Patrick Rambaud
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 abril 1946  (78 anys)París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Periodisme, escriptura creativa i professional i literatura | ||
| Ocupació | periodista, escriptor, crític de cinema | ||
| Activitat | 1976 - | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
| |||
Patrick Rambaud (21 d'abril de 1946, París, França) escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1997.[1][2]
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Va estudiar a l'Institut Condorcet de París i alguns mesos a la Universitat de Nanterre.
El 1968 va fer el servei militar a l'exèrcit de l'aire durant setze mesos.
Carrera literària
[modifica]Abans d'iniciar la seva carrera literària el 1967 (tenía 21 anys) va participar com a crític de cinema en el programa "Masque et Plume", de France Inter.[3]
El 1970 va cofundar amb Jean-François Bizot i Michel-Antoine Burnier la publicació satírica "Actuel", on durant catorze anys va publicar escrits amb la paròdia de nombroses personalitats literàries (Françoise Sagan, Louis Aragon, Marguerite Duras i altres), universitàries i polítiques.[4] El 1972, va co-escriure el guió de la pel·lícula documental "La Route" escrita i dirigida per Bizot.
Amb el seu cosí Burnier, van escriure paròdies i novel·les històriques que van obtenir els premis Alexandre Dumas i Lamartine, i paral·lemament amb Bernard Haller va escriure un espectacle teatral, "Fregoli", representat per Jérôme Savary.[4]
Com a guionista ha col·laborat amb Jean-Pierre Mocky, a "Les saisons du plaisir" i "Une nuit à l'Assemblée".[4]
Aquest tipus de literatura l'ha popularitzat i d'alguna forma s'ha convertit en la seva especialitat, al marge que ha també escrit una gran quantitat d'bres per a tercers fent de "negre" o "escriptor fantasma", com la biografia de l'actriu Paulette Dubost.[1] Rambaud calcula que, en total, entre obres pròpies (més de 30 llibres) i de tercers, ha escrit més de cent mil pàgines.
Malgrat aquesta activitat el 1997 va aconseguir el Premi Goncourt per una novel·la de caràcter històric "La Batalla", on descriu la desfeta napoleònica a la batalla d'Aspern-Essling, narració inspirada en una obra no finalitzada d'Honoré de Balzac de 1928. El 2008 va ser escollit membre de l'Academia Goncourt.[5][6]
Entre les seves obres dedicades a polítics francesos cal destacar:
- "Le trone et l'ecorce" (François Mitterrand).[6]
- "Chronique du règne de Nicolas 1er" (Nicolas Sarkozy)[7]
- "François Le Petit" (François Hollande).
Obres i premis literàris
[modifica]Obres
[modifica]- 1976: Les Complots de la liberté - 1832
- 1977: Parodies
- 1984: Fric-frac
- 1985: La Mort d'un ministre
- 1986: Comment se tuer sans avoir l'air
- 1988:
- Virginie Q. - amb el pseudònim de Marguerite Duraille
- Le Visage parle
- 1990:
- Elena Ceausescu : carnets secrets
- Ubu président
- 1991: Les Mirobolantes Aventures de Fregoli
- 1996:
- Le Gros Secret : mémoires du labrador de François Mitterrand
- Mururoa mon amour - amb el pseudònim de Marguerite Duraille
- 1997:
- La Batalla
- Le Journalisme sans peine
- 1998: Les Aventures de maI
- 2000: Il neigeait
- 2001: Bernard Pivot reçoit…
- 2002: Comme des rats
- 2003: L'Absent
- 2004: Le Sacre de Napoléon - 2 décembre 1804
- 2005: L'Idiot du village
- 2006: Le Chat botté
- 2007-2013
- La Grammaire en s'amusant
- Chroniques du règne de Nicolas Ier
- Chronique du règne de Nicolas Ier
- Deuxième chronique du règne de Nicolas Ier
- Troisième chronique du règne de Nicolas Ier
- Quatrième chronique du règne de Nicolas Ier
- Cinquième chronique du règne de Nicolas Ier
- Tombeau de Nicolas Ier, avènement de François IV
- La Grammaire en s'amusant
- 2015: Le Maître
- 2016: François le Petit
- 2017: Chronique d'une fin de règne
- 2019: Emmanuel le Magnifique: chronique d'un regne
Premis
[modifica]- 1997: Premi Goncourt i de l'Academia Francesa per "La Bataille". Hi ha traducció al català.[8]
- 2000: "Literary Award 2000" de la Napoleonic Society of America.[9]
- 2001: Premi "Cine Roman Carte noire 2001" per "Il neigeait"[9]
- 2015: Premi Montblanc i Premi Palatine per "Le Maître".
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Patrick Rambaud, ecrivain français». Le Figaro. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Patrick Rambaud: libros y biografía autor» (en castellà). lecturalia.com. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Patrick Rambaud» (en francès). [Consulta: juliol 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Patrick Rambaud» (en francès). [Consulta: juliol 2016].
- ↑ Marti, Octavi «Patrick Rambaud, veterano escritor a sueldo de las letras francesas, gana el Goncourt» (en castellà). El País [Madrid], 10-11-1997. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 6,0 6,1 «Patrick Rambaud: biographie» (en francès). [Consulta: abril 2020].
- ↑ Verrier, Mathieu. «Patrich Rambaud: La période politique est assez fatigante et provoque un desintérêt total.» (en francès), 14-02-2016. [Consulta: juliol 2016].
- ↑ Rambaud, Patrick. La Batalla. Barcelona: Columna, 1998. ISBN 9788483005781.
- ↑ 9,0 9,1 «Patrick Rambaud. Ecrivain français» (en francès), 01-05-2015. Arxivat de l'original el 2016-04-07. [Consulta: juliol 2016].
