Vés al contingut

Santi Vila i Vicente

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Santi Vila)
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Santi Vila i Vicente

Santi Vila (2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Santiago Vila i Vicente Modifica el valor a Wikidata
15 març 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Conseller d'Empresa i Coneixement
3 juliol 2017 – 26 octubre 2017
← Jordi Baiget i CantonsMaria Àngels Chacón i Feixas →
15è Conseller de Cultura
14 gener 2016 – 5 juliol 2017
← Ferran Mascarell i CanaldaLluís Puig i Gordi →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017

Conseller de Territori i Sostenibilitat
27 desembre 2012 – 14 gener 2016
← Lluís Miquel Recoder i MirallesJosep Rull i Andreu →
Alcalde de Figueres
2007 – 2012
← Joan Armangué i RibasMarta Felip i Torres →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 novembre 2006 – 12 febrer 2013
Circumscripció electoral: Girona
Regidor de l'Ajuntament de Figueres
1999 – 2012 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Internacional de Catalunya - doctorat en història (–2017)
Universitat de Girona - llicenciatura (–1995) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEdat contemporània i memòria històrica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona
Figueres
Girona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, polític, empresari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAigües de Banyoles (2018–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata Europeu Català (2016–2018)
Convergència Democràtica de Catalunya (2000–2016)
Esquerra Republicana de Catalunya (1991–1995) Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeJavier Luque Reglero (2018–)
Rafael Vertamatti (2014–2016), divorci Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perdesobediència (2019) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc websantivila.cat Modifica el valor a Wikidata

Facebook: SantiVila.cat X: santivila Modifica el valor a Wikidata

Santiago Vila i Vicente, més conegut com a Santi Vila, (Granollers, 15 de març de 1973)[1] és un historiador i polític català. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (2006-2013), alcalde de Figueres (2007-2012), conseller de Territori i Sostenibilitat (2012-2016), conseller de Cultura (2016-2017) i conseller d'Empresa i Coneixement (2017).[2] Defensa el liberalisme de base progressista,[3] i es defineix a si mateix com a catalanista no nacionalista, de perfil moderat i pactista.[4]

Des de gener de 2018 és director general d'Aigües de Banyoles[5] i des de febrer de 2018 és articulista d'opinió de La Vanguardia.[6] Des de juliol de 2023 és president del Comitè Assessor d’Infrastructures, un càrrec d'assessor sense retribució, nomenat per Jaume Collboni.[7]

Activitat docent i investigadora

[modifica]

Fill únic,[8] va realitzar els seus estudis primaris i secundaris a l'Escola La Salle de Figueres. Durant gran part de la seva etapa educativa va ser escolta, començant com a llobató i acabant com a monitor.[4] Després de cursar el Curs d'Orientació Universitària (COU) a l'IES Alexandre Deulofeu,[9] el 1996 es va llicenciar en Lletres de la Universitat de Girona, especialitzat en història.

Entre 1995 i 1999 Va fer cursos de Doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona. El seu mentor acadèmic[10] i director d'investigació pre-doctoral fou Jordi Canal Morell, expert en carlisme i molt crític amb el nacionalisme català.[11]

Com a docent, va impartir classes al col·legi La Salle de Figueres i a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, on va ensenyar història contemporània i econòmica entre 2001 i 2004.[12][13] Ha publicat diversos articles científics i de divulgació sobre l'integrisme catòlic a Catalunya.[14] Durant anys va deixar aparcada la seva recerca doctoral, fins que el 2017 el també historiador Xavier Baró va dirigir la seva recerca des de la Universitat Internacional de Catalunya. Finalment, el juliol de 2017 va obtenir el títol de doctor amb una tesi sobre el personatge de Fèlix Sardà i Salvany, amb el títol "Fèlix Sardà i Salvany, influencer integrista, en temps del sexenni i la restauració".[15] Com a investigador, Vila també s'ha interessat per qüestions relacionades amb la memòria històrica, amb treballs com Elogi de la memòria, que va obtenir el reconeixement dels Premis Octubre de 2004, guanyant el premi Joan Fuster d'assaig. En l'àmbit local, va ser articulista habitual del setmanari Hora Nova i també va col·laborar amb articles d'opinió i tertúlies radiofòniques en diversos mitjans.[9]

