Vés al contingut

Paracentropogon longispinis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuParacentropogon longispinis Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració del 1889 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN114180459 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaTetrarogidae
GènereParacentropogon
EspècieParacentropogon longispinis Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims
  • Apistus longispinis (Cuvier, 1829)
  • Centropogon indicus (Day, 1875)[1]
  • Paracentropogon longispinnis (Cuvier, 1829)
  • Paracentropogon longispinus (Cuvier, 1829)

Paracentropogon longispinis és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.[2]

Etimologia

[modifica]

Paracentropogon deriva dels mots grecs παρά (para; al costat de, prop), κέντρον (kéntron; fibló) i pogon (barba), mentre que l'epítet llatí longispinis (de longus -llarg- + spina -espina-) vol dir «que té espines llargues».[3]

Descripció

[modifica]

Fa 13 cm de llargària màxima.[4] 12-15 espines i 7-8 radis tous a l'única aleta dorsal. 2 espines i 5 radis tous a l'anal. Els individus del golf de Tailàndia, en general, mostren grans taques sobre el cos, mentre que els d'Indonèsia i Austràlia tenen menys taques. Canvia la seua coloració de clara a fosca quan es troba en captivitat. Entre 44 i 66 escates disposades en fileres verticals.[5] Membranes dels radis de la part espinosa de l'aleta dorsal amb incisions profundes. Origen de l'aleta dorsal per sobre del centre dels ulls. Dues espines a l'os lacrimal dirigides cap endarrere. 1 espina forta a la vora del preopercle.[6] Línia lateral contínua i amb 19-24 escates. 65-75 escates en sèries laterals. 7-11 branquiespines. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb 2 espines i 10-11 radis tous.[7] Boca obliqua. Opercle amb 3 espines. Aleta caudal lleugerament arrodonida. Llevat del primer, tots els radis de les aletes pectorals són forcats.[8]

Alimentació

[modifica]

El seu nivell tròfic és de 3,49.[9]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, demersal (fins als 70 m de fondària) i de clima tropical,[10] el qual viu a la conca Indo-Pacífica:[11] els hàbitats litorals fangosos, llimosos, de fons rocallós i les esquerdes dels esculls de corall[6] des del sud de l'Índia fins al sud de la Xina (com ara, Hong Kong)[12] i Nova Caledònia,[13] incloent-hi Maurici,[14] les illes Seychelles,[15] Tailàndia,[16] Singapur,[17] el Vietnam,[18] el mar de la Xina Meridional,[19] Taiwan,[20] Indonèsia[21] (incloent-hi Lombok,[22] Borneo,[8] Buru,[8] Seram,[8] Ambon[8] i Cèlebes),[23] el mar de Banda,[11] Papua Nova Guinea,[24] les illes Filipines,[25] el mar del Corall,[26] la Gran Barrera de Corall[11] i Austràlia[27] (Austràlia Occidental[28] i el Territori del Nord).[29]

Observacions

[modifica]

És verinós per als humans,[10] el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (34 de 100)[30] i és sovint capturat amb xarxes i canyes de pescar.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Day, Francis. The fishes of India (en anglès). 1, 1875, p. 1: 1-168, Pls. 1-40. 
  2. ↑ Cuvier, Georges; Valenciennes. Histoire naturelle des poissons (en francès). t.4: Des acanthoptérygiens a joue cuirassée. París: F. G. Levrault, 1829. 
  3. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
  4. ↑ Kuiter, R. H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Australia. 302 p. Pàg. 135.
  5. ↑ 5,0 5,1 Poss, S. G., 1999. Scorpaenidae. Scorpionfishes (also, lionfishes, rockfishes, stingfishes, stonefishes, and waspfishes). P. 2291-2352. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). Roma, FAO. 2069-2790 p. Pàgs. 2297,2308 i 2325. [1]
  6. ↑ 6,0 6,1 Allen, G. R. i M. V. Erdmann, 2012. Reef fishes of the East Indies. Perth, Austràlia: Universitiy of Hawai'i Press, Volumes I-III. Tropical Reef Research. Pàg. 247.
  7. ↑ Morphology Data of Paracentropogon longispinis - FishBase (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Beaufort, L. F., De & Briggs, J. C., 1962. The Fishes of the Indo-Australian Archipelago. Vol. XI. Brill, Leiden. 481 pp. Pàgs. 80-82. [2]
  9. ↑ Sea Around Us (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 FishBase (anglès)
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia, and German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p. Pàgs. 111 i 318.
  12. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999. Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152. Pâg. 137. [3] Arxivat 2012-12-24 a Wayback Machine.
  13. ↑ Fricke, R., M. Kulbicki i L. Wantiez, 2011. Checklist of the fishes of New Caledonia, and their distribution in the Southwest Pacific Ocean (Pisces). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie. Vol. 4: 341-463.
  14. ↑ Baissac, J. de B., 1990. SWIOP/WP/54 - Checklist of the marine fishes of Mauritius. RAF/87/008/WP/54/90 Regional Project for the Development & Management of Fisheries in the Southwest Indian Ocean. [4] Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
  15. ↑ Smith, J. L. B. i M. M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p. Pàg. 52.
  16. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p. Pàg. 255.
  17. ↑ A Guide to Common Marine Fishes of Singapore (anglès)
  18. ↑ Nguyen, N. T. i V. Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi. Pàg. 74.
  19. ↑ Randall, J.E. i K. K. P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8): 569-667. Pàg. 605. [5]
  20. ↑ Shao, K.-T., H.-C. Ho, P.-L. Lin, P.-F. Lee, M.-Y. Lee, C.-Y. Tsai, Y.-C. Liao i Y.-C. Lin, 2008. A checklist of the fishes of southern Taiwan, Northern South China Sea. The Raffles Bulletin of Zoology Suppl. Núm. 19: 233-271. [6] Arxivat 2014-01-23 a Wayback Machine.
  21. ↑ Allen, G. R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72. Pàg. 29.
  22. ↑ Matsuura, K. i T. Peristiwady, 2000. Fishes Ikan. A: Field Guide to Lombok Island: Identification guide to marine organisms in seagrass beds of Lombok Island, Indonesia. - K. Matsuura, O. Kurnaen Sumadhiharga i K. Tsukamoto (eds). viii+449 pp. 99-334.
  23. ↑ Kimura, S. i K. (eds) Matsuura, 2003. Fishes of Bitung, northern tip of Sulawesi, Indonesia. Tòquio. v-vi + 1-244.
  24. ↑ Kailola, P. J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea. Pàg. 204.
  25. ↑ Herre, A. W. C. T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p. Pàg. 566.
  26. ↑ Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43. Pàg. 16.
  27. ↑ Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. Pàg. 446.
  28. ↑ Hutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 63: 9-50.
  29. ↑ Larson, H. K., R. S. Williams i M. P. Hammer, 2013. An annotated checklist of the fishes of the Northern Territory, Australia. Zootaxa, 3696 (núm. 1): 1-293.
  30. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

[modifica]
  • Mandrytsa, S. A., 2001. Lateral line system and classification of scorpaenoid fishes (Scorpaeniformes: Scorpaenoidei). Ph.D. dissertation, Perm University. 1-393. (En rus, resum en anglès).
  • Whitehead, P. J. P. i P. K. Talwar, 1976. Francis Day (1829-1889) and his collections of Indian fishes. Bulletin of the British Museum (Natural History). Historical Series, vol. 5 (núm. 1): 1-189, Pls. 1-4. [7]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paracentropogon longispinis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paracentropogon_longispinis&oldid=34189142»