Pere Pi-Sunyer i Bayo

Honorable Senyor
Pere Pi-Sunyer i Bayo

Biografia
Naixement	25 juliol 1918 Barcelona
Mort	6 maig 2001 (82 anys) Barcelona
Senador al Senat espanyol
26 juny 1986 – 25 juliol 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura espanyola Nomenat per: Parlament de Catalunya
Senador al Senat espanyol
27 juny 1984 – 23 abril 1986 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura espanyola Nomenat per: Parlament de Catalunya
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Senador al Senat espanyol
5 juny 1980 – 31 agost 1982 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura espanyola Nomenat per: Parlament de Catalunya
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Conseller d'Ensenyament i Cultura
5 desembre 1977 – 8 maig 1980 ← cap valor – Joan Guitart i Agell, Max Cahner i Garcia →
Dades personals
Residència	Barcelona
Formació	The New School Universitat Cornell Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, economista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Central de Veneçuela Banco Urquijo
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya Esquerra Democràtica de Catalunya
Membre de	Centre Català de Caracas Assemblea de Catalunya
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Família
Pare	August Pi i Sunyer
Germans	Cèsar Pi-Sunyer i Bayo Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Parents	Carles Pi i Sunyer, oncle
Premis
(1990)  Creu de Sant Jordi

Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.

El 1939 s'exilià amb la seva família a Veneçuela. El 1944 es graduà en economia a la Universitat Cornell (EUA), i feu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins al 1946. Es casà amb Maria Teresa Peyrí Macià, neta de Francesc Macià.

Activitat empresarial

Treballà a l'Editorial MacMillan de Nova York fins al 1949 quan tornà a Veneçuela el 1948, on fou professor adjunt en la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Central de Veneçuela (1948-1963), economista del Banc Central de Veneçuela, assessor de la Creole Petroleum Company i membre del Consell Nacional d'Economia de Veneçuela el 1958. Alhora, fou un dels dirigents de la comunitat catalana com a president del Centre Català de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat creada pels grups polítics catalans a l'exili per a cobrir el buit del Consell Nacional de Catalunya. El 1963 marxà a Nova York, on dirigí els estudis econòmics iberoamericans a la companyia Standard Oil. El 1967 s'establí a Madrid, on fou director del Departament Industrial del Banco Urquijo, càrrec que des del 1969 ocupà a Barcelona.

Activitat política

Interessat per la política, formà part de la reunió constituent de l'Assemblea de Catalunya el 1971 com a membre d'Esquerra Democràtica de Catalunya, partit que més tard s'integraria dins Convergència Democràtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas, i el 1978 va signar el decret que permetia l'ensenyament oficial i generalitzat del català a l'escola.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per la província de Barcelona. Jordi Pujol li va oferir de seguir en el càrrec, però la va refusar. Fou designat senador per la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya i vcoal de l'Ateneu Barcelonès (1985-1989). El 1989 fou nomenat president del Comitè Executiu de la Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i el 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Obres

• Del Vell i del Nou Món (1992)

Enllaços externs

• Fitxa de Senador de Pere Pi-Sunyer

Càrrecs públics
Precedit per: Restabliment de la Generalitat	Conseller d'Ensenyament i Cultura 1977-1980	Succeït per: Joan Guitart i Agell, conseller d'Educació Max Cahner i Garcia, conseller de Cultura