ Riera Socasau, JC; Riera Miralles, G; Miralles Bacete, R «Epidèmia de grip del 1918 a la Vall d'Aran. Epidemiologia i aspectes socials». Gimbernat, 2018 Jun; 70, pp: 155-174. ISSN 2385-4200 [Consulta: 31 març 2020].
  44. ↑ Galán i Urbano, MÀ «L'epidèmia de grip de 1918 a la població de Sant Cugat del Vallés». Gimbernat, 1994; 22, pp: 129-135. ISSN 2385-4200 [Consulta: 31 març 2020].
  45. ↑ Montañá Buchaca, D; Pujol i Ros, J «L'epidèmia de grip de l'any 1918 a Igualada». Gimbernat, 1995; 24, pp: 225-229. ISSN 2385-4200 [Consulta: 16 maig 2020].
  46. ↑ Plans i Campderrós, L «L'epidèmia de grip de 1918 a Terrassa. Possibles causes de la seva poca incidència». Terme, 2010; 25, pp: 227-234. ISSN 0213-6678 [Consulta: 21 maig 2020].
  47. ↑ Erkoreka, A «Safe Villages during the 1918-1919 influenza pandemic in Spain and Portugal» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2020 Jul 4; 61 (2), pp: E137-E142. PMID: 32802996. DOI: 10.15167/2421-4248/jpmh2020.61.2.1428. PMC: 7419117 [Consulta: 22 novembre 2021].
  48. ↑ Blacik, V «De la desinfección al saneamiento: Críticas al Estado español durante la epidemia de gripe de 1918» (en castellà). Rev Ayer, 2009; 75, pp: 247-273. ISSN 2255-5838 [Consulta: 31 març 2020].
  49. ↑ Sheng, ZM; Chertow, DS; Ambroggio, X; McCall, S; Przygodzki, RM; Cunningham, RE; et al «Autopsy series of 68 cases dying before and during the 1918 influenza pandemic peak» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2011 Set 27; 108 (39), pp: 16416-16421. DOI: 10.1073/pnas.1111179108. PMC: 3182717. PMID: 21930918 [Consulta: 29 novembre 2021].
  50. ↑ Morens DM, Taubenberger JK, Fauci AS «Predominant Role of Bacterial Pneumonia as a Cause of Death in Pandemic Influenza: Implications for Pandemic Influenza Preparedness» (en anglès). J Infect Dis, 2008 Oct 1; 198 (7), pp: 962–970. DOI: 10.1086/591708. PMC: 2599911. PMID: 18710327 [Consulta: 27 gener 2019].
  51. ↑ Morens DM, Taubenberger JK «Influenza Cataclysm, 1918» (en anglès). N Engl J Med, 2018 Des 13; 379 (24), pp: 2285-2287. ISSN 0028-4793. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2019. DOI: 10.1056/NEJMp1814447. PMID: 30575465 [Consulta: 11 febrer 2019].
  52. ↑ Abrahams, A «Heliotrope Cyanosis» (en anglès). Br Med J, 1929 Jul 27; 2 (3577), pp: 166. ISSN 0007-1447. PMC: 2451452 [Consulta: 11 febrer 2019].
  53. ↑ Hammond, JAB; Rolland, W; Shore, THG «Purulent bronchitis: A study of cases occurring amongst the British troops at a base in France» (en anglès). The Lancet, 1917 Jul 14; 190 (4898), pp: 41–45. ISSN 0140-6736 [Consulta: 30 març 2020].
  54. ↑ Oxford, JS «The so-called Great Spanish Influenza Pandemic of 1918 may have originated in France in 1916» (en anglès). Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 2001 Des 29; 356 (1416), pp: 1857-1859. PMID: 11779384. DOI: 10.1098/rstb.2001.1012. PMC: 1088561 [Consulta: 6 maig 2019].
  55. ↑ Barry, JM «The site of origin of the 1918 influenza pandemic and its public health implications» (en anglès). J Transl Med, 2004 Gen 20; 2 (1), pp: 3. PMID: 14733617. DOI: 10.1186/1479-5876-2-3. PMC: 340389 [Consulta: 6 maig 2019].
