Pere Pi-Sunyer i Bayo
Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.[1]
El 1939 s'exilià amb la seva família a Veneçuela. El 1944 es graduà en economia a la Universitat Cornell (EUA), i feu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins al 1946. Es casà amb Maria Teresa Peyrí Macià, neta de Francesc Macià.
Activitat empresarial
[modifica]Treballà a l'Editorial MacMillan de Nova York fins al 1949 quan tornà a Veneçuela el 1948, on fou professor adjunt en la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Central de Veneçuela (1948-1963), economista del Banc Central de Veneçuela, assessor de la Creole Petroleum Company i membre del Consell Nacional d'Economia de Veneçuela el 1958. Alhora, fou un dels dirigents de la comunitat catalana com a president del Centre Català de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat creada pels grups polítics catalans a l'exili per a cobrir el buit del Consell Nacional de Catalunya. El 1963 marxà a Nova York, on dirigí els estudis econòmics iberoamericans a la companyia Standard Oil. El 1967 s'establí a Madrid, on fou director del Departament Industrial del Banco Urquijo, càrrec que des del 1969 ocupà a Barcelona.
Activitat política
[modifica]Interessat per la política, formà part de la reunió constituent de l'Assemblea de Catalunya el 1971 com a membre d'Esquerra Democràtica de Catalunya, partit que més tard s'integraria dins Convergència Democràtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas, i el 1978 va signar el decret que permetia l'ensenyament oficial i generalitzat del català a l'escola.[1]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per la província de Barcelona. Jordi Pujol li va oferir de seguir en el càrrec, però la va refusar. Fou designat senador per la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya i vcoal de l'Ateneu Barcelonès (1985-1989). El 1989 fou nomenat president del Comitè Executiu de la Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i el 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[1]
Obres
[modifica]- Del Vell i del Nou Món (1992)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Pere Pi-Sunyer i Bayo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Restabliment de la Generalitat |
Conseller d'Ensenyament i Cultura 1977-1980 |
Succeït per: Joan Guitart i Agell, conseller d'Educació Max Cahner i Garcia, conseller de Cultura |
| Barcelona |  | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
| Barcelona | | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
1977-1980: Pere Pi-Sunyer · 1980-1984: Max Cahner · 1984-1985: Joan Rigol · 1985-1988: Joaquim Ferrer · 1988-1996: Joan Guitart · 1996-1999: Joan Maria Pujals · 1999-2003: Jordi Vilajoana · 2003-2006: Caterina Mieras · 2006: Ferran Mascarell · 2006-2010: Joan Manuel Tresserras · 2010-2016: Ferran Mascarell · 2016-2017: Santi Vila · 2017: Lluís Puig · 2018-2019: Laura Borràs · 2019-2020: Mariàngela Vilallonga · 2020-2021: Àngels Ponsa · 2021-act: Natàlia Garriga | | |
De 1977 a 1980: Conselleria d'Ensenyament i Cultura. De 1980 a 1984 i de 2006 a 2010: Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació. Des de 2010: Conselleria de Cultura | ||
1977-1980: Pere Pi-Sunyer · 1980-1984: Joan Guitart · 1988-1992: Josep Laporte · 1992-1996: Joan M. Pujals · 1996-1999: Xavier Hernàndez · 1999-2003: Carme Laura Gil · 2003-2004 : Josep Bargalló · 2004-2006: Marta Cid · 2006: Joan Manuel del Pozo · 2006-2010: Ernest Maragall · 2010-2016: Irene Rigau · 2016-2017: Meritxell Ruiz · 2017: Clara Ponsatí · 2018-act.: Josep Bargalló | | |
De 1977 a 1980: Conselleria d'Ensenyament i Cultura. Del 1980 a 2003: Conselleria d'Ensenyament. Del 2003 a 2006: Conselleria d'Educació. 2006: Conselleria d'Educació i Universitats. Del 2006 a 2010: Conselleria d'Educació. | ||
| President | |
|---|---|
| Consellers | Frederic Rahola (1977-78), Manuel Ortínez (1978-79), Josep Maria Bricall (1979-80) (Governació) • Pere Pi-Sunyer (Ensenyament) • Joan Josep Folchi (1977-78), Eduard Punset (1978-80) (Economia) • Ramon Espasa (Sanitat) • Narcís Serra (1977-79), Lluís Armet (1979-80) (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Roig (Agricultura i Ramaderia) • Joan Codina (Treball) • Josep Roig, Jordi Pujol, Joan Reventós, Carles Sentís i Josep Maria Triginer (Sense cartera) |
.svg)
- Economistes barcelonins
- Creus de Sant Jordi 1990
- Diputats al Parlament de Catalunya per CDC
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Consellers dels governs de Josep Tarradellas
- Militants barcelonins de CDC
- Senadors catalans al Senat espanyol
- Alumnes de la Universitat Cornell
- Alumnes de The New School
- Alumnes barcelonins de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Morts a Barcelona
- Professors de la Universitat Central de Veneçuela
- Consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Diputats de la segona legislatura del Parlament de Catalunya
- Naixements del 1918