Activitat política

[modifica]

Alcaldia de Figueres

[modifica]

Va començar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En les eleccions municipals de 1991 a Figueres, es va presentar com a candidat ocupant el cinquè lloc de la llista d'ERC.[16] El 1995 va arribar a ser el president local del partit.[17]

Posteriorment es faria militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i el 1999 seria escollit regidor de l'Ajuntament de Figueres per Convergència i Unió (CiU) en una candidatura encapçalada per la farmacèutica Maria Àngels Perxas. També va començar a dirigir l'àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, càrrec que exercí fins al novembre de 2006, quan va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.[18]

El 2007 es va presentar com a candidat per CiU a l'alcaldia de Figueres a les eleccions municipals i va ser escollit alcalde.[9] Una de les seves propostes principals durant la campanya era convertir la part nord del Castell de Sant Ferran en la ciutat del cavall, projecte que mai es va acabar de realitzar.[8] Va establir cinc línies d'actuació durant el seu primer mandat: ciutat compacta, creativa, de detalls, verda i oberta. La crisi econòmica, però va aturar moltes de les seves propostes inicials, tot i que es van engegar alguns projectes com la construcció d'un pàrquing soterrat o un Pla integral per renovar el cas antic, amb unes inversions municipals que van arribar als 40 milions d'euros de pressupost.[19] Entre 2007 i 2010 va governar en tripartit amb ICV i el PSC, fins que Vila va cessar Ciro Llueca, regidor de cultura socialista, forçant el trencament del govern municipal.[20] Entre 2010 i 2011 va renovar el tripartit, però amb ICV i ERC.[21]

El 2011 va tornar a encapçalar la candidatura de CiU a les eleccions municipals a Figueres, on va obtenir majoria absoluta al Ple de l'Ajuntament i la seva candidatura va guanyar a tots els col·legis electorals.[9][22] Tot i la majoria absoluta, va proposar als seus socis de l'anterior govern la reedició d'un tripartit, que finalment van rebutjar.[21] Durant el seu segon mandat va impulsar la liberalització dels horaris comercials, la instal·lació de diversos equipaments esportius -defensant partenariats públics i privats- i finalitzar la reforma del nucli antic. També va evitar que Figueres formés part de l'Associació de Municipis per la independència.[23] Durant aquesta època va formar part dels patronats de diverses associacions i fundacions d'àmbit local o comarcal, moltes vinculades al seu càrrec polític.[24][25]

Diputat al Parlament de Catalunya

[modifica]

El 2006, ja com a diputat al Parlament, va representar els interessos de l'Alt Empordà i va participar en les comissions d'infraestructures, cultura, educació, universitats i relacions institucionals.[18] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, va ser el cap de llista de CiU per la circumscripció de Girona, sent elegit diputat, on va presidir la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals entre 2010 i 2012. Durant aquest període va votar en contra de l'abolició de les curses de braus a Catalunya.[4]

Conselleria de Territori i Sostenibilitat

[modifica]

A les eleccions al Parlament de 2012 repetí com a cap de llista per Girona, sent l'única demarcació on CiU no va perdre cap diputat respecte al 2010. Va ser llavors quan Artur Mas el va nomenar conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, en substitució de Lluís Recoder, motiu pel qual va deixar l'alcaldia de Figueres.[4] Durant la seva etapa com a conseller el Departament va renovar el parc mòbil dels FGC a la línia del Vallès i la línia de l'Anoia, impulsar l'L9 del metro de Barcelona, crear el servei Exprés d'autobusos interurbans, entrar en servei la connexió internacional d'alta velocitat, incrementar la superfície protegida d'alguns Parcs Naturals. També va inaugurar l'aeroport comercial de la Seu d'Urgell i van entrar en servei les Rodalies de Girona i Tarragona. Van quedar pendents la finalització del Metro del Vallès a Sabadell i la implantació de la T-Mobilitat.[26][27] Durant aquest període va establir una bona relació amb la llavors Ministra de Foment, Ana Pastor, i amb Rafael Catalá.[4]

Conselleria de Cultura

[modifica]