  56. ↑ Shanks, GD; Brundage, JF «Pathogenic Responses among Young Adults during the 1918 Influenza Pandemic» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2012 Feb; 18 (2), pp: 201-207. PMID: 22306191. DOI: 10.3201/eid1802.102042. PMC: 3310443 [Consulta: 13 novembre 2021].
  57. ↑ Erkoreka, A «The Spanish influenza pandemic in occidental Europe (1918-1920) and victim age» (en anglès). Influenza Other Respir Viruses, 2010 Mar; 4 (2), pp: 81-89. DOI: 10.1111/j.1750-2659.2009.00125.x. PMC: 5779284. PMID: 20167048 [Consulta: 26 març 2020].
  58. ↑ McAuley, JL; Kedzierska, K; Brown, LE; Shanks, GD «Host Immunological Factors Enhancing Mortality of Young Adults during the 1918 Influenza Pandemic» (en anglès). Front Immunol, 2015 Ag 19; 6, pp: 419. DOI: 10.3389/fimmu.2015.00419. PMC: 4541073. PMID: 26347742 [Consulta: 13 octubre 2021].
  59. ↑ Ahmed, A; Oldstone, MBA; Palese, P «Protective immunity and susceptibility to infectious diseases: lessons from the 1918 influenza pandemic» (en anglès). Nat Immunol, 2007 Nov; 8 (11), pp: 1188-1193. DOI: 10.1038/ni1530. PMC: 7097533. PMID: 17952044 [Consulta: 6 setembre 2021].
  60. ↑ García-Robles, I; Ruigrok, RW «Història de la pandèmia de la grip espanyola del 1918». A: Virus, els monstres invisibles. Revista Mètode (Publicacions de la Universitat de València), 2005 Maig 16, 45, pp: 73-83. ISSN 1133-3987 [Consulta: 5 gener 2018].
  61. ↑ Pumarola, T; Antón, A «La pandemia de 1918. una incognita 100 años despues» (en castellà). Rev Enferm Emerg, 2018; 17 (2), pp: 63-66. ISSN 2013-844X [Consulta: 29 novembre 2018].
  62. ↑ Mamelund SE, Dimka J «Tuberculosis as a Risk Factor for 1918 Influenza Pandemic Outcomes» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2019 Abr 29; 4 (2), pii: E74. ISSN 2414-6366. DOI: 10.3390/tropicalmed4020074. PMID: 31035651 [Consulta: 26 maig 2019].
  63. ↑ González Bombardiere, S «La pandemia olvidada de 1918» (en castellà). Ars Medica, 2007; 8 (2), pp: 21-27. ISSN 1234-5678. DOI: 10.11565/arsmed.v36i1.162 [Consulta: 12 juny 2020].
  64. ↑ Mamelund, SE «Geography may explain adult mortality from the 1918-20 influenza pandemic» (en anglès). Epidemics, 2011 Mar; 3 (1), pp: 46-60. ISSN 1755-4365. DOI: 10.1016/j.epidem.2011.02.001. PMID: 21420659 [Consulta: 27 maig 2019].
  65. ↑ Nakayama, DK «Surgical Masks During the Influenza Pandemic of 1918-1920» (en anglès). Am Surg, 2020 Jun; 86 (6), pp: 557-559. ISSN 1555-9823. DOI: 10.1177/0003134820933216. PMID: 32683953 [Consulta: 7 desembre 2021].
  66. ↑ Rosner, D «“Spanish Flu, or Whatever It Is....”: The Paradox of Public Health in a Time of Crisis» (en anglès). Public Health Rep, 2010 Apr; 125 (Supl 3), pp: 38-47. ISSN 0033-3549. PMC: 2862333. PMID: 20568691 [Consulta: 28 maig 2020].
  67. ↑ Viboud, C; Lessler, J «The 1918 Influenza Pandemic: Looking Back, Looking Forward» (en anglès). Am J Epidemiol, 2018 Des 1; 187 (12), pp: 2493-2497. DOI: 10.1093/aje/kwy207. PMC: 6454441. PMID: 30346477 [Consulta: 17 agost 2021].
  68. ↑ González-García, A «Avances y tendencias actuales en el estudio de la pandemia de gripe de 1918-1919» (en castellà). Vínculos de Historia, 2013; 2, pp: 309-330. ISSN 2254-6901. DOI: 10.18239 [Consulta: 31 gener 2019].
