Vés al contingut

Partit Comunista de Gran Bretanya (marxista-leninista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista de Gran Bretanya
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiacomunisme
euroescepticisme
antirrevisionisme
marxisme-leninisme
antisionisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2004
FundadorHarpal Brar Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHarpal Brar Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcpgb-ml.org Modifica el valor a Wikidata

El Partit Comunista de Gran Bretanya (marxista-leninista), abreujat CPGB-ML, és un partit comunista del Regne Unit. El CPGB-ML es va crear després d'una escissió del Partit Socialista Obrer (SLP) el 2004. El Partit publica el diari bimensual Proletarian i la revista Lalkar, associada originàriament a l'Associació de Treballadors de l'Índia.

Fundació

[modifica]

Els orígens del partit van estar a l'Associació de Treballadors Comunistes (ACW), formada per Harpal Brar el 1969 com a ruptura de la Lliga Marxista-Leninista Revolucionària, una escissió del Partit Comunista de Gran Bretanya (CPGB). L'ACW es va unir al Partit Laborista Socialista (SLP), liderat per l'antic líder dels miners Arthur Scargill,[1] però se'n va separar a causa de la negativa de Scargill a acceptar el suport a Corea del Nord i altres estats.[2] Com a resultat, Scargill va optar per expulsar una sèrie de membres del comitè central del partit i tota la seva regió de Yorkshire.[3] Els expulsats, juntament amb altres que van dimitir, van fundar el CPGB-ML el 3 de juliol de 2004 a Londres.[4]

Ideologia del partit

[modifica]

El CPGB-ML s'adhereix al marxisme-leninisme, i ha reconegut com a referents a Vladimir Lenin, Joseph Stalin,[5] Mao Zedong,[6] Kim Il Sung,[7] Enver Hoxha i Fidel Castro.[8]

El CPGB-ML no va condemnar els disturbis d'Anglaterra de 2011, sinó que els va caracteritzar com una forma rudimentària de resistència anticapitalista que no tenia un lideratge i direcció adequats. El CPGB-ML s'oposa als controls d'immigració, que considera que són mesures per desviar l'atenció dels treballadors i culpar-se mútuament de la crisi més que no pas a la burgesia.[9]

El CPGB-ML s'oposa al trotskisme, a la socialdemocràcia, al socialisme democràtic i al que anomenen partits revisionistes (inclosos els Khruschevites). L'antic president del CPGB-ML, Harpal Brar, és un reconegut ideòleg i escriptor que ha publicat diversos llibres, com Social Democracy: The Enemy Within.[10]

En el seu vuitè congrés, el setembre de 2018, el partit va adoptar una moció que s'oposava a la "discriminació per raó de raça, sexe o proclivitat sexual", però condemnava "les polítiques identitàries, inclosa la ideologia LGBT" com a "classe reaccionària i antiobrera", i considerava que qualsevol militant que defensés les polítiques identitàries eren susceptibles d'expulsió.[11] El CPGB-ML ha qualificat la política identitària com un "malson reaccionari" imposat per la burgesia.[12] Això havia donat lloc a denúncies de transfòbia per part d'altres organitzacions pertanyents a l'esquerra britànica.[13]

Activitat del Partit

[modifica]

El CPGB-ML està implicat en diversos moviments polítics britànics com la solidaritat palestina,[14] contra l'austeritat,[15] contra la guerra,[16] contra el Maidan [17] i s'oposa a l'ús d'atacs amb drons dels EUA i l'OTAN contra els civils.

El partit era conegut per ser l'únic partit que portava una pancarta de Joseph Stalin, inclosa una cita de Stalin, cada any, fins al 2019, durant el Primer de maig, a la marxa del Dia Internacional dels Treballadors a Londres.[18][18]

Les primeres eleccions disputades pels membres del partit van ser les eleccions al consell de la ciutat de Birmingham de 2018. Tres membres candidats es van presentar sota el registre "Treballador de Birmingham". El seu millor resultat va ser al barri de Balsall Heath West amb el 6,1% dels vots i el tercer lloc, per davant dels verds locals i els conservadors. Als barris de Brandwood & King's Heath i Stirchley, els altres van guanyar un 0,89% i un 1,62%, superant el candidat local del TUSC en el primer.[19][20]

