Partit Socialista Pacifista

Pacifistisch Socialistische Partij

Dades
Nom curt	PSP
Tipus	Partit polític neerlandès
Ideologia	Socialisme, Pacifisme
Història
Creació	27 de gener de 1957
Fusionat a	Esquerra Verda
Data de dissolució o abolició	1991
Activitat
Membres	308 (1957)
Membres	858 (1957)
Membres	1.986 (1958)
Membres	2.497 (1959)
Membres	2.561 (1960)
Membres	2.852 (1961)
Membres	3.624 (1962)
Membres	3.786 (1963)
Membres	3.779 (1964)
Membres	3.888 (1965)
Membres	4.857 (1966)
Membres	4.849 (1967)
Membres	4.462 (1968)
Membres	4.325 (1969)
Membres	4.228 (1970)
Membres	4.445 (1971)
Membres	4.581 (1972)
Membres	4.871 (1973)
Membres	4.802 (1974)
Membres	4.333 (1975)
Membres	4.543 (1976)
Membres	6.596 (1977)
Membres	8.797 (1978)
Membres	9.018 (1979)
Membres	8.703 (1980)
Membres	9.595 (1981)
Membres	9.979 (1982)
Membres	8.853 (1983)
Membres	7.767 (1984)
Membres	6.450 (1985)
Membres	5.560 (1986)
Membres	4.992 (1987)
Membres	4.478 (1988)
Membres	3.969 (1989)
Membres	3.591 (1990)
Governança corporativa
Seu	Bloemgracht (Països Baixos)
Presidència	Nico van der Veen (1957-1960) Henk Lankhorst (1960-1969) Hans Wiebenga (1969-1972) Bram van der Lek (1972-1978) Fred van der Spek (1978-1985) Andrée van Es (1985-1991)
Cambra de Representants dels Països Baixos (1963)	4 / 150
Altres
Color

Partit Socialista Pacifista (neerlandès Pacifistisch Socialistische Partij, PSP) fou un partit polític neerlandès d'esquerra fundat el 27 de gener del 1957 a partir de grups d'activistes que deixaren el Partit del Treball (PvdA), a causa de la intervenció a l'OTAN i per la repressió militar durant la independència d'Indonèsia, i el Partit Comunista a causa del seu estalinisme, el 1955.

Aplegaria marxistes ortodoxos, trotskistes, cristians progressistes, pacifistes i anarquistes, enmig de la guerra freda, la crisi de Suez de 1956 i la intervenció a Hongria, partidaris d'una tercera via. El seu primer cap fou Nico van der Veen, i a les eleccions provincials de 1958 va assolir entrar a l'Assemblea d'Holanda Septentrional, i a les eleccions legislatives neerlandeses de 1959 va obtenir 2 escons. Va mostrar-se actiu en l'oposició parlamentària i extraparlamentària a la guerra nuclear i la guerra freda, va organitzar debats sobre l'apartheid i la revolució cubana, i de suport a la independència d'Algèria i d'Irian Jaya. A les eleccions de 1963 va assolir 4 escons, gràcies al suport de comunistes dissidents del CPN i el suport dels anarquistes del grup Provo. A les eleccions de 1967 va mantenir els mateixos resultats.

El 1966 també s'oposaren a la guerra de Vietnam i proposaren republicanisme quan futura reina Beatriu va casar-se amb Claus von Amsberg. Van integrar el Partit Socialista dels Treballadors, escissió dels comunistes, dirigida per Henk Gortzak.

Durant els anys 70 va perdre força a causa dels conflictes interns del partit i la radicalització del Partit del Treball; intentà formalitzar acords amb Demòcrates 66 i el Partit Polític dels Radicals però a les eleccions del 1971 va perdre la meitat dels escons. El nou cap, Bram van der Lek, fou incapaç de recuperar-los a les eleccions de 1972, però es mostrà força actiu en les protestes extraparlamentàries d'ecologistes, okupes, feministes, estudiants i antinuclears.

Patí dues escissions: els trotskistes d'Erik Meijer deixaren el partit el 1974 per a crear Polítiques Socialistes Alternatives, que després ingressaren al Partit Socialista, mentre que alguns moderats marxaren al Partit del Treball. Tot i així, el partit va créixer, encara que a les eleccions de 1977 fou reduït a un escó, a causa de la polarització de l'enfrontament entre Joop den Uyl i Dries van Agt. Nogensmenys, a les eleccions de 1981 augmentà a tres, a causa del seu activisme en la lluita antinuclear, i els va mantenir a les de 1982. Aleshores, començà a col·laborar estretament amb el Partit Polític dels Radicals i els comunistes a les eleccions provincials. A les eleccions europees de 1984 presentaren una llista conjunta Verda Progressista i obtingueren un escó. Quan intentaren ampliar l'aliança a les eleccions legislatives neerlandeses de 1986 esclatà el conflicte intern, i van der Speck deixà el partit per a fundar el Partij voor Socialisme en Ontwapening (Partit pel Socialisme i el Desarmament, PvSO).

A les eleccions de 1986 només va treure un escó. Això el forçà a estretir la col·laboració amb el Partit Polític dels Radicals i el Partit Comunista, i juntament amb membres de sindicats, del moviment antinuclear, artistes i del Partit Popular Evangèlic, organitzaren una llista conjunta per a les eleccions de 1989 dirigida per Ria Beckers amb el nom de GroenLinks, on els membres del partit Kees Vendrik i Ineke van Gent hi van tenir un paper destacat. El nou partit es constituí oficialment el 1991 i tots tres partits s'hi van dissoldre.

Resultats electorals

Eleccions legislatives

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
1959	110,499	1.84	2 / 150	Nou	Oposició
1963	189,370	3.03	4 / 150	2	Oposició
1967	197,217	2.87	4 / 150	=	Oposició
1971	90,752	1.44	2 / 150	2	Oposició
1972	111,262	1.50	2 / 150	=	Oposició
1977	77,972	0.94	1 / 150	1	Oposició
1981	184,422	2.12	3 / 150	2	Oposició
1982	187,547	2.28	3 / 150	=	Oposició
1986	110,182	1.20	1 / 150	2	Oposició

Eleccions europees

Any	Vots	%	Escons	+/-	Grup
1979	97,243	1.72	0 / 25	Nou	-
1984	Dins l'Acord Verd Progressista		1 / 25	1	RBW
1989	Dins l'Arc de Sant Martí		1 / 25	=