Vés al contingut

Partit Demòcrata Europeu Català

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Partit Demòcrata de Catalunya)
No s'ha de confondre amb Demòcrates de Catalunya.
Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata Europeu Català
Dades
Nom curtPDeCAT Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaindependentisme català
catalanisme
europeisme
liberalisme
republicanisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta
centrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaConvergència Democràtica de Catalunya (2016) Modifica el valor a Wikidata
Creació10 juliol 2016
Data de dissolució o abolició28 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (–2018) Modifica el valor a Wikidata
Membres12.700 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDavid Bonvehí i Torras (2018–2023) Modifica el valor a Wikidata
Secretària generalMaria Àngels Chacón i Feixas (2021–2021) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoventut Nacionalista de Catalunya (2016–2020)
Fòrum Demòcrata (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Part dePartit Demòcrata Europeu Català-Espai CiU
Ara Pacte Local
Junts pel Sí (2016–2017)
Junts per Catalunya (2017–2020) Modifica el valor a Wikidata
Diputats al
Parlament
0 / 135
Diputats al
Congrés
0 / 48
Regidors a
Catalunya
187 / 9.069
Denominació anterior
Partit Demòcrata Català (2016–2016)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttp://www.partitdemocrata.cat/
Facebook: pdemocratacat X: Pdemocratacat Instagram: pdemocratacat Youtube: UCVbRIZuI6W1xEFio3I36OeQ Flickr: 143135689@N04 Modifica el valor a Wikidata

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata, fou un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona i dissolt el 28 d'octubre de 2023 a Barcelona.[1] Era considerat el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya[2] i es definia com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista».[3]

Història

[modifica]

El procés independentista català va fer que diversos partits polítics catalans es replantegessin part dels seus principis estatutaris. Durant la dècada del 2010, Convergència Democràtica va passar de l'autonomisme al sobiranisme i posteriorment, a l'independentisme. Durant aquesta evolució, va perdre la coalició amb el seu soci històric, Unió Democràtica de Catalunya. A més, l'estiu de 2014 el president fundador del partit, Jordi Pujol i Soley, va confessar tenir una fortuna oculta a l'estranger. Amb l'objectiu de fer net i passar pàgina de les sospites de corrupció, la direcció del partit va decidir que era necessària una refundació, però a causa de diverses convocatòries electorals es va anar ajornant fins al 2016.[4] El gener del 2016 Artur Mas, en ser substituït per Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va assumir la tasca de preparar la refundació del seu partit.[5]

Congrés fundacional

[modifica]
Vista general del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català.

El 8 de juliol de 2016 es va celebrar l'últim congrés[6] de Convergència Democràtica de Catalunya, en el qual es va acordar la seva refundació en un nou partit que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. Inicialment la direcció de CDC presentà dues opcions de noms per al nou partit: Més Catalunya i Catalans Convergents, però les bases del partit van manifestar el seu rebuig a les dues propostes i el 9 de juliol es van presentar tres propostes consensuades en una comissió d'associats durant el cap de setmana: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català i Partit Nacional Català.[7] El 10 de juliol, en plenari, a la primera volta es descartà l'opció de Junts per Catalunya i a la segona votació es va imposar el nom Partit Demòcrata Català amb 871 vots enfront dels 657 de Partit Nacional Català.[8][9] Aquesta elecció, però, no estigué exempta de polèmica. Demòcrates de Catalunya, l'escissió sobiranista d'UDC, anuncià que emprendria accions legals contra aquest nom, ja que, segons Antoni Castellà, podria dur a «confusió entre les dues formacions».[10]

Estructuració

[modifica]

Els candidats a presidir la direcció nacional del partit van realitzar un procés de primàries, que es va celebrar el 23 i 24 de juliol ja a la nova seu del carrer Provença.[11] Dies abans, tant Jordi Turull com Germà Gordó van anunciar que no es presentarien,[12] deixant pas a una nova fornada de candidats. Es van aprovar Artur Mas i Neus Munté com a tàndem presidencial i Marta Pascal[13] i David Bonvehí com a coordinació general.[14] Mercè Conesa va guanyar a Santi Vila en les eleccions a la Presidència del Consell Nacional. Durant els següents mesos es va anar fent un traspàs de poders des de l'antic partit que, tot i quedar actiu a nivell legal, va entrar en una fase d'hibernació. Jacint Borràs va continuar sent el president formal de CDC.[3]

