Parlament de la Regió de Brussel·les-Capital
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| President | Rachid Madrane, PS des del dia 18 de juliol de 2019 |
| Estructura | |
| Membres | 89 72 del grup francòfon 17 del grup neerlandès |
 | |
| Grups polítics | Govern (51)
Oposició (38) |
| Última elecció | 26 de maig de 2019 |
| Pròxima elecció | 2024 |
| Lloc de reunió | |
 | |
| Parlament de Brussel·les, Brussel·les | |
| Lloc web | |
| parlbruparl.irisnet.be | |
El Parlament de la Regió de Brussel·les-Capital[1][2] (francès: Parlement de la Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Parlement van het Brusselse Hoofdstedelijke Gewest), és l'assemblea legislativa de la Regió de Brussel·les-Capital, una de les tres regions de Bèlgica. També és conegut com a Parlament Regional de Brussel·les (francès: Parlement Bruxellois, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Parlement).
Composició
[modifica]Des de les eleccions regionals belgues de 2004,[3] el parlament de Brussel·les és compost per 89 diputats[4] elegits per sufragi universal[5] per un període de 5 anys.[6] Els diputats regionals de Brussel·les són repartits entre dos grups lingüístics:[7] el grup lingüístic francòfon (que forma la Comissió Comunitària Francesa o COCOF) que compta amb 72 electes[8] sobre les llistes francòfones i el grup lingüístic neerlandès (formant la Vlaamse Gemeenschapscommissie o COCON) que compta amb 17[8] provinent de les llistes neerlandòfones.
Els candidats a les eleccions han d'indicar el grup lingüístic al qual pertanyen i mai no el poden canviar, fins i tot en eleccions posteriors.[9] És l'idioma de la targeta d'identificació la que determina la filiació lingüística dels candidats.[10] Els electes prestaran jurament en l'idioma del seu grup lingüístic.[11] No pot haver una llista bilingüe.[10]
Després de les eleccions regionals, tots els vots dels electors que estan en les llistes relacionades amb el mateix grup lingüístic són valorades segons la regla D'Hondt[12] per a la distribució dels escons. Es permet la creació de llistes de coalició dins el mateix grup lingüístic.
Si un diputat és nomenat ministre o secretari d'Estat de la Regió de Brussel·les-Capital, automàticament ocupa el seu escó un membre suplent mentre ocupi el càrrec. Des de la darrera reforma de l'Estat (juny de 2001), els suplents gaudeixen de la condició de membres del Parlament durant la durada del mandat executiu.
Resultats de les eleccions al Parlament de Brussel·les
[modifica] |
 |
 |
|
 |
Competències
[modifica]Per satisfer les necessitats de la població regional, el govern federal assigna dos milions d'euros per als diferents serveis regionals que són: urbanisme, habitatge, transport públic regional, obres públiques, política econòmica i exterior, treball i protecció mediambiental, neteja, aspectes regionals de l'energia, reglaments orgànics dels poders locals, investigació científica, agricultura i relacions internacionals en aquestes matèries.
Els diputats regionals de Brussel·les també tracten qüestions que eren competència de l'antiga aglomeració de Brussel·les, és a dir, la lluita contra els incendis, l'atenció mèdica d'emergència, el tractament i recollida d'escombraries, els taxis.
Referències
[modifica]- ↑ «La Constitució Belga (versió en anglès)» (PDF). Cambra de Representants Belga, 01-01-2009. Arxivat de l'original el 2013-03-29. [Consulta: 5 juny 2009]. «Article 3: Bèlgica comprèn tres Regions: la Regió Flamenca, la Regió Valona i la Regió de Brussel·les. Article 4: Bèlgica comprèn quatre regions lingüístiques: la regió de parla neerlandesa, la regió de parla francesa, la regió bilingüe de Brussel·les-Capital i la regió de parla alemanya»
- ↑ «Regió de Brussel·les-Capital: Creació». Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise, 2009. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 5 juny 2009]. «Des del 18 de juny de 1989, data de les primeres eleccions regionals, la Regió de Brussel·les-Capital ha esdevingut una regió autònoma comparable a les regions flamenca i valona.»
- ↑ Llei especial de 13 de juliol de 2001, article 21
- ↑ Llei especial de 12 de gener de 1989 relativa a les Institucions brussel·leses, article 10
- ↑ Article 116 de la Constitució
- ↑ Article 117 de la Constitució
- ↑ Article 136 de la Constitució
- ↑ 8,0 8,1 Llei especial de 12 de gener de 1989 relativa a les institucions brussel·leses, article 20 §2
- ↑ Llei especial de 12 de gener de 1989 relativa a les institucions brussel·leses, article 17 §1r
- ↑ 10,0 10,1 Llei especial de 12 de gener de 1989 relativa a les institucions brussel·leses, article 17 §2
- ↑ Llei especial de 12 de gener de 1989 relativa a les institucions brussel·leses, article 24
- ↑ Codi electoral, article 167
Enllaços externs
[modifica]Governs de Bèlgica | ||
|---|---|---|
| Governs (executiu) |  | |
| Parlaments (legislatiu) | ||
