Sorj Chalandon
 Sorj Chalandon al Saló del Llibre de París de 2012 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1952  (72 anys)Tunis (Tunísia) |
| Nacionalitat | França |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme d'opinió, periodisme de guerra i literatura francesa |
| Ocupació | Novel·lista i periodista |
| Ocupador | Le Canard enchaîné Libération |
| Obra | |
Obres destacables Retorn a Killybegs | |
| Premis | |
 | |
Sorj Chalandon (Tunis, 16 de maig de 1952) és un periodista i escriptor francès.[1] Des del 1973 fins al 2007 va treballar com a periodista al diari Libération, on, entre altres coses, va cobrir els esdeveniments del Líban, Iran, Iraq, Somàlia i Afganistan. El 1988 va rebre el Premi Albert Londres pels seus articles sobre Irlanda del Nord i el judici de Klaus Barbie.[2] Des de llavors, ha treballat per a la publicació satírica i d'investigació Le Canard enchaîné.[1]
La seva segona novel·la, Une promesse (2006), va guanyar el Premi Médicis.[3] El 2011 va publicar Retour à Killybegs, novel·la guanyadora el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa i finalista del Premi Goncourt,[4] on narra la història d'un home que torna a Killybegs (Irlanda) després de reconèixer públicament que ha estat un agent britànic infiltrat a l'IRA.[5] Aquesta història està inspirada en la vida de Denis Donaldson.
Obra publicada
[modifica]- Enfant de salaud (2023), traduït al català com a Fill d'un malparit per Josep Alemany
- Le petit Bonzi (2005)
- Une promesse (2006)
- Mon traître (2008)
- La légende de nos pères (2009)
- Retour à Killybegs (2011), traduït al català com a Retorn a Killybegs per Josep Alemany amb Edicions de 1984 (2014)[5]
- Le quatrième mur (2013), traduït al català com a La quarta paret per Josep Alemany amb Edicions de 1984 (2014). Premi Goncourt dels Instituts 2013[6]
- Profession du père (2015),[6] traduït al català com a Professió del pare per Josep Alemany amb Edicions de 1984 (2017). Adaptació cinematogràfica (2021) dirigida per Jean-Pierre Améris i protagonitzada per Benôit Peolvoorde, Audrey Dana i Jules Levebre.
- Le jour d'avant (2017)
- Une joie féroce (Grasset 2019), traduït al català com a Una alegria esbojarrada per Josep Alemany amb Edicions de 1984
- Enfant de Salaud (Grasset 2021), traduït al català al 2023 com a Fill d'un malparit per Josep Alemany amb Edicions de 1984.[7]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Sorj Chalandon, Grand prix du roman de l'Académie française» (en francès). Le Point, 28-10-2011 [Consulta: 29 novembre 2011].
- ↑ «Sorj Chalandon quitte Libération» (en francès). Le Nouvel Observateur, 25-06-2008 [Consulta: 29 juliol 2010].
- ↑ Devarrieux, Claire «Sorj Chalandon, journaliste à «Libération», prix Médicis» (en francès). Libération, 30-10-2006 [Consulta: 29 juliol 2010].
- ↑ Mac Cormaic, Ruadhán «Novel about betraying republican wins award». The Irish Times, 02-11-2011 [Consulta: 2 novembre 2011].
- ↑ 5,0 5,1 Pagès Jordà, Vicenç «Quan Belfast cremava». Cultura, El Punt Avui, 21-03-2014, p. 3.
- ↑ 6,0 6,1 Gaillard, Valèria «"No hi haurà pau sense dignitat i justícia"». Cultura, El Punt Avui, 20-02-2015, p. 6.
- ↑ Llobera, Joan «Sorj Chalandon: “La nostra revenja serà el riure dels nostres fills”». Núvol, 20-11-2023.
