Pau Alsina i Rius
| Nom original | (es) Pablo Alsina y Rius  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 desembre 1830 Barcelona |
| Mort | gener 1901 (70 anys) Barcelona |
 Senador al Senat espanyol | |
| 6 setembre 1872 – 9 gener 1874 Circumscripció electoral: Barcelona | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 16 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, sindicalista, teixidor |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
Pau Alsina i Rius (Barcelona 16 de desembre 1830 - íd. 26 de gener de 1901)[1][2] fou un polític republicà i dirigent obrerista català. Va ser el primer diputat del Congrés dels Diputats espanyol pertanyent a la classe obrera.[3] El seu ofici era teixidor de vels.
Biografia
[modifica]Fill de Jaume Alsina i Josefa Rius. Va morir solter al carrer Princesa, 12-2 de Barcelona de broncopneumònia.
Assistí al Congrés Obrer de Barcelona de 1865 (convocat pel periòdic El Obrero) i militava al Partit Democràtic.[4] Alsina era un treballador de la indústria tèxtil i dirigent obrer que va participar en la revolució de 1868.[5] Un cop triomfà la revolució formà part de la Diputació Provincial de Barcelona i ingressà al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou candidat d'aquest partit per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1869, i fou elegit[6] amb els vots de l'obrerisme, ja que era un dels caps del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona, i del federalisme, de manera que esdevingué el primer diputat que pertanyia a la classe obrera.[5]
L'abril de 1869 fou portador d'una sol·licitud, amb 8.000 firmes d'obrers demanant la reintroducció dels jurats mixtes d'obrers i patrons.[7] El 27 de juny de 1869 intervenia a les Corts Constituents manifestant-se contra el lliurecanvisme. Fou membre de la Junta Superior Revolucionària de Barcelona en l'aixecament republicà-federal de setembre-octubre de 1869,[5] però fracassà i s'exilià a França. Va advocar per la col·laboració entre els republicans federalistes i l'obrerisme socialista.[5] Assistí al congrés del Centre Federal dels Teixidors a Mà del gener de 1871 a Barcelona, on s'imposaren les idees de Mikhaïl Bakunin. El mateix any fou elegit senador.[8]
El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauració borbònica ingressà en el Partit Republicà Possibilista de Castelar i en fou president del Comitè Provincial de Barcelona.[9] Des de llavors també fou actiu en l'àmbit de la maçoneria.[5] Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barceloní.[7]
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Biografia a veuobrera.org
- «Pau Alsina i Rius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Referències
[modifica]- ↑ «Esquela». La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias: (26 Enero 1901), Edición Noche, 26-01-1901, pàg. 1.
- ↑ «Registre de defuncions. Any 1901. Registre núm. 1349.Jutjat "Barceloneta".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 26-01-1901. [Consulta: 25 setembre 2019].
- ↑ «Nomenclàtor dels carrers de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ «Notes biogràfiques: Lletres "A" i "B" (*)». Veu obrera. [Consulta: 4 març 2011].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 35
- ↑ «Pablo Alsina y Rius». Congreso de los Diputados. Diputats i Diputades 1812-1977. [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ 7,0 7,1 Martínez de Sas, Maria Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p.81. ISBN 848415243X.
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «Pau Alsina i Rius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.