Petasites hybridus
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg)  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Senecioneae |
| Gènere | Petasites |
| Espècie | Petasites hybridus (L.) P.Gaertn., B.Mey. & Scherb. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Tussilago hybrida |
.svg){kind=icon}
La barretera (Petasites hybridus)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere --- dins la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Europa, Iran i Turquia.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de capellera, petasitis, pota d'euga, pota de cavall, pota de cavall negra i sosa dura. També s'han recollit les variants lingüístiques sombrerera.[1]
Etimologia
[modifica]El terme "Petasites" prové del grec i significa barret de Petasos, fa referència a les seves grans fulles, al fet que poden tenir aquesta funció. Hybridus prové del llatí i vol dir híbrid.
Ecologia
[modifica]A les vores humides de rius i rieres, també en terrenys parcialment entollats. En llocs de muntanya.
Descripció
[modifica]Petasita és una planta herbàcia perenne pot arribar a tenir unes dimensions d'1 metre. Rel axonomorfa. Destaca el seu rizoma, que és molt desenvolupat. Les fulles són basals i apareixen després de la floració, tenen un pecíol molt llarg i poden arribar a fer 30cm de diàmetre. Sense estípules, alterna/alternes, amb el marge lleugerament serrat i la forma del limbe cordiforme. La nervadura és palmada.
Les inflorescències són en capítol. A la vegada, aquests capítols es disposen formant un raïm. Les inflorescències masculines s'assequen ràpidament després de la floració; els capítols estan al principi molt compactes, però més endavant les inflorescències es tornen més laxes. Els capítols masculins tenen fins a 8 mm de llargària, mentre que en les inflorescències femenines fan aproximadament 4 mm. A la base del capítol presenten unes bràctees estretes i vermelloses. També presenten un vil·là o papus.
Flors dioiques corol·la gamopètala formada per flors tubuloses de 5 pètals, color vermellós més o menys intens.
L'androceu està constituït per 5 estams (singenèsics: soldats fent un altre tub, per la cara anterior a l'antera).
El gineceu és pluricarpel·lar amb 2 carpels soldats. Ovari ínfer. Els fruits són aqueni/aquenis de color vermellós.
L'arrel, les fulles i principalment el rizoma d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals.
Composició química
[modifica]Conté diversos olis essencials
- Ésters d'alcohols de tipus eremofilànic com petasol, isopetasol, lactones, inulina, pectina, alcaloides pirrolizidínics entre altres.
Usos medicinals
[modifica]- Potent espasmòdic.
- Sedant
- Gastroprotector, antihipertensiu, mucolític i expectorant.
- Condicionador de la pell.
S'usa també com a complement dietètic per combatre la tos (antitussigen), la bronquitis i la migranya.
Accions farmacològiques
[modifica]En ús extern s'ha utilitzat tradicionalment com a cicatritzant. És indicada per a la tos irritativa, bronquitis, asma...A més a més, també va bé per a les migranyes i les dismenorrees.Estats en els que es requereix un augment de la diüresi: afeccions urinàries (cistitis, uretritis, oligúria, urolitiasis), hiperazotèmia, hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobreprès acompanyat de retenció de líquids. Ansietat, insomni. Gastritis, úlcera gastroduodenal, espasmes gastrointestinals. Tòpicament: ferides, ulceracions tròfiques.
Toxicitat
[modifica]Conté alcaloides derivats d'ornitina i lisina, concretament alcaloides pirrolizidínics. Poden causar dolors abdominals, ascites, pèrdua de gana, i un increment considerable dels valors de les transaminases en sang i hepatomegàlia. Aquests alcaloides actuen també com a agents mutàgens i inductors de tumors hepàtics.
Ús exclusiu per prescripció facultativa. S'ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura.
Contraindicat per l'embaràs, lactància, nens, pacients amb hepatopaties...degut a la presència d'alcaloides pirrolizidínics (que poden ser cancerígens).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Petasites hybridus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ «Petasites hybridus (L.) G.Gaertn., B.Mey. & Scherb.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 31 desembre 2024].