Alguns dels principals objectius que es va posar la nova directiva van ser configurar un espai polític i model ideològic propi que els diferenciés tant d'Esquerra Republicana com dels «comuns», amb una voluntat centrista;[15] fer créixer el nombre de militants (11.083 a octubre de 2016) fins a arribar als 16.000 que tenia Convergència i reconciliar les famílies polítiques dins del partit. Un altre fou definir un posicionament oficial de partit davant un eventual referèndum d'independència vinculant.[16]

Registre de partits

[modifica]

El setembre de 2016 el Ministeri de l'interior d'Espanya va tombar la inscripció del PDC, arran del conflicte de sigles existent amb Demòcrates de Catalunya i d'incompatibilitats entre el preàmbul dels estatuts del partit —on es parla obertament d'independència de Catalunya— i la llei de partits de 2002, que es va fer servir per a il·legalitzar a Batasuna. Al seu torn, el PDC va argumentar que hi ha més de 70 partits inscrits amb la paraula demòcrata i més de 40 amb la paraula català.[17] El 3 d'octubre de 2016 es va fer públic que el Ministeri de l'Interior havia aixecat el veto al nom Partit Demòcrata Europeu Català, marca alternativa que es va presentar per tal de poder esquivar la negativa del registre i alhora mantenir la fidelitat del Congrés Fundacional.[18] Finalment, el 22 de novembre del mateix any els militants van ratificar amb un 85,7% dels vots i una participació del 32,8% la nova denominació del partit, ara ja com a Partit Demòcrata Europeu Català.[19]

[20]

Imatge corporativa

[modifica]

El desembre de 2016 es va presentar la imatge oficial del partit, un asterisc blanc amb quatre barres, sobre fons blau, sorgit d'un concurs on es van presentar més de 150 propostes. La proposta guanyadora va ser realitzada per un estudi de disseny barceloní, Dos Grapes. Segons Marta Pascal, «les quatre barres són perquè tenim molt clar d'on venim, i el color blau és per recordar el passat de Convergència, és una declaració d'intencions, del que hem estat, del que volem ser, i del que tenim».[21]

Després de la 1a Assemblea Nacional, el partit va modificar la seva imatge corporativa. El blau fosc es va canviar per un blau semblant al del Partit Demòcrata nord-americà, es va donar més importància al groc i a la senyera i es va canviar la font del partit, de la Open Sans a la Graphik.[22]

Estructuració territorial

[modifica]

L'estructura territorial del partit es va votar mitjançant un nou sistema de primàries el cap de setmana del 30 de setembre.[23] A Barcelona, Mercè Homs es va imposar en la pugna territorial. A Lleida ho va fer Joan Reñé i a Girona Pere Vila. En aquestes eleccions territorials hi van participar 6.408 associats, un 61,47% del cens. Homs va anunciar que el seu objectiu immediat era trobar un alcaldable que pogués competir amb Ada Colau de cara a les eleccions municipals de 2019.

Referèndum

[modifica]

Després del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, el partit va formar part de la plataforma electoral Junts per Catalunya, aconseguint esdevenir la primera força sobiranista al Parlament i formar govern. El 2018 va participar en la moció de censura contra Mariano Rajoy.

Etapa Pascal

[modifica]
Marta Pascal i David Bonvehí en un acte d'Òmnium Cultural

Al Consell Nacional de març de 2018 es van ratificar les decisions de l'executiva sobre quina estratègia caldria seguir per formar un govern que permetés posar fi a l'aplicació de l'article 155. Es van nomenar els diputats Marc Solsona i Lluís Fonts com a encarregats de les negociacions i a Maria Senserrich com a nova portaveu de la formació.[24]

Un cop recuperat el govern, van començar a preparar l'estratègia de les municipals 2019, on van acordar fer servir la marca Junts per Catalunya en alguns municipis. Aquest fet va generar crítiques entre els diputats independents d'aquesta coalició al Parlament, que van acusar a la direcció del partit d'intentar apropiar-se de la marca electoral.[25] De fet, la situació es va agreujar quan Marta Pascal va registrar Junts per Catalunya com a partit polític a una setmana de l'Assemblea Nacional que havia de decidir el rumb del partit.[26]

