Patrícia Scalvi
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 novembre 1954 (70 anys) São Paulo (Brasil) |
Residència | São Paulo |
Activitat | |
Camp de treball | Doblatge |
Ocupació | actriu, actriu de doblatge, directora de doblatge |
Activitat | 1986 - |
Vera Lúcia de Sousa (São Paulo, 11 de novembre de 1954), més coneguda pel nom artístic Patrícia Scalvi, és una actriu, dobladora i directora de doblatge brasilera.[1]
Al seu currículum hi ha pel·lícules dels anys 70 i 80, realitzades a l’anomenada Boca do Lixo paulistana, pel·lícules de baix pressupost i amb un fort atractiu sexual, com Noite em Chamas (1977), Tara - Prazeres Proibidos (1979), A Noite das Taras (1980), Convite ao Prazer (1980),[2] Os Indecentes (1980), Como Faturar a Mulher do Próximo (1981), Eros, o Deus do Amor (1981),[2] Profissão Mulher (1982), Amor, Palavra Prostituta (1982), Tessa, a Gata (1982), Doce Delírio (1983) e Instinto Devasso (1985), entre altres pel·lícules del gènere.[3]
Fou dirigida per noms com Jean Garrett, David Cardoso, John Doo, Luiz Castellini (amb qui va estar casada), Fauzi Mansur, Antonio Meliande (va arribar a ser un prestigiós director de fotografia), Cláudio Cunha, Walter Hugo Khouri e Carlos Reichenbach, entre altres.[1] El 1984, Patrícia va estrenar una telenovel·la Meus Filhos, Minha Vida, a SBT.[3]
Actualment, Patrícia Scalvi és un dels actrius de veu i directores de doblatge més reconeguts del Brasil. Les produccions considerades "complicades" per treballar-hi, com el redoblatge de la sèrie mexicana Chaves e Chapolin per al mercat de DVD, estaven en mans de l'actriu, que va acabar sent lloada fins i tot pels fans més tradicionals de les produccions.[3] Com a actriu de veu, també va rebre elogis d’importants directors, com Hayao Miyazaki, guanyador d'Oscar per El vaitge de Chihiro, que va escollir la veu de Patrícia per a protagonista Sophie, des de l’adolescència fins a la vellesa, en la versió brasilera d'animació O Castelo Animado.[3] Patrícia també és un dels actors de veu favorits de Pedro Almodóvar, que es dedica a comprovar com havien quedat les seves pel·lícules a la "versió brasilera". Va interpretar papers com La mala educación (personatge de monja) i Todo sobre mi madre (la protagonista).[3]
Any | Títol | Paper |
---|---|---|
1971 | O Paraíso Proibido | Juliana |
1977 | Dezenove Mulheres e Um Homem | Cecília |
Noite em Chamas | Telefonista[5] | |
Presídio de Mulheres Violentadas | Tininha | |
1978 | As Amantes Latinas | Lúcia |
Ninfas Diabólicas | Circe | |
Reformatório das Depravadas | Celeste | |
1979 | O Caçador de Esmeraldas | Ana de Garcia Paes |
Sexo Selvagem | Analy | |
Tara - Prazeres Proibidos | Helena | |
1980 | A Noite das Taras | Cibele Marcondes |
Bacanal | ||
Convite ao Prazer | ||
Corpo Devasso | Mônica | |
O Fotógrafo | Patrícia | |
Orgia das Taras | Sílvia | |
Os Indecentes | Marilda | |
1981 | Como Faturar a Mulher do Próximo | Margaux |
Duas Estranhas Mulheres | Diana | |
Eros, o Deus do Amor | Renata | |
Pornô! | Helena | |
1982 | A Reencarnação do Sexo | Patrícia |
Amor, Palavra Prostituta | Rita | |
Escrava do Desejo | Vivian | |
Ousadia | ||
Profissão Mulher | Nathalia | |
Tessa, a Gata | Debora[6] | |
Viúvas Eróticas | Magnólia | |
1983 | A Mulher-Serpente e a Flor | |
Doce Delírio | Juliana | |
1984 | Elite Devassa | Luísa |
Sexo Animal | ||
1985 | Instinto Devasso | Miranda/Maria Alice |
1995 | Eternidade | Lacretelle |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Eduardo Aguilar. «Mulheres do Cinema Brasileiro: Patrícia Scalvi».
- ↑ 2,0 2,1 Google Books. «O equilíbrio das estrelas: filosofia e imagens no cinema de Walter Hugo Khouri».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Trash80s. «Por onde anda você… Patrícia Scalvi», 18-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-01-18. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ e-Pipoca - Filmografia parcial de Patrícia Scalvi Arxivat 2017-01-18 a Wayback Machine. Acessado em 18 de janeiro de 2017
- ↑ «Noite em Chamas». Arxivat de l'original el 2017-08-25. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Cinemateca Brasileira Tessa, a Gata [Enllaç no actiu] [em linha]