Parageorgbokiïta
Parageorgbokiïta | |
---|---|
Fórmula química | Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₂ |
Epònim | georgbokiïta i para- |
Localitat tipus | Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JG.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JG.05 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5,3982Å; b = 8,0543Å; c = 11,128Å; β = 99,258° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | verd |
Duresa | 3 a 4 |
Lluïssor | vítria |
Densitat | 4,7 g/cm³ (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2006-001 |
Símbol | Pgbk |
Referències | [1] |
La parageorgbokiïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per la seva relació amb la georgbokiïta.
Característiques
[modifica]La parageorgbokiïta és un òxid de fórmula química Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. És un mineral dimorf de la georgbokiïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parageorgbokiïta pertany a «04.JG - Selenits amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: prewittita, georgbokiïta, cloromenita, ilinskita, sofiïta, francisita, derriksita, burnsita i al·localcoselita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral format a les fumaroles volcàniques. La seva temperatura de formació es calcula que ha estat entre 400 i 625 °C. Va ser descoberta al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, un volcà rus situat a l'óblast de Kamtxatka, al Districte Federal de l'Extrem Orient. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Parageorgbokiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2018].