A la 1a Assemblea Nacional de juliol de 2018, Marta Pascal es va veure forçada renunciar al càrrec de Coordinadora General perquè com ella mateixa va afirmar en roda de premsa: "No tinc la confiança del President Carles Puigdemont com s'ha vist i com és evident".[27] La fins aleshores coordinadora general del Partit Demòcrata havia tingut desavinences amb l'estratègia política del 130è President.[28]

Etapa Bonvehí

[modifica]

A l'Assemblea també es va aprovar que el Partit Demòcrata instés els associats del partit a fer-se de la Crida Nacional per la República a "títol individual".[29] Tanmateix, i després de dures negociacions, es va presentar una llista d'unitat entre els dos sectors enfrontats -pascalistes i puigdemontistes-, amb David Bonvehí de president de la formació i Míriam Nogueras de vicepresidenta, que va aconseguir el suport d'un 65,57% del vots. No obstant, es va presentar una segona llista encapçalada per un grup de militants descontents amb el fet que la votació fos amb llistes bloquejades i que s'impedís votar a cada persona de forma individual.[30] Aquesta segona candidatura, encapçalada per l'associat badaloní David Torrents, va aconseguir un 28,9% dels vots.

Poc després de l'Assemblea, la formació va haver de fer front a una nova dificultat. El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va imputar el Partit Demòcrata pels delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals en la causa judicial del 3%, que investigava el presumpte finançament irregular de Convergència. El magistrat va considerar que el Partit Demòcrata era només un «canvi d'aparença» de la històrica Convergència Democràtica de Catalunya.[31] L'auto judicial argumentà que el Partit Demòcrata conservava l'estructura, el funcionament, els materials i el personal de CDC. A més, segons el document, el partit fundat per Jordi Pujol seguia sent la propietària d'alguns dels seus béns.[32]

El Partit Demòcrata va emetre un comunicat on mostrava «la més absoluta disconformitat i incredulitat» respecte a la decisió del jutge.[33]

Crisi entre el PDeCAT i Junts

[modifica]

La disputa del Partit Demòcrata Europeu Català i Junts per Catalunya per les sigles electorals esclataria l'estiu del 2020 amb una demanda del PDeCAT a JxCat per l'ús de les sigles. El juliol d'aquell any s'havia oficialitzat al registre de partits que la propietat de la marca JxCat passava a estar a mans de persones properes a l'expresident Carles Puigdemont. El PDeCAT considerà però que el canvi s'havia fet de forma fraudulenta i per això presentà una demanda als tribunals que dinamitaria les opcions d'un acord entre les dues formacions de cara a presentar-se conjuntament a les següents eleccions.[34] A resultes d'aquest conflicte cinc senadors de JxCat van decidir donar-se de baixa del PdeCAT: Josep Lluís Cleries, Mayte Rivero, Josep Maria Cervera, Josep Maria Matamala i Assumpció Castellví.[35]

També Lluís Puig que en aquells moments es trobava a l'exili. I dies després també acabarien donant-se de baixa Carles Puigdemont, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, així com la portaveu del Govern i consellera de presidència, Meritxell Budó, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, i el conseller d'Interior, Miquel Buch. En total es calcularen unes 800 baixes més de militants, cosa que representava un 7% de la militància, a les quals se sumarien també les de Míriam Nogueras i les dels ex-consellers i presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn.[36]

El setembre del 2020 el president Quim Torra va fer una remodelació del seu govern cessant Miquel Buch com a Conseller d'Interior, Maria Àngels Chacón com a Consellera d'Empresa i Coneixement i Mariàngela Vilallonga com a Consellera de Cultura i nomenant Miquel Sàmper com a Conseller d'Interior, Ramon Tremosa com a Conseller d'Empresa i Coneixement i Àngels Ponsa com a Consellera de Cultura.[37]

Eleccions en solitari

[modifica]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, en les quals va retenir els drets electorals de la coalició Junts per Catalunya, el Pdcat no va obtenir cap diputat.[38]

L'octubre del 2022 van registrar la marca Espai CiU com a partit polític, amb la qual es reivindica com a projecte aglutinador del sobiranisme moderat, allunyat de la via unilateral cap a la independència.[39]

