Paquebot de vela
Un paquebot era un vaixell de vela de dos pals, semblant al bergantí, que arboraba un pal afegit, gairebé enganxat a popa de l'arbre major, en que hissava una vela de mitjana molt semblant a una cangrea.
- Aquest pal postís o afegit reposava sobre un bloc de fusta a la coberta i anava subjectat prop del topall del mascle de l'arbre mestre amb una mènsula o similar.
- L'aparell anterior s'anomena: aparell d'esnó (arbre o pal d'esnó, vela d'esnó).[1][2]
- Un expert en temes nàutics, Ricard Jaime (Vegeu la ref.1), feia equivalents "paquebot" i "bergantí d'esnó".
Definicions
[modifica]
- 1727. Anglès.[3]
| « | Snow: the largest of all old two-masted vessels. The sails and rigging on the main mast of a snow are exactly similar to those on the same masts in a full-rigged ship; only that there is a small mast behind the mainmast of the former, which carries a sail nearly resembling the mizzen of a ship. “Snow”: El més gran de tots els antics vaixells de dos pals. Les veles i aparell de l'arbre mestre són com els de l'arbre mestre d'una fragata. En el cas del “snow” (paquebot) hi ha un pal petit darrere l'arbre mestre, on s'hissa una vela semblant a la cangrea d'una fragata. |
» |
| — Capità Charles Johnson. “A General History of the Pyrates”. Pàgina VI. | ||
- 1791. Alemany. "Eine Schnau..." [4]
- 1792. Francès. "Senau: bâtiment qui a deux mâts gréés ..."[5]
- 1793. Alemany.[6]
- 1846. Castellà. “Paquebote: embarcación semejante al bergantín, con la diferencia de no ser tan fina y de llevar vela mayor redonda como las fragatas, y mesana en lugar de cangreja, envergada en el esnón o husillo”.[7][8]
Figures
[modifica]- Vegeu la referència 1: Maniobra en els vaixells de creu. Ricard Jaime. Pàgina 29.
- Description de l'art de la mâture, per Nicolas Charles Romme,La Gardette,Penevert (Aneu a la pàgina 85 de la referència següent).[9]
- Consultant Google Imatges amb el teme "esnón", es pot consultar un croquis de l'aparell d'esnau. El dibuix es troba a la pàgina "BREVE HISTORIA DE LOS APAREJOS" de Histarmar.
Història
[modifica]
L'origen del paquebot de vela és neerlandès. El nom neerlandès era “snauw”, terme antic que significava bec. D'aquí va passar a l'anglès “snow” i al francès “senau”. Els paquebots de vela daten de finals del segle xvii. Originalment tenien una vela de mitjana trapezoidal sense botavara. Aproximadament un segle més tard acostumaven a portar botavara. El paquebot fou un tipus de vaixell molt popular en la zona del mar Bàltic. Es tractava d'un vaixell ràpid i de maniobra àgil. Generalment era el més gran dels velers de dos arbres i fou usat com a vaixell de guerra i com a mercant armat, amb una bateria d'entre 5 i 16 canons es dedicava a funcions de vigilància costanera o a pràctiques corsàries. Com a vaixell mercant, a més de les rutes locals, els paquebots feien serveis regulars per tot el Mediterrani . I, a vegades, fins a les Índies Occidentals.
Els paquebots de Califòrnia
[modifica]
| « | “Sobre la Mar del Sur en todo lo que mira a las Costas de la Nueva España, no se conocían otras embarcaciones que los Paquebots recién construídos en San Blas, y otros dos de pequeño porte, que sirvieron a los Misioneros expulsos de la California, para su comunicación con las vecinas y fronteras costas de la Sonora y Nueva Galicia. En estos pocos buques consistían todas las fuerzas marítimas que se pudiesen oponer a las invaciones extrangeras”. | » |
| — Diario historico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California. Per Miquel Constançó. | ||
L'exploració i colonització de l'Alta Califòrnia és un tema d'estudi molt interessant, amb molts aspectes i detalls potser ben coneguts però poc divulgats. Els noms d'algunes persones són prou familiars: Fra Juníper Serra, Gaspar de Portolà, Miquel Constançó, ...[10][11][12]
Una de les facetes a tenir en compte és el paper dels vaixells en les tasques esmentades d'exploració i colonització.