El CPGB-ML va donar la benvinguda a la fundació del Partit dels Treballadors de Gran Bretanya (WPB) per l'antic diputat del partit Laborista i del Respect George Galloway.[21] Molts membres del CPGB-ML són actius al WPB. El vicepresident del CPGB-ML Joti Brar, també és el líder adjunt del WPB.[22]

Posicions internacionals

[modifica]

El CPGB-ML dona suport a governs d'arreu del món que considera socialistes o antiimperialistes, com els de la Xina,[23] Veneçuela,[24] Rússia,[25] Cuba,[26] Zimbabwe,[27] Síria [28] i Iran.[29] Les delegacions de les ambaixades xineses, cubanes,[30] veneçolanes,[31] nord-coreanes [32] i laosianas [33] han assistit a les reunions del CPGB-ML.

El partit s'oposa al sionisme i ha demanat la dissolució de l'Estat d'Israel, que titlla d'estat d'apartheid.[34][35] Va demanar la derrota de les tropes britàniques a l'Iraq i l'Afganistan i un moviment d'acció directa i no cooperació entre els treballadors britànics per tal d'exercir influència política.[36] Va ser un dels molts partits contra la guerra que es van oposar a les accions de l'OTAN a Líbia i Síria i van donar suport als governs de Muammar Gaddafi i Bashar al-Assad.

El 2011, el president del partit CPGB-ML, Harpal Brar, va visitar Líbia durant la guerra per expressar solidaritat amb el poble libi en la seva lluita contra l'OTAN.[37] El CPGB-ML s'havia unit a la Plataforma Stop the War poc després de la formació del partit el 2004, però finalment va ser expulsat. El CPGB-ML va dir que això es devia als seus atacs contra les posicions de la direcció del STWC a Líbia i Síria, que va qualificar de "proimperialistes".[38]

El CPGB-ML també dona suport al govern de Corea del Nord i el que va anomenar la seva posició antiimperialista l'abril de 2013, així com la seva oposició als esforços occidentals per dissuadir l'estat d'adquirir armes nuclears.[39][40]

El partit va donar suport al Brexit al referèndum del 2016.[41][42] Continuant amb el seu compromís amb l'euroscepticisme, va instar els seus membres durant les eleccions al Parlament Europeu del 2019 al Regne Unit a votar pel Partit del Brexit (actualment Reform UK).[43]

El CPGB-ML ha mostrat suport al moviment dels armilles grogues que percep com un moviment obrer de base oposat al capitalisme i a la Unió Europea.[44] En una línia similar, el partit va donar suport a la protesta del comboi del Canadà a finals de 2021.[45]

El CPGB-ML considera la invasió russa d'Ucraïna el 2022 com una guerra defensiva contra els "neonazis sancionats per l'estat" [46] i l'"extensió de l'hegemonia occidental".[47]

Posicions domèstiques

[modifica]

Irlanda del Nord

[modifica]

El CPGB-ML ha demanat la retirada de les tropes britàniques de l'illa d'Irlanda i la formació d'un estat unificat de 32 comtats. Dona suport al lideratge del Sinn Féin de l'Acord del Divendres Sant, que creu que es troba en aquest marc.[48]

Escòcia

[modifica]

El partit va acceptar una posició al seu congrés de 2012 que no hi ha nacions angleses i escoceses separades, sinó que, quan aquestes nacions estaven a punt de desenvolupar-se com a economies capitalistes modernes, les seves classes dirigents es van unir per formar una nació britànica.[49] Tot i que el CPGB-ML creu en la democràcia local, veu el moviment independentista escocès com una desviació de la construcció d'un moviment de classe treballadora a la històrica nació de Gran Bretanya i, per tant, s'hi oposa. Afirma que les propostes presentades per a la independència d'Escòcia no trencaran la Unió, l'estat britànic o l'exèrcit britànic de cap manera significativa.[50] En la seva oposició a la independència d'Escòcia, està en desacord amb el Partit Socialista Escocès,[51] el Partit dels Treballadors Socialistes [52] i el Partit Socialista (Anglaterra i Gal·les).

