Partit Popular Catòlic

Partit Popular Catòlic

Dades
Nom curt	KVP
Tipus	partit polític
Ideologia	catolicisme polític
Història
Reemplaça	Partit d'Estat Catòlic Romà
Creació	22 desembre 1945
Fusionat a	Crida Demòcrata Cristiana
Data de dissolució o abolició	10 octubre 1980
Activitat
Membres	409.084 (1948)
Membres	348.516 (1949)
Membres	319.419 (1950)
Membres	295.736 (1951)
Membres	277.663 (1952)
Membres	257.890 (1953)
Membres	269.376 (1954)
Membres	429.939 (1955)
Membres	428.599 (1956)
Membres	368.196 (1957)
Membres	379.081 (1958)
Membres	374.745 (1959)
Membres	385.500 (1960)
Membres	375.500 (1961)
Membres	328.000 (1962)
Membres	312.000 (1963)
Membres	276.000 (1964)
Membres	259.180 (1965)
Membres	233.134 (1966)
Membres	156.000 (1967)
Membres	120.000 (1968)
Membres	100.000 (1969)
Membres	97.300 (1970)
Membres	87.136 (1971)
Membres	82.525 (1972)
Membres	67.494 (1973)
Membres	62.234 (1974)
Membres	52.458 (1975)
Membres	51.729 (1976)
Membres	54.273 (1977)
Membres	58.500 (1978)
Membres	56.185 (1979)
Membres	49.343 (1980)
Governança corporativa
Cambra de Representants dels Països Baixos (1963)	50 / 150
Altres
Color

El Partit Popular Catòlic (en neerlandès Katholieke Volkspartij) fou un partit polític neerlandès fundat el 22 de desembre de 1945 com a continuació del Partit de l'Estat Catòlic Romà (RKSP). Era obert a totes les denominacions cristianes, però tenia un suport majoritàriament catòlic, encara que més modern i progressista. També defensa l'economia mixta i l'estat del benestar que combini lliure mercat i corporativisme. Fou partidari de la independència d'Indonèsia i de Suriname, de la integració neerlandesa a la Comunitat Econòmica Europea i a l'OTAN, a la limitació del divorci i a l'ajuda fiscal a les famílies.

A les eleccions legislatives neerlandeses de 1946 obtingué un terç dels vots i formà govern amb el Partit del Treball, que es va mantenir fins al 1956, primer presidit per Louis Beel fins a 1948, i per Will Drees, tot arrossegant en coalició la Unió Cristiana Històrica, el Partit Antirevolucionari i el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia. El govern es dedicà a la reconstrucció econòmica del país després de la guerra i reconèixer la independència d'Indonèsia. El 1948 patí l'escissió del Partit Nacional Catòlic (KNP), contrari a la independència indonèsia i a la col·laboració amb el PvdA. Ambdós partits, per pressions de l'Església Catòlica, es reunificaren el 1955.

Entre 1958 i 1965 fou el partit més votat, i després de la caiguda de Drees aportà tots els seus primers ministres, començant per Louis Beel. A les eleccions de 1959 va formar un govern de centredreta (KVP, ARP, CHU, VVD) presidit per Jan de Quay, que reforçà l'estat del benestar; després de les de 1963 continuà Victor Marijnen, però el 1965 fou substituït per Jo Cals.

De 1965 a 1980 va decaure el seu poder, a causa de la secularització i despolarització. A les eleccions de 1967 va perdre el 15% dels vots i 8 diputats, i augmentà la cooperació amb ARP i CHU, mentre que declinà amb el PvdA. Es formà una ala esquerra i progressista dins el partit, de la que en foren membres Ruud Lubbers i Jo Cals, que forçà una coalició del partit amb Piet de Jong (PvdA), però que també provocà escissió del Partit Polític dels Radicals (PPR) el 1968.

A les eleccions de 1971 tornà a perdre un 18% dels vots i 7 escons, i formà un nou govern de centredreta amb suport de DS70, dissidents del PvdA, presidit per Barent Biesheuvel, però que va caure el 1972. A les eleccions de 1972 només va obtenir 27 escons, 23 menys que el 1963. va perdre la majoria i no li quedà més remei que col·laborar amb PvdA, PPR i D66, que havien format un govern alternatiu que va caure el 1977.

Des del 1972 es va deixar influenciar per la CDU alemanya i estretà la col·laboració amb ARP i CHU, de manera que el 1974 formaren la coalició Crida Demòcrata Cristiana (CDA), que va guanyar les eleccions legislatives neerlandeses de 1977 i permeté que Dries van Agt formés govern. El 1980 els tres partits es van dissoldre. Alguns dels antics dirigents, com Maxime Verhagen i Maria van der Hoeven, mantenen una forta influència en la CDA.

Resultats electorals

Any	Vots	%	Escons	±	Govern
1946	1,466,582	30.8 (1r)	32 / 100	1	Coalició
1948	1,531,154	31.0 (1r)	32 / 100	=	Coalició
1952	1,529,508	28.7 (2n)	30 / 100	2	Coalició
1956	1,815,310	31.7 (2n)	49 / 150	19	Coalició
1959	1,895,914	31.6 (1r)	49 / 150	=	Coalició
1963	1,995,352	31.9 (1r)	50 / 150	1	Coalició
1967	1,822,904	26.5 (1r)	42 / 150	8	Coalició
1971	1,379,672	21.8 (2n)	35 / 150	7	Coalició
1972	1,305,401	17.7 (2n)	27 / 150	8	Coalició