El 13 de gener de 2016 va ser nomenat conseller de Cultura en el Govern del president Carles Puigdemont i va prendre possessió del càrrec el dia 14 de gener.[28] Durant el seu mandat va posar l'accent en les polítiques de foment de l'hàbit de lectura, l'increment de les aportacions econòmiques a les grans institucions culturals, l'augment dels ajuts als creadors i a les indústries culturals o la promoció major de la literatura catalana.[29] També va impulsar un Pla Nacional de Dansa,va promoure el retorn d'Icat a la FM. Un altre dels temes que va haver de gestionar com a Conseller de Cultura va ser el conflicte amb l'Aragó per les obres d'art religioses de la Franja, en especial el trasllat d'obres al Monestir de Sixena, on va decidir declarar el Museu de Lleida d'interès nacional.[30] També va tancar l'acord per crear el futur Museu d'Art Contemporani de Girona.[31]

Durant aquest període va intentar optar a la Presidència del Consell Nacional del seu partit, però va perdre davant Mercè Conesa,[32] tot i comptar amb el suport de membres rellevants com Carles Puigdemont, Francesc Homs o Albert Batalla.[33]

Conselleria d'Empresa i Coneixement

[modifica]

El 3 de juliol de 2017, després d'unes polèmiques declaracions del fins aleshores Conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget i Cantons,[34] aquest fou cessat i Vila fou nomenat pel president Carles Puigdemont titular d'aquesta cartera. En diverses entrevistes de 2017 va mostrar-se disponible per a ajudar al seu partit en el càrrec que fes falta.[35] Vila va reclamar que calia tornar als valors originals de Convergència Democràtica, recuperant els valors del centre, amb una proposta progressista, liberal i socialcristiana.[3][36] El juny del mateix any va aparèixer com un dels candidats del partit per optar a l'Alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2019.[37] Durant la seva etapa com a conseller va criticar les campanyes de turismofòbia de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).[38]

Referèndum d'independència

[modifica]

Vila s'autodefineix com un independentista instrumental.[38] Fou un dels signants del decret de convocatòria del referèndum, però sempre s'ha presentat com un perfil moderat obert a la negociació amb l'Estat Espanyol. El 26 d'octubre de 2017, hores abans de la declaració de la República Catalana, va presentar la seva dimissió en acabar la sessió del ple del mateix dia, anunciant públicament a Twitter: «Dimiteixo. Els meus intents de diàleg novament han fracassat. Espero haver estat útil fins a l'últim minut al president Carles Puigdemont i als catalans».[39] Durant els dies posteriors va fer públic que es podria presentar com a candidat del PDCAT a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[40]

El 2 de novembre de 2017 vuit membres del Govern català, entre ells el mateix Santi Vila, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn, declararen davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, acusats d'un presumpte delicte de sedició i rebel·lió. El fiscal, Miguel Ángel Carballo va sol·licitar presó incondicional per a tots els membres del Govern català, excepte per Santi Vila, qui va pagar una fiança de 50.000 euros que li va permetre passar només una nit a la presó d'Estremera.[41] Vila havia contractat els serveis d'un advocat penalista particular, Pau Molins, conegut per haver defensat la infanta Cristina de Borbó durant el cas Nóos.[42]

Amb la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya de desembre de 2017, va anunciar en un article a La Vanguardia que faria "un pas al costat" si el seu partit seguia apostant per la independència unilateral. En aquest context, va afirmar: «Penso que és ben legítim defensar la independència, això sí, per la via escocesa i mai tirant pel dret, al marge de l'ordenament».[43] Mesos després, el juny de 2018, es va donar de baixa del partit.[44]

Condemna

[modifica]

Fou processat per malversació de fons i desobediència,[45] en el marc del Judici al procés independentista català, que va acabar el 14 d'octubre de 2019 amb una sentència que imposava dures penes a la majoria de processats, Vila, conjuntament amb els dos altres consellers que no estaven en presó preventiva, Carles Mundó i Meritxell Borràs, fou condemnat a una multa de 60.000 euros, i a inhabilitació especial d'un any i vuit mesos per desobediència.[46]

Activitat empresarial

[modifica]

Direcció general d'Aigües de Banyoles

[modifica]