  69. ↑ COMB. Unitat d'Estudis Acadèmics «Manuel Dalmau i Matas». Galeria de Metges Catalans, 2015 [Consulta: 15 febrer 2019].
  70. ↑ Short KR, Kedzierska K, van de Sandt CE «Back to the Future: Lessons Learned From the 1918 Influenza Pandemic» (en anglès). Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, 2018 Oct 8; 8, pp: 343. DOI: 10.3389/fcimb.2018.00343. PMC: 6187080. PMID: 30349811 [Consulta: 31 gener 2019].
  71. ↑ WHO «Global Influenza Surveillance and Response System (GISRS)» (en anglès). Department of Pandemic and Epidemic Diseases, 2015; v 1.0, pàgs: 2 [Consulta: 31 gener 2019].
  72. ↑ Tomes, N «“Destroyer and Teacher”: Managing the Masses During the 1918–1919 Influenza Pandemic» (en anglès). Public Health Rep, 2010 Abr; 125 (Supl 3), pp: 48-62. DOI: 10.1177/00333549101250S308. PMC: 2862334. PMID: 20568568 [Consulta: 18 abril 2020].
  73. ↑ Parmet WE, Rothstein MA «The 1918 Influenza Pandemic: Lessons Learned and Not—Introduction to the Special Section» (en anglès). Am J Public Health, 2018 Nov; 108 (11), pp: 1435–1436. DOI: 10.2105/AJPH.2018.304695. PMC: 6187781. PMID: 30303733 [Consulta: 18 abril 2020].
  74. ↑ Porras Gallo, MI «La lucha contra las enfermedades "evitables" en España y la pandemia de la gripe de 1918-19» (en castellà). Dynamis. Acta Hispanica ad Medicina Scientiarumque Historiam Illustrandam, 1994; 14, pp: 159-183. ISSN 0211-9536 [Consulta: 23 juny 2019].
  75. ↑ Mossad, SB «Influenza update 2018-2019: 100 years after the great pandemic» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2018 Nov; 85 (11), pp: 861-869. DOI: 10.3949/ccjm.85a.18095. ISSN: 1939-2869. PMID: 30395523 [Consulta: 7 desembre 2021].
  76. ↑ Redd, SC; Frieden, TR; Schuchat, A; Briss, PA «1918 and 2009: A Tale of Two Pandemics» (en anglès). Public Health Rep, 2010 Abr; 125 (Supl 3), pp: 3-5. DOI: 10.1177/00333549101250S302. PMC: 2862328. PMID: 20568563 [Consulta: 16 agost 2021].
  77. ↑ Greenberger, M «Better Prepare Than React: Reordering Public Health Priorities 100 Years After the Spanish Flu Epidemic» (en anglès). Am J Public Health, 2018 Nov; 108 (11), pp: 1465-1468. DOI: 10.2105/AJPH.2018.304682. PMC: 6187800. PMID: 30252520 [Consulta: 27 maig 2019].
  78. ↑ Dowling, S «Coronavirus: What can we learn from the Spanish flu?» (en anglès). BBC Future, 2020; Mar 3, pàgs: 14 [Consulta: 22 març 2020].
  79. ↑ Unwin, RJ «The 1918 Influenza Pandemic: Back to the Future?» (en anglès). Kidney Blood Press Res, 2021 Oct 18; 46 (5), pàgs: 639-646. DOI: 10.1159/000519288. ISSN: 1423-0143. PMID: 34662882 [Consulta: 1r novembre 2021].
  80. ↑ Simonetti, O; Martini, M; Armicida, E «COVID-19 and Spanish flu-18: review of medical and social parallelisms between two global pandemics» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2021 Set 15; 62 (3), pàgs: E613-E620. DOI: 10.15167/2421-4248/jpmh2021.62.3.2124. PMC: 8639108. PMID: 34909487 [Consulta: 20 desembre 2021].
  81. ↑ Cohut, M; Guildford, A. «The flu pandemic of 1918 and early conspiracy teories» (en anglès). Medical News Today, Healthline Media, 29-09-2020. [Consulta: 12 gener 2022].