Membres destacats

[modifica]

El CPGB-ML té uns quants membres dels primers dies del moviment comunista britànic i el CPGB original. L'actual presidenta d'honor és Isabel Crook, esposa de David Crook, que va celebrar el seu 100è aniversari el 2015. Tots dos eren comunistes que estaven a l'Estat espanyol durant la Guerra Civil Espanyola i posteriorment van anar a treballar per a Mao Zedong i els comunistes xinesos.[53][54] El veterà comunista britànic Jack Shapiro, un veterà del moviment anti-revisionista i comunista de tota la vida, va ser membre del CPGB-ML fins a la seva mort.[55]

Durant catorze anys, des de la fundació del partit el 2004 fins al 2018, el president del partit va ser el professor de dret universitari, escriptor i empresari jubilat Harpal Brar. La vicepresidenta i secretària internacional del partit era Ella Rule, mentre que la secretària general del partit era Zane Carpenter. Al 8è congrés del partit a Birmingham el 2018, Harpal Brar va deixar la presidència del partit i va ser substituïda per Ella Rule. Zane Carpenter i Joti Brar es van convertir en els vicepresidents del partit.[56]

Referències

[modifica]
  1. ↑ McSmith, Andy. «Stalin apologists drink to the memory of Uncle Joe». The Independent, 28-11-2013. [Consulta: 21 juliol 2021].
  2. ↑ Gavin Haynes. «I Went to a Stalinist Free-Speech Protest to Defend Russia Today from Natwest». Vice, 19-10-2016. [Consulta: 14 febrer 2017].
  3. ↑ «Formation of the CPGB-ML».
  4. ↑ «Uncle Joe's hero status survives 'demonising disinformation'». , 28-10-2010 [Consulta: 21 juliol 2021].
  5. ↑ «October Revolution 101: the future belongs to communism» (en anglès). [Consulta: 11 novembre 2018].
  6. ↑ «Mao to Mandela - History for Sale», 22-12-2013. [Consulta: 11 novembre 2018].
  7. ↑ «Twenty-fifth anniversary of Comrade Kim Il Sung's death». The Communists, 08-07-2019.
  8. ↑ «Workers must continue to stand in solidarity with revolutionary Cuba». The Communists, 15-11-2018.
  9. ↑ «CPGB-ML congress calls for an end to immigration control». Communist Party of Great Britain (Marxist–Leninist), 8-2008 [Consulta: 3 novembre 2015].
  10. ↑ Compass, 124, 5-1996.
  11. ↑ «Identity politics are anti-Marxian and a harmful diversion from the class struggle». www.cpgb-ml.org, 07-12-2018. [Consulta: 11 desembre 2018].
  12. ↑ «The reactionary nightmare of 'gender fluidity'». The Communists, 23-03-2019.
  13. ↑ Hodder, Lewis. «Inside the last days of the CPGB-ML». Ebb Magazine. [Consulta: 17 setembre 2020].
  14. ↑ "GAZA 2014: Zionist - Imperialist 'Axis of Oppression' " Proletarian TV, 27 July 2014
  15. ↑ "Birmingham TUC Hard up festival" Communist Party of Great Britain (Marxist-Leninist), flickr, 28 September 2014
  16. ↑ "Defeat the murderous imperialist predatory war against the Syrian people!" statement by the CPGB-ML, 29 August 2013
  17. ↑ «CPGB-ML » 'Lest we forget' – the 70th anniversary of the victory over Hitlerite fascism». Blog.cpgb-ml.org. Arxivat de l'original el 3 juliol 2015. [Consulta: 8 setembre 2015].
  18. ↑ 18,0 18,1 "I’ve just seen Nazi banners in Trafalgar Square. Well, almost" Arxivat 25 May 2015 a Wayback Machine. The Spectator, James Bloodworth 2 May 2014
  19. ↑ «Birmingham Worker candidates thank local voters» (en anglès). , 04-05-2018 [Consulta: 4 maig 2018].
  20. ↑ Shergill, Becky. «Local government election results May 2018» (en anglès). www.birmingham.gov.uk. [Consulta: 4 maig 2018].
  21. ↑ «The Brexit election and the birth of the Workers party» (en anglès). The Communists. [Consulta: 14 abril 2020].
