Vés al contingut

Patricia Petibon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPatricia Petibon

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Patricia Josette Petibon Modifica el valor a Wikidata
27 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Montargis (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire à rayonnement régional de Tours (en) Tradueix
Conservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, intèrpret Modifica el valor a Wikidata
Activitat1996 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera, música clàssica i flamenc Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDeutsche Grammophon Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDidier Lockwood (2015–2018) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmachreich-artists.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0677509 TMDB.org: 230845
Facebook: PatriciaPetibon.soprano X: PatriciaPetibon Spotify: 1pfkP92biveJzJLW5JGm8Z Last fm: Patricia+Petibon Musicbrainz: 04f2946e-2f03-4b45-832d-ac04b054dacd Songkick: 431801 Discogs: 960927 Allmusic: mn0000490250 Modifica el valor a Wikidata

Patricia Petibon (Montargis, Loiret, 27 de febrer de 1970) és una soprano de coloratura francesa que ha estat aclamada per les seves interpretacions de música barroca francesa i de Mozart, així com pel repertori modern. La seva tessitura aguda molt àmplia, així com la seva capacitat gestual d'interpretació, la fan una de les grans sopranos del segle xxi.[1]

Biografia

[modifica]

Va començar els seus estudis de música al Conservatori de Tours on va formar part del cor de l'òpera. Més tard va estudiar al Conservatori de París amb Rachel Yakar, cantant que havia treballat amb Nikolaus Harnoncourt, i el director William Christie, i hi va obtenir el primer premi el 1995; és també llicenciada en Belles Arts i Musicologia.[2]

Va començar a treballar com a cantant a les ordres de William Christie amb Les Arts Florissants amb repertori barroc i clàssic. Més tard, feia el seu debut a l' òpera en el rol d'Olympia d'Els contes de Hoffmann, d'Offenbach, un paper que ha interpretat diverses vegades a França, incloent una producció extravagant per a Jérôme Savary al Palais Omnisports De Paris-bercy el 2004.[3] També ha cantat el de Norina a Don Pasquale, la Serpette de La finta giardiniera, de Mozart; el de Zerbinetta d'Ariadne auf Naxos i el de Constanza, a Diàlegs de Carmelites. En concert, ha cantat Carmina Burana, la de Pasión di Gesù, de Caldara, amb Fabio Biondi, i les Melodies de Malenconia, de Bacri. Ha col·laborat amb Nikolaus Harnoncourt en concerts al Musikverein de Viena i en l'enregistrament d'Armida, de Haydn, al costat de Cecilia Bartoli.[4]

Al 2008 signà un contracte d'enregistrament exclusiu amb Deutsche Grammophon. Va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 2010-2011 amb un dels personatges lírics i teatralment més complexos del repertori operístic: Lulu, d'Alban Berg. El públic del Liceu li va dedicar un agraïda i tancada ovació. També va actuar a Girona el 2014 i a Castelló el 2019.[1][5][6]

Petibon també ha treballat amb John Eliot Gardiner, Marc Minkowski, Robert Wilson. Ha enregistrat música de Lully, Charpentier, Rameau, Landi, Couperin, Handel, Gluck, Mozart, Haydn, Caldara, Bernstein, Barber, Bruno, Dello Joio, Debussy, Mancini, Méhul, Jommelli, Offenbach, Delibes, Poulenc, i Nicolas Racot De Grandval.

Està casada amb el compositor francès Eric Tanguy.[7]

Discografia de solo

[modifica]

Discografia d'òpera/opereta/oratori

[modifica]

Discografia de misses

[modifica]

Discografia d'artistes convidats

[modifica]

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Gras, Eric «Petibon proposa un viatge musical entre cultures». El Pariódico. Mediterráneo, 17-02-2019.
  2. Deutsche Grammophon (Març de 2009)
  3. Stevens (19 de maig de 2004)
  4. Sinkovicz (16 de gener de 2008)
  5. «La soprano Patricia Petibon hipnotiza al Liceu con su 'Lulú'» (en castellà). La Vanguardia, 04-11-2010. [Consulta: 29 novembre 2015].[Enllaç no actiu]
  6. «Patricia Petibon, soprano». Auditori Palau de Congressos de Girona. [Consulta: desembre 2019].
  7. Thuilleux (14 d'octubre de 2007)

Fonts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]