De tots els vaixells a considerar poden destacar-se tres paquebots:
- El paquebot “San Carlos” (àlias “el Toysón”)
- El paquebot “San Antonio” (àlias “El Príncipe”)
- El paquebot “San Joseph” (àlias “El Descubridor”) [13]
El paquebot San Carlos va salpar del Puerto de la Paz el 10 de gener de 1769. El capità era Vicens Vila. L'acompanyaven l'enginyer Miquel Constançó i el cirurgià Pere Prat. El guía espiritual era Fra Fernando Padrón. Les tropes embarcades foren el tinent Pere Fages com a comandant de 25 soldats de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya. Va arribar a la badia de San Diego el 29 d'abril de 1769, en un viatge de 110 dies, ple de dificultats i de vents contraris. Les bótes d'aigua la deixaven escapar i calgué anar a la costa per a tornar-les a omplir.
El paquebot San Antonio, a les ordres de Joan Perés va salpar el 15 de febrer de 1769, I va arribar a San Diego l'onze d'abril (59 dies de viatge).[14]
Detalls de la navegació
[modifica]Paquebots de les Filipines
[modifica]Sinibald de Mas i Sans va informar d'alguns paquebots armats, (construïts a Pangasinan, Cavite, Zambales), disponibles l'any 1771. La relació indica l'artilleria de cada vaixell.[16]
- Paquebot Nuestra Señora del Rosario, con 12 cañones de a 2 y 10 falconetes.
- Paquebot San José, con 10 cañones de a 2 y 16 falconetes
- Paquebot Nuestra Señora de Guadalupe, con 12 cañones de a 4 y 2, y 10 falconetes
- Paquebot San Telmo, con 10 cañones de a 4, 3 y 2 ,y 10 falconetes.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Articles d'Angelina Miró al Casal Català de Vancouver.[17]
Referències
[modifica]- ↑ Ricard Jaime Pérez. La maniobra en els velers de creu. Univ. Politèc. de Catalunya, 2002, p. 29–. ISBN 978-84-8301-590-2.
- ↑ Cesáreo Fernández Duro. A la mar madera. Editorial MAXTOR, octubre 2007, p. 215–. ISBN 978-84-9761-373-6.
- ↑ Charles Johnson; Arthur L. Hayward A General History of the Robberies and Murders of the Most Notorious Pirates: From Their First Rise and Settlement in the Island of Providence to the Present Year. Psychology Press, 2002. ISBN 978-0-415-28679-4.
- ↑ Des Schiffskapitains Nathaniel Portlock's Reise an die Nordwestküste von Amerika und um die Welt: 3. Voss, 1791, p. 1–.
- ↑ Nicolas Charles Romme. Dictionnaire de la marine française..., 1792, p. 565–.
- ↑ Allgemeines Wörterbuch der Marine, in allen europaeischen Seesprachen. Gebauer, 1793.
- ↑ Diccionario Universal Francés-Español, Español-Francés: Francés-Español. M-Z. Imp. de la Viuda de Jordán e Hijos, 1846, p. 715–.
- ↑ Baltasar Vallarino. El ancla de leva: arte de aparejar y maniobras de los buques. Editorial MAXTOR, 2006, p. 218–. ISBN 978-84-9761-267-8.
- ↑ Nicolas Charles Romme; La Gardette; Penevert Description de l'art de la mâture. De l'imprimerie de L. F. Delatour, 1778.
- ↑ Diario historico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California : de orden del excellentissimo señor marques de Croix Virrey, Governador, y Capitan General de la Nueva España, y por direccion del illustrissimo señor D. Joseph de Galvez, del consejo, y camara de S. M. en el Supremo de Indias, Intendente de Exercito, Visitador General de este Reyno executados por la tropa destinada à dicho objeto al mando de Don Gaspar de Portola Capitan de Dragones en el Regimiento de España, y Governador en dicha Peninsula y por los paquebots el S. Carlos, y el S. Antonio al mando de Don Vicente Vila piloto del número de primeros de la Real Armada, y de Don Juan Perez de la Navegacion de Philipinas, per Miquel Constançó .
- ↑ [1] La expedición fundadora.
- ↑ Iñigo Abbad y Lasierra. Descripción de las costas de California. Editorial CSIC - CSIC Press, 1981, p. 33–. ISBN 978-84-00-04991-1.
- ↑ Charles E.. Chapman. Catalogue of Materials in the Archivo General de Indias for the History of the Pacific Coast and the American Southwest. University of California Press, 1974, p. 225–. GGKEY:SDHPJ9BTX7N.
- ↑ La Cruz. J.M. Andrade y F. Escalante., 1856, p. 370–.
- ↑ Angela Cano Sánchez; Elena Mampel González Crónicas del descubrimiento de la Alta California, 1769. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 219–. ISBN 978-84-7528-118-6.
- ↑ Sinibaldo de Mas. Informe sobre el estado de las islas Filipinas en 1842, 1843, p. 215–.
- ↑ Articles d'Angelina Miró al Casal Català de Vancouver, http://www.casalcatala.ca/ca/historia-casal/catalans-a-la-british-columbia/