  22. ↑ «Introducing the Workers Party» (en anglès britànic). Workers Party of Britain, 12-12-2019. Arxivat de l'original el 14 desembre 2019. [Consulta: 14 abril 2020].
  23. ↑ «China celebrates Marx’s 200th birthday» (en anglès), 2018.
  24. ↑ «Our party’s internationalist tasks: support for revolutionary Venezuela».
  25. ↑ «The Skripal case is blatant war propaganda. Hands off Russia!».
  26. ↑ «Farewell Comrade Fidel Castro. Eternal glory to you!». archive.cpgb-ml.org. [Consulta: 11 novembre 2018].
  27. ↑ «Tribute to Comrade Robert Mugabe» (en anglès), 2017.
  28. ↑ «No to Nato warmongering; stop WW3! Hands off Syria!» (en anglès), 2018.
  29. ↑ «Iranian foreign minister explains why Iran is developing ballistic missiles» (en anglès), 2018.
  30. ↑ «Cuba and the October Revolution».
  31. ↑ «Venezuela - The Struggle continues!». [Consulta: 11 novembre 2018].
  32. ↑ «October 100: DPR Korea pays tribute».
  33. ↑ «Laos independence and the October Revolution».
  34. ↑ «Zionism is a racist and antisemitic tool of imperialist policy in the middle east». The Communists, 24-11-2018.
  35. ↑ "Congress motions 2: our international solidarity tasks The motions below were passed at the CPGB-ML’s congress on 5 June 2010" Proletarian issue 37 (August 2010)
  36. ↑ (en anglès) [Consulta: 11 novembre 2018].
  37. ↑ «Libya Report USA», 17-07-2011. [Consulta: 11 novembre 2018].
  38. ↑ «Stopping the war machine: anti-war work in Britain». .
  39. ↑ «Obama to meet South Korea's Park Geun-hye in May». , 16-04-2013 [Consulta: 27 juliol 2013].
  40. ↑ Branigan «North Korea's UK ambassador defends Pyongyang's stance in rare speech». , 15-04-2013 [Consulta: 27 juliol 2013].
  41. ↑ «Why British workers need a Brexit». CPGB-ML, 01-04-2016.
  42. ↑ «Why British workers need a Brexit» (en anglès). [Consulta: 27 juliol 2018].
  43. ↑ «Galloway, Farage and the Brexit party». The Communists, 07-05-2019.
  44. ↑ «One year on: the yellow vests and the class struggle in France». The Communists, 19-11-2019.
  45. ↑ «Solidarity with the Freedom Convoy of Canada» (en anglès). The Communists. [Consulta: 28 febrer 2022].
  46. ↑ «Jacob Dreizen: The fall of the Azov» (en anglès). Communist Party of Great Britain (Marxist–Leninist). [Consulta: 2 juliol 2022].
  47. ↑ «USA's proxy war in Ukraine cementing the world anti-imperialist alliance» (en anglès). Communist Party of Great Britain (Marxist–Leninist). [Consulta: 2 juliol 2022].
  48. ↑ «End the British occupation of Ireland!». CPGB-ML, 15-02-2010.
  49. ↑ "Scotland: a part of the British nation" Proletarian issue 51 (December 2012)
  50. ↑ «The National Question in Scotland: Contributed by the Communist Party of Great Britain (Marxist-Leninist) as a discussion article». Lalkar, 01-09-2012. [Consulta: 13 octubre 2012].
  51. ↑ «Scottish Independence». Scottish Socialist Party. Arxivat de l'original el 5 maig 2021. [Consulta: 12 octubre 2021].
  52. ↑ «Down with the union - support Scottish independence». Socialist Worker, 17-09-2013.
  53. ↑ "Western witness stays true to the Party line" article by Tan Zongyang in China Daily 22 June 2011
  54. ↑ «My memories of 1949» (YouTube) (en anglès). China Daily Global. [Consulta: 3 setembre 2023].
  55. ↑ Biography of Jack & Marie Shapiro on grahamstevenson.me.uk website of Graham Stevenson, accessed 17 April 2013
  56. ↑ «Comrade Harpal Brar steps down as party chairman after 14 years». CPGB-ML, 24-10-2018. [Consulta: 5 desembre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Comunista_de_Gran_Bretanya_(marxista-leninista)&oldid=34366989»