Paralonchurus peruanus
Aparença
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 183581 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Sciaenidae |
Gènere | Paralonchurus |
Espècie | Paralonchurus peruanus (Steindachner, 1875)[1][2][3] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Paralonchurus peruanus és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia
[modifica]Alimentació
[modifica]Menja principalment cucs i d'altres invertebrats bentònics.[7]
Depredadors
[modifica]Al Perú és depredat per Merluccius gayi peruanus.[8][9]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, de clima tropical (3°S-13°S) i demersal.[5]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'oceà Pacífic sud-oriental: el Perú.[5][10][11][12]
Ús comercial
[modifica]És comú als mercats locals.[13]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Bocourt F., 1869. Descriptions de quelques reptiles et poissons nouveaux appartenant à la faune tropicale de l'Amérique. Nouv. Arch. Mus. Hist. Nat. Paris v. 5. 19-24.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Steindachner, F., 1875. Ichthyologische Beiträge (II). I. Die Fische von Juan Fernandez in den Sammlungen des Wiener Museums. II. Über einige neue Fischarten von der Ost- und Westküste Süd-Amerikas. Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaftliche Classe v. 71 (1. Abth.): 443-480, Pl. 1.
- ↑ «Paralonchurus peruanus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
- ↑ Jiménez Prado, P. i P. Béarez, 2004. Peces Marinos del Ecuador continental. Vol. 2: Guía de Especies. SIMBIOE/NAZCA/IFEA.
- ↑ Chao, L.N., 1995. Sciaenidae. Corvinas, barbiches, bombaches, corvinatas, corvinetas, corvinillas, lambes, pescadillas, roncachos, verrugatos. p. 1427-1518. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para identificación de especies para los fines de la pesca. Pacífico Centro-oriental. 3 volums. 1813 p.
- ↑ Fuentes, H., E. Antonietti i P. Muck, 1989. Alimentación de la merluza (Merluccius gayi peruanus) de la zona de Paita. Memorias del Simposio Internacional de los Recursos Vivos y las Pesquerías en el Pacífico Sudeste Viña del Mar, 9-13 de maig del 1988. Comisión Permanente del Pacífico Sur (CPPS), Rev. Pacífico Sur (Número Especial).
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
- ↑ Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
- ↑ García-Godos Naveda, I., 2001. Patrones morfológicos del otolito sagitta de algunos peces óseos del mar Peruano. Bol. Inst. Mar Perú 20(1-2): 1-83.
- ↑ Chao, L.N., 1995.
Bibliografia
[modifica]- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Eslava Vargas, N., 1976. Contenido estomacal del coco Paralonchorus peruanus Steindachner 1875 (Pisces: Sciaenidae) del area comprendida entre los 06° y 08° L.S. - 81 ° L.W. durante los meses de Enero a Setiembre de 1975. Universidad Nacional de Trujillo. Programa Académico de Biología Pesquera. Tesis para optar al grado de Bachiller en Ciencias Biologicas. 37p.
- FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, volum 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
- Gonzales, A. i F. Fernández, 1991. Aspectos biológico-pesquero de Paralonchurus peruanus 'suco'. Comisión Permanente del Pacífico Sur (CPPS). Rev. Pacífico Sur, Núm. 19: 119-129.
- IMARPE, 2001. Talla mínima de captura de los principales peces demersales y costeros. Informe interno DIRDC. Maig del 2001. Inst. Mar Perú.
- Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
- Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.