Plaid Cymru

Partit Gal·lès
	(cy) Plaid Cymru; (en) Party of Wales
	;
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	Nacionalisme gal·lès; Independentisme gal·lès; Socialisme democràtic
Alineació política	centreesquerra a esquerra
Història
Creació	5 d'agost de 1925
Fundador	Saunders Lewis
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Gal·les ;
Activitat
Membre de	Aliança Lliure Europea
Governança corporativa
Seu	Tŷ Gwynfor, Marine chambers, Anson Court, Atlantic Wharf; Cardiff, Gal·les; CF10 4AL;
Presidència	Jill Evans
Persona rellevant	Leanne Wood AM
Afiliació internacional	Aliança Lliure Europea
Diputats gal·lesos	3 / 40
Lords	1 / 780
Senedd	12 / 60
Locals	202 / 1.231
Altres
Color
Lloc web	www.plaidcymru.org

El Plaid Cymru (Partit Gal·lès) és un partit polític nacionalista gal·lès fundat el 1925 com a Plaid Genedlaethol Cymru (Partit Nacionalista Gal·lès), dirigit entre altres per Leanne Wood (líder) i Jill Evans (presidenta). Inicialment només reclamava l'autonomia i el reconeixement de la llengua gal·lesa com a cooficial a Gal·les. Avui reclama la independència, així com el reconeixement del fet diferencial gal·lès a nivell internacional (representació separada a la Unió Europea) i un model econòmic i social de caràcter socialdemòcrata, similar al del Partit Nacional Escocès.

És força escampat pel país mercè la seva divisió efectiva en canghennau (seccions) i pwyllgorau etholaeth (comitès de circumscripció). Durant el període d'entreguerres es mostrà fortament pacifista i gaudeix d'un suport electoral gairebé incondicional al Nord i Oest del país.

Origen

Es formà el 1925 com a Plaid Glendlathol Cymru de la convergència d'altres grups com Y Mudiad Cymraeg (Moviment Gal·lès) d'Ambrose Bebb, Saunders Lewis, E. T. John, la Cymdeithas Werin Cymraeg (Societat Nacional Gal·lesa) i el Welsh Autonomy Army de H.R. Jones. Els fundadors foren Lewis Valentine, H. R. Jones, Moses Gruffydd, D. E. Williams, Saunders Lewis i Fred Jones. D'antuvi només tenia sis membres, fou presidit per Lewis Valentine (1925-1926) amb J.E. Jones de secretari general, Saunders Lewis (1926-1939) i J. Daniel, i pretenia recollir la tradició del radicalisme no conformista amb el catolicisme; les seves principals reivindicacions foren obtenir un Parlament Autònom per al País de Gal·les, que els gal·lesos tinguessin representació a la Societat de Nacions i que el gal·lès fos llengua oficial al país.

Fins al 1932 la principal reivindicació fou la lingüística, però des d'aleshores reclamaren amb força l'autogovern dins l'Imperi i després dins la Commonwealth, així com la pertinença a la SDN (un primer europeisme). El 1929 es presentaren a eleccions pel comtat de Caernarfon, però només van obtenir 609 vots, cosa que demostrà la seva feblesa política.

Cap al 1929 el partit ja tenia 500 afiliats. D'antuvi, les seves activitats es limitaven a celebrar conferències anyals, crear una escola d'estiu i editar dos òrgans de premsa mensuals. Aquell mateix any van decidir presentar-se per primer cop a eleccions generals anunciant que si obtenien escó no l'ocuparien, igual com feia el Sinn Féin; les va guanyar el partit laborista (es van endur 25 dels 35 escons gal·lesos), dirigit pels gal·lesos James Griffiths i Aneurin Bevan. Lewis Valentine va obtenir l'1,1% a Caernarfon, i un 0,05% arreu de Gal·les. Després d'aquest fracàs, anunciaren que sí que ocuparien els escons si n'obtenien, cosa que els faria millorar els resultats, ja que a les eleccions del 1931 obtinguren el 0,3% a tot Gal·les, amb parcials del 2,2% a Caernarfon i el 17,9% al districte University of Wales.