  82. ↑ Martyr, P. «People dropped whisky into their noses to treat Spanish flu. Here's what else they took that would raise eyebrows today» (en anglès). The Conversation, 19-09-2021. [Consulta: 12 gener 2022].
  83. ↑ CDC. «The Deadliest Flu: The Complete Story of the Discovery and Reconstruction of the 1918 Pandemic Virus» (en anglès). NCIRD, US Department of Health & Human Services, 2019; Des 17 (rev). [Consulta: 14 novembre 2021].
  84. ↑ Tumpey TM, Basler CF, Aguilar PV, Zeng H, Solórzano A, Swayne DE, Cox NJ, Katz JM, et al «Characterization of the reconstructed 1918 Spanish influenza pandemic virus» (en anglès). Science, 2005 Oct 7; 310 (5745), pp: 77-80. ISSN 0036-8075. DOI: 10.1126/science.1119392. PMID: 16210530 [Consulta: 26 maig 2019].
  85. ↑ CDC. «Reconstruction of the 1918 Influenza Pandemic Virus» (en anglès). NCIRD, US Department of Health & Human Services, 2019; Des 17 (rev). [Consulta: 5 gener 2022].
  86. ↑ Lüthy IA, Ritacco V, Kantor IN «A cien años de la gripe 'española'» (en castellà). Medicina (B Aires), 2018; 78 (2), pp: 113-118. ISSN 1669-9106. PMID: 29659361 [Consulta: 26 maig 2019].
  87. ↑ Taubenberger JK; Kash, JC «Insights on influenza pathogenesis from the grave» (en anglès). Virus Res, 2011 Des; 162 (1-2), pp: 2-7. PMID: 21925551. DOI: 10.1016/j.virusres.2011.09.003. PMC: 3413095 [Consulta: 13 novembre 2021].
  88. ↑ Taubenberger JK, Morens DM «The 1918 Influenza Pandemic and Its Legacy» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2019; Des 30, pii: a038695. ISSN 2157-1422. DOI: 10.1101/cshperspect.a038695. PMID: 31871232 [Consulta: 30 març 2020].
  89. ↑ Belser, JA; Tumpey, TM «The 1918 flu, 100 years later» (en anglès). Science, 2018 Gen 19; 359 (6373), pp: 255. DOI: 10.1126/science.aas9565. ISSN: 1095-9203. PMID: 29348212 [Consulta: 16 agost 2021].
  90. ↑ Oxford, JS; Gill, D «Vaccines from the Spanish Influenza as a firm foundation for new developments» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2020 Set 1; 16 (9), pp: 2051-2055. DOI: 10.1080/21645515.2020.1793710. PMC: 7553681. PMID: 32783768 [Consulta: 15 agost 2021].
  91. ↑ Belser, JA; Maines, TR; Tumpey, TM «Importance of 1918 virus reconstruction to current assessments of pandemic risk» (en anglès). Virology, 2018 Nov; 524, pp: 45-55. DOI: 10.1016/j.virol.2018.08.009. ISSN: 1096-0341. PMID: 30142572 [Consulta: 30 maig 2021].
  92. ↑ Martini M, Gazzaniga V, Bragazzi NL, Barberis I «The Spanish Influenza Pandemic: a lesson from history 100 years after 1918» (en anglès). J Prev Med Hyg, 2019 Mar 29; 60 (1), pp: E64-E67. DOI: 10.15167/2421-4248/jpmh2019.60.1.1205. PMC: 6477554. PMID: 31041413 [Consulta: 26 maig 2019].
  93. ↑ Park, YJ; Farooq, J; Cho, J; Sadanandan, N; Cozene, B; Gonzales-Portillo, B; Saft, M; Borlongan, MC; et al «Fighting the War Against COVID-19 via Cell-Based Regenerative Medicine: Lessons Learned from 1918 Spanish Flu and Other Previous Pandemics» (en anglès). Stem Cell Rev Rep, 2021 Feb; 17 (1), pp: 9-32. DOI: 10.1007/s12015-020-10026-5. PMC: 7423503. PMID: 32789802 [Consulta: 16 agost 2021].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandèmia de grip de 1918
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pandèmia_de_grip_de_1918&oldid=34025361»