El 16 de gener de 2018, un dia després del límit establert pel règim d'incompatibilitats aplicable a alts càrrecs, fou nomenat director general d'Aigües de Banyoles.[47] Entre 2012 i 2016, quan exercí de conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, aconseguí que no es pagués el cànon de l'aigua a la ciutat de Banyoles, tal com reclamava l'Agència Catalana de l'Aigua a l'empresa privada propietat dels ajuntament de Banyoles i Porqueres.[47] La CUP denuncià la maniobra de Vila com un nou cas de «porta giratòria», és a dir, d'accés a una feina del sector privat, obtenint benefici del seu anterior càrrec públic, produint així conflictes d'interès entre l'esfera pública i la privada, en benefici propi i en perjudici de l'interès públic.[48] El mes de febrer del mateix any va començar a col·laborar com a articulista d'opinió amb La Vanguardia.[6]

Cercle d'Infraestructures

[modifica]

El 26 de juliol de 2021 es va donar a conèixer que passava a exercir el càrrec de president de la fundació Cercle d'Infraestructures. Malgrat el canvi, l'anterior president, Pere Macias, va romandre a l'entitat com a patró.[49]

Vida personal

[modifica]

El 2014 es va casar amb Rafael Vertamatti, un cuiner italo-brasiler, en una cerimònia al Castell de Peralada[50] oficiada per Carles Puigdemont, llavors alcalde de Girona.[4] Poc després, el 2016, se separarien.[51] Viu a l'Eixample de Barcelona amb la seva actual parella i és aficionat al senderisme[38] i a les sortides en catamarà pel Golf de Roses.[52]