A les eleccions generals espanyoles de 2023, en les quals també va retenir els drets electorals de Junts per Catalunya, la formació s'hi va presentar amb la marca "PDeCAT - Espai CiU", amb Roger Montañola i Busquets com a cap de llista per la demarcació de Barcelona i una campanya que defensava el llegat de l'antiga Convergència. La formació va obtenir menys de l'1% dels vots i no va aconseguir representació parlamentària.[40]

Dissolució

[modifica]

Els mals resultats electorals i els conseqüents problemes econòmics van forçar a l'organització a fer un congrés extraordinari la tardor del 2023. Celebrat el 28 d'octubre de 2023, en aquell congrés la militància del partit va aprovar per àmplia majoria dissoldre el partit i posar punt final a l'organització hereva de Convergència Democràtica de Catalunya. En el moment de la seva dissolució, el partit tenia gairebé 200 regidors i una vintena d'alcaldes, que es van vincular llavors a la plataforma municipalista Ara Pacte Local.[41]

Organització

[modifica]
Artur Mas i Carles Puigdemont al congrés fundacional del partit

La direcció del Partit Demòcrata era encapçalada per un tàndem presidencial que constava d'un president i d'una vicepresidenta en parella mixta, representant màxim òrgan de representació institucional i executiu del partit. Un grau per sota disposava d'una direcció executiva.[3]

També disposava d'un comitè nacional, amb cinquanta representants de les seccions territorials, i un consell nacional amb 300 integrants. L'assemblea nacional del partit es reunia aproximadament cada dos anys.[3]

Els membres del partit només podien compaginar un càrrec orgànic amb un d'institucional i s'establia un sistema de primàries per a l'elecció de nous càrrecs, que tenien una limitació de vuit anys, exceptuant-ne els càrrecs d'abast municipal.


Actualitza ara

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat Dades a Wikidata
1
Artur Mas i Gavarró 23-07-2016 09-01-2018 Modifica les dades a Wikidata
2
Neus Munté i Fernández
 (interí) 		09-01-2018 22-07-2018 Modifica les dades a Wikidata
3
David Bonvehí i Torras 22-07-2018 01-10-2023 Modifica les dades a Wikidata
Fi de la llista autogenerada.

Ideologia

[modifica]

El partit es definia com a independentista i defensava un estat català independent en forma de república. Per aconseguir-ho, no descartava realitzar passos «unilaterals» en cas que Espanya bloquegés la resta de vies legals. De fet, al congrés de juliol de 2018 el partit va aprovar fer efectiva la República «al més aviat possible».[42] Pel que fa al model social, el partit defensava un estat del benestar on «el sistema educatiu, el sistema de salut i la protecció i l'acció social siguin els fonaments que sustentin una igualtat real d'oportunitats».[43] També defensava la seguretat com una de les principals llibertats, volia establir un discurs envers la immigració basat en els «drets i les responsabilitats, la família com un model obert però alhora com a eix central de la societat, i la sostenibilitat, com una nova realitat econòmica». Pel que fa a l'economia, potenciava l'economia de mercat però «amb rostre social». Pel que fa a l'educació, continuava donant suport a la llibertat de tria d'escola.[15]

Moviments interns

[modifica]

Entre els corrents i moviments a l'òrbita del partit s'hi troben:

Secció juvenil

[modifica]

En els inicis del Partit Demòcrata Europeu Català, la seva organització juvenil va ser la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), fundada l'abril de 1980.[45] Però amb la crisi entre el Partit Demòcrata Europeu Català i Junts per Catalunya, la JNC va decidir trencar les relacions amb el PDeCAT i unir-se a Junts, en data de 17 d'octubre del 2020.[46] Des d'aleshores, el PDeCAT no va tenir secció juvenil ni cap conveni amb cap entitat de joves.

