Nieuw-Vlaamse Alliantie

Nieuw-Vlaamse Alliantie
Dades
Nom curt	N-VA i N-VA
Tipus	partit polític ; pòdcast
Ideologia	nacionalisme flamenc ; liberalisme econòmic
Alineació política	centredreta
Forma jurídica	associació sense ànim de lucre
Història
Creació	13 octubre 2001
Fundador	Geert Bourgeois
Activitat
Àmbit	Flandes
Membre de	Aliança Lliure Europea
Membres	41.176 (2014)
Moviment	Nacionalisme flamenc
Governança corporativa
Seu	Brussel·les (Bèlgica);
Presidència	Bart de Wever (2004–)
Executiu en cap	Piet De Zaeger (2004–)
Altres
Color
Lloc web	n-va.be

La Nieuw-Vlaamse Alliantie (Aliança Nou Flamenc) és un partit polític flamenc sorgit arran de la separació de l'històric partit nacionalista flamenc Volksunie el 2001. L'N-VA és republicà, de centredreta i aposta per la plena sobirania de Flandes i la seva constitució com a nou estat de la UE.

Història

El 2001 el Volksunie es va dividir en dos partits: Sprit i Nieuw-Vlaamse Alliantie, com a resultat de les lluites internes entre el cap de l'ala dreta, Geert Bourgeois, i el social liberal Bert Anciaux. El nou partit aposta pel nacionalisme flamenc per vies pacífiques, reclamant un Flandes republicà dins una Confederació Europea.

Entre els seus punts de vista polítics hi ha la defensa de l'eutanàsia, de l'avortament i dels drets dels homosexuals, i ha participat en celebracions de l'orgull gai, com també votat a favor dels matrimonis homosexuals i de l'adopció per part de parelles del mateix sexe.

A les eleccions regionals belgues de 2004 es va presentar en coalició amb Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), cosa que va repetir a les eleccions legislatives de 2007. Això provocà el trencament amb el partit de Jean-Marie Dedecker, qui es va presentar a les eleccions amb la Lijst Dedecker. A les eleccions legislatives belgues de 2010 es presentà en solitari i fou el partit més votat,^[1] però no va participar de la reforma constitucional de 2011^[2] i va passar a l'oposició del govern de coalició encapçalat per Elio di Rupo.^[3]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014, Charles Michel del Mouvement Réformateur (MR) esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.^[4] amb un govern de coalició de N-VA, MR, CD&V i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A principis de desembre de 2018 l'oposició del N-VA al Pacte Mundial per a les Migracions va provocar la seva sortida del govern^[5] i MR, CD&V i Open Vld van continuar breument com a gabinet minoritari fins que Michel va dimitir el 18 de desembre de 2018. Com que les eleccions estaven programades per al maig de 2019, el gabinet en minoria va continuar de manera provisional fins a les eleccions.^[6] Michel va seguir al capdavant del govern de manera provisional fins el 27 d'octubre de 2019, quan fou nomenat President del Consell Europeu sent rellevat per Sophie Wilmès també del MR^[7] fins que l'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons, i el N-VA va mantenir-se a l'oposició.^[8]

Resultats electorals

Eleccions legislatives belgues
Elecció	Líder	Vots	+/–	%	+/–	Escons	+/–	Govern
2003		201,399		3.1	N/A	1 / 150	N/A	Oposició
2007^[a]		1,234,950		18.5		5 / 150	▲ 4	Oposició
2010		1,135,617		17.4		27 / 150	▲ 22	Oposició
2014		1,366,073		20.3		33 / 150	▲ 6	Coalició (2014-18)
2014		1,366,073		20.3		33 / 150	▲ 6	Oposició (2018-19)
2019	Bart de Wever	1.086.787		16,03 / 100	▼ 4.23	25 / 150	▼ 8	Oposició
2024	Bart de Wever	1,167.061		16,71 / 100	▲ 0.68	24 / 150	▼ 1	Per determinar

↑ En coalició amb el CD&V;30 escons en total

Senat

Any	Vots	%	Escons	+/-
2003	200,273	3.1	0 / 71
2007^[a]	1,287,389	19.4	2 / 71	2
2010	1,268,780	19.6	14 / 71	12
2014			12 / 60	2
2019			9 / 60	3

↑ En coalició amb el CD&V; 14 escons en total

Regional

Parlament de Brussel·les

Any	Vots	%		Escons	+/-	Government
Any	Vots	D.E.C.	Overall	Escons	+/-	Government
2004^[a]	10,482	16.8 (#4)		0 / 89		Oposició
2009	2,586	5.0 (#6)		1 / 89	1	Oposició
2014	9,085	17.0 (#4)		3 / 89	2	Oposició
2019	9.177	18.0 (#4)		3 / 89	=	Oposició
2024	9.571	11.9 (#3)		2 / 89	▼ 1	Per determinar

↑ En coalició amb el CD&V; 3 escons en total

Parlament de Flandes

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
2004^[a]	1,060,580	26.1 (#1)	6 / 124		Coalició
2009	537,040	13.1 (#5)	16 / 124	10	Coalició
2014	1,339,946	31.9 (#1)	43 / 124	27	Coalició
2019	1,052,252	24.8 (#1)	35 / 124	8	Coalició
2024	1,045,607	23.9 (#1)	31 / 124	4	Per determinar

↑ En coalició amb CD&V; 35 escons en total.

Parlament Europeu

any	vots	%		Escons	+/-
any	vots	D.E.C.	Overall	Escons	+/-
2004^[a]	1,131,119	28.2 (#1)	17.4	1 / 24
2009	402,545	9.9 (#5)	6.1	1 / 22	=
2014	1,123,363	26.7 (#1)	16.8	4 / 21	3
2019	1,123,355	22.4 (#1)	14.2	3 / 21	1
2024	995,868	22.1 (#2)	14.0	3 / 21	=

↑ En coalició amb CD&V; 4 escons en total

Referències

↑ Percival, Jenny. «Belgium divide deepens after Flemish separatists win election» (en anglès). The Guardian, 14-06-2010. [Consulta: 13 juny 2024].
↑ «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.
↑ «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.
↑ «El Gobierno belga se reestructura ante la salida del partido mayoritario de la coalición» (en castellà). France 24, 10-12-2018. [Consulta: 30 juny 2024].
↑ Blenkinsop, Philip. «Belgian PM to stay on heading caretaker government» (en anglès). Reuters, 21-12-2018. [Consulta: 18 juny 2024].
↑ «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.
↑ «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nieuw-Vlaamse Alliantie