Obres publicades

[modifica]
  • M. Àngels Custey (coord) (Ajuntament de Figueres i Consell Comarcal de l'Alt Empordà, 2000)
  • Un camell en el garatge (El Brau Edicions, 2003) ISBN 9788495946171
  • Elogi de la memòria : records, silencis, oblits i reinvencions. València: Eliseu Climent : 3i4, 2005 (La Unitat ; 188). ISBN 8475027148. 
  • Puigbert, Josep. Què pensa Santi Vila. Figueres: Ebe ; Fundació Ramon Trias Fargas, 2006. ISBN 9788493490317. 
  • Sense límits : o de com a la ciutat tots els somnis han de ser possibles. Figueres : Brau, 2012.[53] ISBN 9788496905597
  • Un Moment fundacional : visions des del reformisme modern. Barcelona: Pòrtic, 2016. ISBN 9788498093681. 
  • D'herois i traïdors : el dilema de Catalunya, atrapada entre dos focs. Barcelona: Pòrtic, 2018. [54]
  • De quan el liberalisme era pecat : Fèlix Sardà i Salvany, reaccionari i innovador. Barcelona : Viena : Fundació Joan Maragall, 2018[55]
  • Vèncer i convèncer: del banc dels acusats al compromís amb la reconciliació. Barcelona : Pòrtic, febrer del 2020[56]
  • Vida plena, vida bona: pensament i creativitat des de la llibertat, l'ètica del dubte i la compassió. Barcelona: La Vanguardia, 2021[57]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Biografia». web. Santi Vila. Arxivat de l'original el 22 de gener 2016. [Consulta: 11 gener 2016].
  2. «El president Puigdemont nomena Santi Vila conseller d'Empresa i Coneixement». Generalitat de Catalunya, 03-07-2017. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2017. [Consulta: 3 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 Sallés, Quico «Santi Vila se viste de candidato y expone su modelo de país». La Vanguardia, 27-04-2017.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Hinojosa, Sílvia «Santi Vila, el ‘enfant terrible’ de Convergència». La Vanguardia, 07-05-2016.
  5. «Santi Vila, nou director d'Aigües de Banyoles» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 16-01-2018.
  6. 6,0 6,1 «Carles Mundó y Santi Vila, nuevos articulistas de opinión en ‘La Vanguardia’». La Vanguardia.
  7. «Collboni fitxa Santi Vila com a president d'un nou comitè sobre infrastructures». [Consulta: 29 juliol 2023].
  8. 8,0 8,1 «Entrevista a Santi Vila, alcalde de Figueres.». diaridegirona.cat, 19-02-2010. Arxivat de l'original el 2014-01-22. [Consulta: 4 novembre 2017].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Biografia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 gener 2016].[Enllaç no actiu]
  10. VICENTE, SANTI VILA I «De Torras i Bages a Pujol, o la deconstrucción de un sustrato integrista común en Cataluña.». Historia y Política, 14, 2005. ISSN: 1575-0361.
  11. Vilallonga, Borja «El doctorat de Santi Vila». El Temps, 10-07-2017.
  12. Almendros, Aurora «Per entendre Santi Vila». directe!cat, 03-09-2014.[Enllaç no actiu]
  13. «Santi Vila». Santi Vila, 2002. Arxivat de l'original el 2016-01-22. [Consulta: 3 novembre 2017].
  14. «Santi Vila i Vicente. Membre CEF». CDC. [Consulta: 31 agost 2012].
  15. «Vila es converteix en doctor després de defensar la seva tesi sobre l'escriptor i sacerdot Fèlix Sardà i Salvany». Arxivat de l'original el 2017-10-24. [Consulta: 3 novembre 2017].
  16. «El cabeza de lista de CiU por Girona empezó en ERC» (en castellà). e-notícies, 08-02-2010. [Consulta: 12 gener 2016].
  17. «Santi Vila és el nou president d'ERC a Figueres». Diari de Girona, 1995. [Consulta: 11 gener 2016].
  18. 18,0 18,1 «El polifacètic Santi Vila, alcalde de Figueres, a Territori i Sostenibilitat». CCMA, 28-12-2012. [Consulta: 4 novembre 2017].
  19. «Santi Vila fa balanç dels primers tres anys d'alcalde de Figueres :: Tramuntana TV». [Consulta: 4 novembre 2017].
  20. [1]
  21. 21,0 21,1 Redacció, ACN, «Santi Vila proposa a ERC entrar al govern de Figueres tot i tenir majoria absoluta». Gerio.
  22. «Discurs d'investidura de Santi Vila alcalde de Figueres». Ajuntament de Figueres, 11-06-2011. [Consulta: 4 novembre 2017].
  23. «Santi Vila: 'Cal garantir la independència fiscal de Catalunya perquè Espanya ens roba'». Gerio.
  24. «Biografia de Santi Vila». web. Govern de la Generalitat, 2013. [Consulta: 6 gener 2013].
  25. «El polifacètic Santi Vila, alcalde de Figueres, a Territori i Sostenibilitat». 324. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 28-12-2012. [Consulta: 31 maig 2017].
  26. «Els 10 reptes aconseguits». Generalitat de Catalunya, 01-07-2015. Arxivat de l'original el 2016-02-05. [Consulta: 13 gener 2016].
  27. Cordero, Dani «Vila admet que el procés sobiranista “permet resistir” quatre anys de retallades». El País, 10-12-2014 [Consulta: 30 juny 2016].
  28. «Santi Vila, nou conseller de Cultura». Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya. [Consulta: 30 juny 2016].
  29. «Santi Vila: "Aspirem a una cultura accessible, social, oberta a tothom i arrecerada de les lluites partidistes"». Departament de Cultura, 17-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-23. [Consulta: 19 gener 2017].
