Unió Política Reformada

Unió Política Reformada

Dades
Nom curt	GPV
Tipus	partit polític
Història
Creació	1r abril 1948
Fusionat a	Unió Cristiana
Data de dissolució o abolició	31 desembre 2003
Activitat
Membres	1.200 (1950)
Membres	2.250 (1951)
Membres	3.300 (1952)
Membres	valor desconegut (1953)
Membres	5.100 (1954)
Membres	5.600 (1955)
Membres	5.400 (1956)
Membres	5.820 (1957)
Membres	6.400 (1958)
Membres	6.500 (1959)
Membres	6.311 (1960)
Membres	6.223 (1961)
Membres	6.608 (1962)
Membres	7.039 (1963)
Membres	7.146 (1964)
Membres	7.200 (1965)
Membres	8.005 (1966)
Membres	8.355 (1967)
Membres	8.028 (1968)
Membres	7.823 (1969)
Membres	8.702 (1970)
Membres	8.973 (1971)
Membres	9.491 (1972)
Membres	9.836 (1973)
Membres	10.498 (1974)
Membres	10.728 (1975)
Membres	11.371 (1976)
Membres	12.000 (1977)
Membres	12.463 (1978)
Membres	12.700 (1979)
Membres	12.922 (1980)
Membres	13.181 (1981)
Membres	13.114 (1982)
Membres	12.983 (1983)
Membres	12.909 (1984)
Membres	13.044 (1985)
Membres	13.365 (1986)
Membres	13.554 (1987)
Membres	12.639 (1988)
Membres	13.015 (1989)
Membres	12.917 (1990)
Membres	14.276 (1991)
Membres	14.358 (1992)
Membres	14.179 (1993)
Membres	14.269 (1994)
Membres	14.650 (1995)
Membres	14.535 (1996)
Membres	14.366 (1997)
Membres	14.121 (1998)
Membres	13.687 (1999)
Membres	12.942 (2000)
Governança corporativa
Cambra de Representants dels Països Baixos (1971)	2 / 150
Altres
Color

Unió Política Reformadora (neerlandès Gereformeerd Politiek Verbond, GPV) fou un partit polític neerlandès fundat el 1948 com a resultat del conflicte teològic entre les Esglésies Reformades Neerlandeses, quan el 1944 un grup de protestants va trencar amb l'Església Reformada disconforme amb la visió de Déu d'Abraham Kuyper, i en el Congrés d'Amersfoort de 1948 van fer el propi amb el Partit Antirevolucionari (ARP). Albertus Zijlstra en fou nomenat cap. Es tracta d'un partit bíblic i que defensa un estat neerlandès fortament protestant, contrari a la Unió Europea per ser un projecte catòlic, la monarquia neerlandesa és institució divina, s'oposen radicalment a la política oficial sobre l'avortament, l'eutanàsia la prostitució i el matrimoni homosexual i defensen la independència de Moluques del Sud, Irian Jaya i l'apartheid a Sud-àfrica.

L'afiliació al partit tenia com a requisit sine qua non pertànyer a la fracció reformada que representaven, cosa que els va aïllar políticament i els impedí tenir representació a les eleccions de 1948, 1952 i 1956, mentre que a les de 1959 van estar a punt de treure'n un.

A les de 1963 per fi va obtenir representació per al teòleg Pieter Jongelin, que el va mantenir a les de 1967. Un grup dissident de l'ARP, la Nationaal Evanglisch Verbond (NEV) va mantenir contactes amb ells a principis dels setanta, però la fusió fou rebutjada per la direcció del partit al no pertànyer a la mateixa confessió protestant, i aquests fundaren la Federació Política Reformada (RPF). A les eleccions de 1971 i 1972 va obtenir dos escons.

A les de 1977 Jongelin fou substituït per Verbrugh i el partit va perdre un escó. A les de 1981 el cap fou Gert Schutte, qui mantingué l'escó a les eleccions de 1982 i 1986, i va guanyar un segon a les de 1989, que va mantenir a les de 1994.

El 1993 va obrir-se a membres protestants d'altres confessions i començà a cooperar amb la RPF des de les eleccions de 1998, quan nomenaren un mateix portaveu. El 2000 es van fusionar en la Unió Cristiana, que es presentà per primer cop a les eleccions de 2002 i va obtenir 5 escons.