Resultats electorals

Cambra dels Comuns del Regne Unit

Any	Gal·les			+/–	Govern
Any	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1929	609	0.003	0 / 36	Nou	N/A
1931	2,050	0.2	0 / 36	=	N/A
1935	2,534	0.3	0 / 36	=	N/A
1945	16,017	1.2	0 / 36	=	N/A
1950	17,580	1.2	0 / 36	=	N/A
1951	10,920	0.7	0 / 36	=	N/A
1955	45,119	3.1	0 / 36	=	N/A
1959	77,571	5.2	0 / 36	=	N/A
1964	69,507	4.8	0 / 36	=	N/A
1966	61,071	4.3	0 / 36	=	N/A
1970	175,016	11.5	0 / 36	=	N/A
Feb 1974	171,374	10.8	2 / 36	2	Oposició
Oct 1974	166,321	10.8	3 / 36	1	Oposició
1979	132,544	8.1	2 / 36	1	Oposició
1983	125,309	7.8	2 / 38	=	Oposició
1987	123,599	7.3	3 / 38	1	Oposició
1992	156,796	9.0	4 / 38	1	Oposició
1997	161,030	9.9	4 / 40	=	Oposició
2001	195,893	14.3	4 / 40	=	Oposició
2005	174,838	12.6	3 / 40	1	Oposició
2010	165,394	11.3	3 / 40	=	Oposició
2015	181,694	12.1	3 / 40	=	Oposició
2017	164,466	10.4	4 / 40	1	Oposició
2019	153,265	9.9	4 / 40	=	Oposició
2024	194,811	14.8	4 / 32	=	Oposició

Senedd

Any	Districtes			Regional			Escons totals	+/–	Govern
Any	Vots	%	Escons	Vots	%	Escons	Escons totals	+/–	Govern
1999	290,572	28.4	9 / 40	312,048	30.6	8 / 20	17 / 60	Nou	Oposició
2003	180,185	21.2	5 / 40	167,653	19.7	7 / 20	12 / 60	5	Oposició
2007	219,121	22.4	7 / 40	204,757	21.0	8 / 20	15 / 60	3	Coalició
2011	182,907	19.3	5 / 40	169,799	17.9	6 / 20	11 / 60	4	Oposició
2016	209,376	20.5	6 / 40	211,548	20.8	6 / 20	12 / 60	1	Oposició
2021	225,376	20.3	5 / 40	230,161	20.7	8 / 20	13 / 60	1	Oposició

Consells locals

Any	Vots	%	Consells	+/-	Escons	+/-
1995	115,900	12.5	1 / 8	Nou	202 / 1.272	Nou
1999	179,212	18.2	3 / 22	2	205 / 1.270	3
2004	149,352	16.4	1 / 22	2	175 / 1.263	30
2008^[1]	159,847	16.8	0 / 22	1	205 / 1.270	31
2012^[2]*	133,961	15.8	0 / 22	=	158 / 1.235	41
2017^[3]	160,519	16.5	1 / 22	1	208 / 1.254	33
2022^[4]	tbc	tbc	4 / 22	3	202 / 1.231	6

*Les xifres del 2012 exclouen Anglesey, on la votació es va endarrerir fins al 2013. Les xifres de 2017, així, es basen en els canvis respecte a les eleccions de 2012 i 2013, d'aquí la lleugera discrepància en l'augment percentual.

Parlament Europeu

Any	Gal·les			+/–
Any	Vots	%	Escons	+/–
1979	83,399	11.7	0 / 4	Nou
1984	103,031	12.2	0 / 4	=
1989	115,062	12.9	0 / 4	=
1994	162,478	17.1	0 / 5	=
1999	185,235	29.6	2 / 5	2
2004	159,888	17.1	1 / 4	1
2009	126,702	18.5	1 / 4	=
2014	111,695	15.3	1 / 4	=
2019	163,928	19.6	1 / 4	=

Referències

↑ «Election 2008 – Councils A-Z». BBC News.
↑ «Vote 2012 – Welsh Council Results». BBC News.
↑ «Wales local elections 2017». BBC News. Arxivat de l'original el 17 July 2018. [Consulta: 21 juny 2018].
↑ «Wales local elections 2022». BBC News. Arxivat de l'original el 8 May 2022. [Consulta: 8 maig 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaid Cymru

Plaid Cymru Arxivat 2014-12-09 a Wayback Machine. — Pàgina oficial
Dades del Plaid Cymru Arxivat 2006-10-03 a Wayback Machine.
Plaid Cymru Arxivat 2006-07-20 a Wayback Machine. — Pàgina preelectoral 2007

[1] «Election 2008 – Councils A-Z». BBC News.

[2] «Vote 2012 – Welsh Council Results». BBC News.

[3] «Wales local elections 2017». BBC News. Arxivat de l'original el 17 July 2018. [Consulta: 21 juny 2018].

[4] «Wales local elections 2022». BBC News. Arxivat de l'original el 8 May 2022. [Consulta: 8 maig 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)