Vés al contingut

Ecolo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEcolo
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPartit polític belga
IdeologiaEcologisme
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1980
Activitat
Membre dePartit Verd Europeu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJean-Michel Javaux i Sarah Turine
Afiliació europeaPartit Verd Europeu
Representació8 escons a la Primera Cambra
2 senadors
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.ecolo.be/
Facebook: ecolo X: ecolo Bluesky: ecolo.be Instagram: ecolobe Youtube: UCymlAQzmFJw-sJ2n96RTl-w Modifica el valor a Wikidata

Ecolo és el nom amb què és conegut el partit ecologista de Valònia, que correspon a les inicials d'Écologistes Confédérés pour l'organisation de luttes originales. També es presenta a la regió de Brussel·les-Capital i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. L'òrgan sobirà del partit és l'Assemblea General, mentre que el Consell de la Federació és com un parlament intern que controla l'executiva del partit.

Història

[modifica]

En 1976 es va fundar Amis de la Terre – Belgique i es van presentar les primeres llistes a les eleccions municipals, com «Combat pour l'Ecologie et l'Autogestion» a Namur.

  • 1977 : Primera participació en llistes "Valònia - Ecologia" a les eleccions legislatives en 8 districtes, una llista a Flandes (Antwerpen) i una a Brussel·les.
  • 1978 : Noves eleccions legislatives : 7 llistes «Wallonie – Ecologie», 2 llistes a Brussel·les (Ecolog & Ecopol), 3 llistes a Flandes.
  • 1979 : Participa en les eleccions europees amb la llista «Europe – Ecologie» : 5%.
  • 1980 : 8 i 23 de març : assemblees fundadores d'Ecolo (Hélécine-Huy)

A les eleccions legislatives belgues de 1981 van obtenir un 6,1% a Valònia i 2,2% a Brussel·les; juntament amb Agalev entra al Parlament belga (4 diputats i 5 senadors) i als Consells Provincials

  • 1982 : eleccions municipals : 75 regidors elegits. Ecolo entra en majoria a Lieja (83-88).
  • 1983 : setembre: establiment del Centre d'Estudis i de Formació en Ecologia, el CEFE.
  • 1984 : Primer Congrés dels Verds Europeus a Lieja. Eleccions europees: amb gairebé el 10%, Ecolo obté un diputat.
  • 1985 : juliol: aprovació de la Declaració de Péruwelz / Louvain-La-Neuve expressant els principis fonamentals del moviment Ecolo (el "ni esquerra ni dreta" i la negativa a descartar una coalició amb els liberals i socialcristians contra els socialistes). Escissió d'una part de l'ala esquerra, que va fundar el dels Verds per una Esquerra Alternativa (VEGA).

A les Eleccions legislatives belgues de 1999 són un dels grans triomfadors, gràcies al fort impacte emocional del cas Mark Dutroux i els enverinaments per dioxina. Això els permetrà participar en el govern de coalició amb socialistes i liberals presidit per Guy Verhofstadt,[1] on Isabelle Durant serà ministre de transports i Olivier Deleuze secretari d'Estat d'Energia i Desenvolupament Sostenible. A Valònia Thierry Detienne és nomenat Ministre d'Afers Socials i de Salut i José Donas Vicepresident del Govern Való, Ministre de Transport, Mobilitat i Energia. A la Comunitat francesa, Jean-Marc Nollet es va convertir en Ministre de la Infància, a càrrec de l'educació i Nicole Maréchal Ministre d'ajuts per a la Joventut i Salut. A la Comunitat Germanòfona, Hans Niessen es va convertir en Ministre de la Joventut i la Família, Patrimoni i Afers Socials. A les eleccions municipals de 2000 repeteix els resultats i entra en nombrosos governs municipals

A les eleccions legislatives belgues de 2003 Ecolo i Agalev perderen els seus escons a la Cambra i al Senat pels continus enfrontaments amb els socis de govern.

  • 2004 : A les eleccions europees manté un eurodiputat, i a les eleccions regionals belgues de 2004, malgrat no millorar resultats, aconsegueix entrar en el govern de la regió de Brussel·les-Capital.
  • 2005 : Es posiciona a favor del Tractat de la Constitució Europea
  • 2007: Eleccions legislatives: millora els resultats i obté 8 diputats i un senador.

L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), CDH i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.[2] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.[3]

Resultats electorals

[modifica]

Cambra de representants

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
1977 3,834 0.1
0 / 212
 = Extraparlamentari
1978 21,224 0.4
0 / 212
 = Extraparlamentari
1981 132,312 2.2
2 / 212
 Augment 2 Oposició
1985 152,483 2.5
5 / 212
 Augment 3 Oposició
1987 157,988 2.6
3 / 212
 Disminució 2 Oposició
1991 312,624 5.1
10 / 212
 Augment 7 Oposició
1995 243,362 4.0
6 / 150
 Disminució 4 Oposició
1999 457,281 7.4
11 / 150
 Augment 5 Coalició
2003 201,118 3.1
4 / 150
 Disminució 7 Oposició
2007 340,378 5.1
8 / 150
 Augment 4 Oposició
2010 313,047 4.8
8 / 150
 = Oposició
2014 222,524 3.3
6 / 150
 Disminució 2 Oposició
2019 416,452 6.1
13 / 150
 Augment 7 Suport extern (2020)
Coalició (2020–)
2024 204,438 2.9
3 / 150
 Disminució 10 Per determinar

