Park Chung-hee
_Presidential_Portrait.jpg)
El general Park Chung-hee (en hangul: 박정희, en hanja: 朴正熙) (Seonsan, 14 de novembre de 1917 - Seül, 26 d'octubre de 1979) va ser un polític i militar sud-coreà, que ocupà els càrrecs de primer ministre el 1962 i de president interí de 1962 a 1963. Més endavant fou president de la República de Corea de 1963 fins al seu assassinat el 1979.
Biografia
[modifica]Park va nàixer a Seonsan, una menuda localitat pròxima a Daegu. Va ser el vuitè xiquet d'una família pobra de camperols. Durant la seua infància va començar a estudiar amb la intenció de convertir-se en professor i el 1937 va obtenir les millors notes de la seua promoció, pel que va poder començar a exercir l'ensenyament. El 1939 va ingressar en l'escola militar japonesa de Manxukuo. A causa de les polítiques japoneses el seu nom en eixe territori va passar a ser Masao Takaki (高木正雄). Després de graduar-se el 1942, va arribar a segon tinent de l'exèrcit japonès el 1944.[1]
A l'acabar la Segona Guerra Mundial va retornar a Corea. El 1946 va ingressar en l'Acadèmia Militar Coreana, on es va llicenciar com capità, i després va passar al Cos de Policia (futures Forces Armades Coreanes). Durant la Guerra de Corea va ascendir en l'escalafó militar fins a arribar a brigadier general el 1953. Després de concloure el conflicte, va viatjar als Estats Units per completar la seua formació militar. Al seu retorn, el 1957 va ser nomenat membre de l'Estat Major de l'Exèrcit sud-coreà.[2]
Tercera República
[modifica]
Entre altres mesures, i amb la justificació de combatre una hipotètica expansió del comunisme, es va suspendre la llibertat de premsa, es van restringir les llibertats personals i es va censurar a l'oposició política. A més es va crear un servei nacional secret conegut com a KCIA (Agència Central Secreta Coreana).[3]
En el moment que Park va arribar al poder, la renda per capita d'un sud-coreà era de només 72 dòlars i Corea del Nord comptava amb un exèrcit i indústria més desenvolupats, gràcies al suport financer i tècnic de la Unió Soviètica. Per eixa raó, Chung-hee va millorar les relacions amb els Estats Units per afavorir la inversió i establiment de grans conglomerats (chaebol) en el Sud, amb el suport de les multinacionals nord-americanes.[4] Més tard es van fer públics els incentius econòmics que rebien els congressistes americans de part de la diplomàcia sud-coreana, per tal que aprovessis l'augment del fons d'ajudes.[3]
Corea del Sud va canviar així el seu model econòmic, al passar de l'agricultura a la indústria, i va poder superar en el pla econòmic a l'estat regit per Kim Il-sung. D'altra banda, va normalitzar també les relacions diplomàtiques amb Japó. Park va aconseguir la reelecció el 1967 i 1971.[5]
Quarta República
[modifica]A causa del creixent nombre de protestes per l'absència de llibertats i l'augment de la seua impopularitat, el 1972 Chung-hee va declarar la llei marcial i va aprovar una nova Constitució de caràcter autoritari, coneguda com a Yushin, que li atorgava tots els poders i augmentava la repressió en el país, durant el procés conegut com a Restauració d'Octubre.[6] La nova carta magna li atorgava reeleccions indefinides de mandats que duraven sis anys, i en la pràctica solament es permetia la presentació d'un candidat a la Presidència. Sense oposició, va vèncer en els comicis de 1973 i 1978.[7]
El 1974 un agent nord-coreà va intentar assassinar-lo mentre donava un discurs. Encara que va fallar en el seu intent, la trajectòria de les bales van arribar a la seua esposa Yuk Young-soo, que va morir.[8]
Les majors demostracions de descontentament contra el govern de Park Chung-hee es van produir en el seu últim any de vida. El 1979 va haver múltiples protestes contra l'expulsió d'un membre opositor de l'Assemblea Nacional. A més, els estudiants universitaris van iniciar un moviment per demanar l'establiment de la democràcia. En ambdós casos van ser durament reprimits per la policia i l'exèrcit.
El 26 d'octubre de 1979 Park Chung-hee va ser assassinat per Kim Jae-gyu, llavors director de la KCIA. En l'atemptat també va morir Cha Ji-cheol, cap dels guardaespatlles del president. Kim va declarar que va cometre el magnicidi per "un acte de patriotisme", al considerar-lo un obstacle per la democràcia.[9] Altres versions asseguren que Kim estava gelós de l'ascens de Cha, qui s'havia convertit en el nou home de confiança de Park.[10] El magnicida va ser executat el maig de 1980.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Gregg, Donald «Park Chung Hee» (en anglès). Time, 23-08-1999. ISSN: 0040-781X.
- ↑ «Biografia de Park Chung Hee» (en castellà). Biografías y vidas. [Consulta: 13 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Cumings, Bruce. Korea's place in the sun : a modern history. Updated edition, 2005. ISBN 0-393-32702-7.
- ↑ Bustelo Gómez, Pablo «La expansión de las grandes empresas de Corea del Sur ("Chaebol"): un ejemplo de estrategia corporativa». Cuadernos de estudios empresariales, 1, 1991, pàg. 13–24. ISSN: 1131-6985.
- ↑ Dayez-Burgeon, Pascal. Histoire de la Corée : des origines à nos jours. Edition actualisée, DL 2019. ISBN 979-10-210-4015-1.
- ↑ «60 Years of the Republic: The Yushin Constitution» (en anglès). Chosunilbo, 28-08-2008. [Consulta: 13 abril 2023].
- ↑ Guex, Samuel. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.
- ↑ «S. Korean First Lady Assassinated '74» (en anglès). Military.com, 26-06-2013. [Consulta: 13 abril 2023].
- ↑ «1979: South Korean President killed» (en anglès). BBC News, 26-10-1979.
- ↑ Manoukian, Marina. «Who Was Really Behind The Assassination Of Park Chung-Hee?» (en anglès americà). Grunge, 28-10-2021. [Consulta: 13 abril 2023].
- ↑ «Kim Jae Kyu | South Korean military officer» (en anglès). Britannica. [Consulta: 13 abril 2023].
Enllaços externs
[modifica]
- (coreà) Park Chung-hee Memorial Museum Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
- (coreà) Park Chung-hee Biblioteca Arxivat 2012-04-21 a Wayback Machine.
- (coreà) Park Chung-hee Memorial Museum