  30. «El Museu de Lleida serà declarat museu d'interès nacional». Ara.cat.
  31. «El conseller Santi Vila presideix la signatura del conveni d'adequació de Casa Pastors com a seu del nou Museu d'Art (Modern i Contemporani) de Girona». Sala de premsa. Generalitat de Catalunya, 08-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 4 novembre 2017].
  32. Press, Europa «Conesa presidirá el Consell Nacional del PDC tras la renuncia de Vila» (en castellà). europapress.es, 23-07-2016.
  33. «El duel Vila-Conesa per la presidència del consell nacional del PDC reobre la pugna entre famílies». Ara.cat.
  34. «Baiget admite que el 1-O será algo parecido al 9N por la fuerza del Estado» (en castellà). La Vanguardia, 03-07-2017. [Consulta: 3 juliol 2017].
  35. «Santi Vila, disposat a ser alcaldable per Barcelona». El Punt Avui, 18-07-2016. [Consulta: 31 maig 2017].
  36. García Pagán, Isabel «Santi Vila: 'Estoy dispuesto a ayudar al PDECat desde donde haga falta'». La Vanguardia, 30-04-2017.
  37. «La fotografía que abre la carrera para suceder a Trias». La Vanguardia.
  38. 38,0 38,1 38,2 López, Estela «Santi Vila, el independentista instrumental - elEconomista.es». Eleconomista.es.
  39. «El conseller Santi Vila dimite: "Mis intentos de diálogo nuevamente han fracasado"» (en castellà). eldiario.es.
  40. «Santi Vila quiere ser el candidato del PDeCAT el 21D para "dar voz a la moderación"» (en castellà). eleconomista.es, 31-10-2017. [Consulta: 4 novembre 2017].
  41. «Presó incondicional per a Junqueras i tots els consellers excepte Santi Vila». Ara.cat.
  42. Albalat, Ángeles Vázquez / J. G. «Vila se desmarca del resto de 'exconsellers' y el juez le impone una fianza» (en castellà). elperiodico, 02-11-2017.
  43. «Santi Vila diu que si el PDECat segueix apostant per la independència unilateral farà "un pas al costat"». Ara.
  44. «Santi Vila es dona de baixa del PDECat». Vilaweb, 21-06-2018. [Consulta: 20 juny 2018].
  45. «Per quins delictes processa el Suprem els 25 dirigents sobiranistes?». Ara.cat.
  46. Camps, Josep Maria «Penes d'entre 13 i 9 anys de presó per al govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i ANC». 324.cat, 14-10-2019 [Consulta: 14 octubre 2019].
  47. 47,0 47,1 «Aigües de Banyoles nomena Santi Vila com a director general». NacióDigital.cat, 16-01-2018. Arxivat de l'original el 3 de maig 2020. [Consulta: 17 gener 2018].
  48. «La CUP veu el pas de Santi Vila a l'empresa privada com un nou cas de «portes giratòries»». NacióDigital.cat, 16-01-2018. [Consulta: 17 gener 2018].
  49. «L'exconseller Santi Vila assumeix la presidència del Cercle d'Infraestructures». DiarideGirona.cat, 26-07-2021. [Consulta: 28 juliol 2021].
  50. «Santi Vila, el consejero de Mas menos nacionalista, se casa con su novio en Peralada» (en castellà). abc.
  51. «Al conseller Santi Vila se le rompió el amor con su chef brasileño» (en castellà). ELMUNDO.
  52. «Javier Luque, el gran apoyo de Vila: "El criterio de mi pareja pesa mucho", dice el 'ex conseller'» (en castellà). ELMUNDO.
  53. Puigbert, Josep «Vila recull en un llibre els seus principis inspiradors». El Punt [Figueres], 23-03-2011.
  54. Ginebreda, Francesc. «Sense traïdor no hi ha relat». Núvol. [Consulta: 28 febrer 2018].
  55. Vila, Santi. De quan el liberalisme era pecat : Fèlix Sardà i Salvany, reaccionari i innovador. Barcelona: Viena : Fundació Joan Maragall, 2018, p. 291 (Cristianisme i cultura / Viena ; 90). ISBN 9788483300176. 
  56. Vila, Santi. Vèncer i convèncer : del banc dels acusats al compromís amb la reconciliació. Barcelona: Pòrtic, 2020, p. 259. ISBN 9788498094671. 
  57. Vila, Santi. Vida plena, vida bona : pensament i creativitat des de la llibertat, l'ètica del dubte. Barcelona: La Vanguardia, 2021, p. 146. ISBN 9788418604034. 
  58. 324cat. «Els Premis Octubre tenen sabor català i homenatgen la trajectòria de Jordi Pujol», 31-10-2004. [Consulta: 29 gener 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Armangué i Ribas
Alcalde de Figueres
Escut de Figueres

2007 - 2012
Succeït per:
Marta Felip i Torres
Precedit per:
Lluís Miquel Recoder i Miralles
Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

27 de desembre de 2012 - 13 de gener de 2016
Succeït per:
Josep Rull i Andreu
Precedit per:
Ferran Mascarell i Canalda
Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

13 de gener de 2016 - 5 de juliol de 2017
Succeït per:
Lluís Puig i Gordi
Precedit per:
Jordi Baiget i Cantons
Conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

3 de juliol de 2017 - 26 d'octubre de 2017
Succeït per:
Josep Rull i Andreu'
Premis i fites
Precedit per:
Joan Garcia del Muro
Ficcions còmplices
Antoni Vives i Tomàs
El nacionalisme que ve
Premi Joan Fuster d'assaig
2004
Succeït per:
Xavier Pla i Barbero
Simenon i la connexió catalana