Senat

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
1977 7,558 0.1
0 / 106
 Nou
1978 43,883 0.8
0 / 106
 =
1981 153,989 2.6
3 / 106
 Augment 3
1985 163,361 2.7
2 / 106
 Disminució 1
1987 168,491 2.8
2 / 106
 =
1991 323,683 5.3
6 / 106
 Augment 4
1995 258,635 4.3
2 / 40
 Disminució 4
1999 458,658 7.4
3 / 40
 Augment 1
2003 208,868 3.2
1 / 40
 Disminució 2
2007 385,466 5.8
2 / 40
 Augment 1
2010 353,111 5.5
2 / 40
 =
2014
3 / 60
 Augment 1
2019
5 / 60
 Augment 2
2024
1 / 60
 Disminució 4

Regional

[modifica]

Parlament de Brussel·les

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
F.E.C. Overall
1989 44,874 10.2 (#5)
8 / 75
 Oposició
1995 37,308 9.0 (#4)
7 / 75
 Disminució 1 Oposició
1999 77,969 21.3 (#2) 18.3 (#2)
14 / 75
 Augment 7 Oposició
2004 37,908 9.7 (#4) 8.3 (#4)
7 / 89
 Disminució 1 Coalició
2009 82,663 20.2 (#3) 17.9 (#3)
16 / 89
 Augment 9 Coalició
2014 41,368 10.1 (#5) 8.9 (#5)
8 / 89
 Disminució 8 Oposició
2019 74,246 19.1 (#2) 16.2 (#2)
15 / 89
 Augment 7 Coalició
2024 38,386 9.85
7 / 89
 Disminució 8 Per determinar

Parlament de la Comunitat Alemanya

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
1990 5,897 15.0 (#5)
4 / 25
 Oposició
1995 5,128 13.9 (#4)
3 / 25
 Disminució 1 Oposició
1999 4,694 12.7 (#5)
3 / 25
 = Coalició
2004 2,972 8.2 (#5)
2 / 25
 Disminució 1 Oposició
2009 4,310 11.5 (#5)
3 / 25
 Augment 1 Oposició
2014 3,591 9.5 (#6)
2 / 25
 Disminució 1 Oposició
2019 4,902 12.5 (#5)
3 / 25
 Augment 1 Oposició
2024 3,644 9.1 (#6)
2 / 25
 Disminució 1 Oposició

Parlament de Valònia

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
1995 196,988 10.4 (#4)
8 / 75
 Oposició
1999 347,225 18.2 (#3)
14 / 75
 Augment 6 Coalició
2004 167,916 8.5 (#4)
3 / 75
 Disminució 11 Oposició
2009 372,067 18.5 (#3)
14 / 75
 Augment 11 Coalició
2014 141,813 8.6 (#4)
4 / 75
 Disminució 10 Oposició
2019 294,631 14.5 (#3)
12 / 75
 Augment 8 Coalició
2024 144,189 6.97 (#5)
5 / 75
 Disminució 7 Oposició

Parlament Europeu

[modifica]
Any Líder Vots % Escons +/− Grup
F.E.C. G.E.C. F.E.C. G.E.C. Total
1979 Paul Lannoye (F.E.C.) 107,833 N/D 5.14 (#5) N/D 1.98
0 / 24
 Nou −
1984 François Roelants du Vivier (F.E.C.) 220,663 N/D 9.85 (#4) N/D 3.86
1 / 24
 Augment 1 RBW
1989 Paul Lannoye (F.E.C.) 371,053 N/D 16.56 (#4) N/D 6.29
2 / 24
 Augment 1 G
1994 Paul Lannoye (F.E.C.)
- (G.E.C.) 		290,859 5,714 13.02 (#4) 14.90 (#4) 4.97
1 / 25
 Disminució 1
1999 Paul Lannoye (F.E.C.)
Didier Cremer (G.E.C.) 		525,316 6,276 22.70 (#3) 17.01 (#3) 8.59
3 / 25
 Augment 2 Verds/ALE
2004 Pierre Jonckheer (F.E.C.)
Lambert Jaegers (G.E.C.) 		239,687 3,880 9.84 (#4) 10.49 (#4) 3.75
1 / 24
 Disminució 2
2009 Isabelle Durant (F.E.C.)
Claudia Niessen (G.E.C.) 		562,081 6,025 22.88 (#3) 15.58 (#3) 8.64
2 / 22
 Augment 1
2014 Philippe Lamberts (F.E.C.)
Erwin Schöpges (G.E.C.) 		285,196 6,429 11.69 (#3) 16.66 (#2) 4.36
1 / 21
 Disminució 1
2019 Philippe Lamberts (F.E.C.)
Shqiprim Thaqi (G.E.C.) 		485,655 6,675 19.91 (#2) 16.37 (#2) 7.31
2 / 21
 Augment 1
2024 Saskia Bricmont (F.E.C.)
Shqiprim Thaqi (G.E.C.) 		259,745 4,819 10.06 (#5) 11.10 (#6) 3.71
1 / 22
 Disminució 1

Personatges lligats a Ecolo

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Eleccions legislatives belgues de 1999». GEC. [Consulta: 11 juny 2024].
  2. ↑ «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
  3. ↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ecolo&oldid=34536609»