El 2021 l'organització nacionalista independent Fòrum Demòcrata, formada per joves, va donar-hi suport electoral, malgrat no ser unes joventuts ni tenir cap vinculació formal amb el partit.[47]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El PDECat pone punto final a su trayectoria política» (en castellà), 28-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-28. [Consulta: 28 octubre 2023].
  2. ↑ March, Oriol «Partit Demòcrata Català: la Convergència refundada ja té nom». Diari Ara, 10-07-2016. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2016 [Consulta: 10 juliol 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 García Pagan, Isabel; Gisbert, Josep «Las nueve claves del Partit Demòcrata Català y su independentismo sin matices». La Vanguardia, 11-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-12 [Consulta: 11 juliol 2016].
  4. ↑ March, Oriol «Convergència canvia de pell i defineix l'abast de la seva renovació». Ara, 08-07-2016, pàg. 8.
  5. ↑ efe. «Mas liderarà la refundació de CDC amb els ulls posats al congrés del juny», 18-01-2016. Arxivat de l'original el 2023-10-30. [Consulta: 30 octubre 2023].
  6. ↑ «CDC clausura l'últim Congrés». VilaWeb, 08-07-2016. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  7. ↑ «La nova Convergència «salpa» amb un revés a la direcció». NacióDigital.cat. Arxivat de l'original el 2016-07-10. [Consulta: 11 juliol 2016].
  8. ↑ «Elecció del nom del PDC». VilaWeb, 10-07-2016. Arxivat de l'original el 11 de juliol 2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  9. ↑ «La nova Convergència escull Partit Demòcrata Català com a nom de la formació». 324.cat. Arxivat de l'original el 2016-07-11. [Consulta: 11 juliol 2016].
  10. ↑ «Demòcrates recorre la via administrativa contra el nom de Partit Demòcrata Català». ElMon.cat. Arxivat de l'original el 2016-07-13. [Consulta: 11 juliol 2016].
  11. ↑ March, Oriol «CDC ja ha comprat la nova seu al carrer Provença de Barcelona». Diari Ara, 15-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-20 [Consulta: 13 juliol 2016].
  12. ↑ March, Oriol «La renúncia de Turull deixa via lliure a la renovació». Diari Ara, 13-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-14 [Consulta: 13 juliol 2016].
  13. ↑ «Marta Pascal: un ascens meteòric forjat des de la JNC». Diari Ara, 13-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-14 [Consulta: 13 juliol 2016].
  14. ↑ «David Bonvehí: pròxim a Puigdemont i al món municipal». Diari Ara, 13/0772016. Arxivat de l'original el 2016-07-14 [Consulta: 13 juliol 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 March, Oriol «El PDC es prepara per contraposar el model de país al d'ERC i els ‘comuns'». Diari Ara, 19-07-2016. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2016 [Consulta: 19 juliol 2016].
  16. ↑ March, Oriol «Recosir les famílies i fer més associats: primers deures de Pascal al PDC». Diari Ara, 25-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-29 [Consulta: 25 juliol 2016].
  17. ↑ March, Oriol. «Interior veta el nom del PDC i l'adverteix amb la llei de partits». Diari Ara, 08-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-11. [Consulta: 8 setembre 2016].
  18. ↑ Orriols, Núria. «El PDC veu tancada la crisi del nom amb l'aval a Partit Demòcrata Europeu Català». Diari Ara. Arxivat de l'original el 2016-10-05. [Consulta: 4 octubre 2016].
  19. ↑ «Los asociados del PDC ratifican que el partido pase a llamarse PDECAT con el 85,7% de votos» (en castellà). El Diario.es, 22-10-2016. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024. [Consulta: 22 octubre 2016].
  20. ↑ Pruna, Gerard. «Mercè Homs s'imposa en la pugna per liderar el PDC a Barcelona». Diari Ara, 01-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-05. [Consulta: 3 octubre 2016].
  21. ↑ «El PDECat ja té nou logotip: un asterisc blau amb les quatre barres». Ara.cat, 17-12-2016. Arxivat de l'original el 19 de desembre 2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
  22. ↑ «L'altra renovació del PDeCAT». Toni Aira. Arxivat de l'original el 2018-07-24 [Consulta: 24 juliol 2018].
  23. ↑ March, Oriol «El PDC defensa que es debatin aquesta setmana al Parlament les conclusions sobre el procés constituent». Diari Ara, 25-07-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-28 [Consulta: 25 juliol 2016].
  24. ↑ 324cat «El PDeCAT designa nova portaveu i nous negociadors per formar govern». http://www.ccma.cat. Arxivat de l'original el 2018-03-25 [Consulta: 25 març 2018].
  25. ↑ «Diputats de Junts per Catalunya critiquen que el PDECat es presenti amb la seva marca a les municipals». Arxivat de l'original el 2018-06-17. [Consulta: 18 juny 2018].
  26. ↑ «El PDECat registra la marca Junts per Catalunya com a partit polític». Arxivat de l'original el 2018-07-13. [Consulta: 8 agost 2018].
  27. ↑ «Pascal cede a las presiones y renuncia a estar en la dirección del PDECat». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2018-07-22 [Consulta: 8 agost 2018].
  28. ↑ «Puigdemont advierte a Pascal que si se presenta para dirigir el PDeCAT se dará de baja». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2018-08-23 [Consulta: 8 agost 2018].
  29. ↑ «L'assemblea del PDeCAT aprova convergir en la Crida Nacional de Puigdemont» (en castellà). Público, 21juliol 2018.[Enllaç no actiu]
  30. ↑ «Militants del PDeCAT presenten una candidatura en protesta per la llista tancada». Arxivat de l'original el 2018-08-08. [Consulta: 8 agost 2018].
  31. ↑ Vázquez, Ángeles «El juez imputa al PDECat en la causa del 3%» (en castellà). elperiodico, 27-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-09-30 [Consulta: 30 setembre 2018].
  32. ↑ Rincón, Reyes «La Audiencia Nacional imputa a Convergència y el PDeCAT por el ‘caso 3%’» (en castellà). El País [Madrid], 27-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-09-30. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 30 setembre 2018].
  33. ↑ Timtul. «Partit Demòcrata Europeu Català |». Arxivat de l'original el 2018-09-30. [Consulta: 30 setembre 2018].
  34. ↑ «El PDeCAT porta JxCat als tribunals». Diario Público, 29-08-2020 [Consulta: 1r setembre 2020]. Arxivat 1 de febrer 2021 a Wayback Machine.
  35. ↑ Redacció. «Els senadors de JxCat es donen de baixa del PDeCAT - 29 ago 2020», 30-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-30. [Consulta: 30 octubre 2023].
  36. ↑ «Puigdemont es dona de baixa del PDeCAT». Diario Público, 31-08-2020 [Consulta: 1r setembre 2020]. Arxivat 30 de juliol 2021 a Wayback Machine.
  37. ↑ Puente, Arturo. «Torra remodela el Govern para expulsar al PDeCAT y estirar la legislatura» (en castellà), 03-09-2020. Arxivat de l'original el 2023-10-30. [Consulta: 30 octubre 2023].
  38. ↑ «El PSC guanya a Barcelona i a Tarragona 18 anys després i ERC, per primer cop a Lleida». 324, 15-02-2021. Arxivat de l'original el 15 de febrer 2021. [Consulta: 20 febrer 2021].
  39. ↑ «El PDECat registra la marca "Espai CiU" como partido político» (en castellà). El Periódico. EFE, 18-10-2022. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2022 [Consulta: 25 octubre 2022].
  40. ↑ Serra Llagostera, Carlota «El PDECat assumeix el fracàs: "És una derrota sense pal·liatius"». Ara, 24-07-2023 [Consulta: 25 juliol 2023]. Arxivat 24 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  41. ↑ 324cat. «El PDeCAT es dissol set anys després de la seva creació», 28-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-30. [Consulta: 30 octubre 2023].
  42. ↑ NacióDigital «El PDECat aprova fer efectiva la República «al més aviat possible»». .
  43. ↑ March, Oriol «Independència sense ambigüitats, noves sigles i adéu als Pujol: què ha canviat a CDC en quatre anys». Ara, 12-07-2016. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2016 [Consulta: 12 juliol 2016].
  44. ↑ «Llibergència». Arxivat de l'original el 2016-04-12. [Consulta: 11 març 2017].
  45. ↑ Martín i Berbois, Josep Lluís. Història de la Joventut Nacionalista de Catalunya (1980-2003) (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, p. 289.  Arxivat 2016-12-26 a Wayback Machine.
  46. ↑ «La JNC aprova trencar relacions amb el PDECat». Arxivat de l'original el 2021-03-07. [Consulta: 8 gener 2021].
  47. ↑ «El Fòrum Demòcrata dona suport al projecte del PDeCAT». Regió7. Arxivat de l'original el 2021-01-24. [Consulta: 26 gener 2021].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Demòcrata Europeu Català
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Demòcrata_Europeu_Català&oldid=33603090»