Peter Pan (pel·lícula de 1953)

Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Disney. Si cerqueu el personatge de Barrie, vegeu «Peter Pan».

Peter Pan

Fitxa
Direcció	Clyde Geronimi, Wilfred Jackson i Hamilton Luske
Protagonistes	cap valor
Producció	Walt Disney i Walt Disney
Guió	William Peed, Ted Sears, Ralph Wright, Winston Hibler, Joe Rinaldi, Erdman Penner, Milt Banta i Bill Cottrell
Música	Oliver Wallace, Sammy Cahn, Sammy Fain, Frank Churchill, Jack Lawrence, Oliver Wallace, Erdman Penner i Winston Hibler
Muntatge	Donald Halliday
Productora	The Walt Disney Company
Distribuïdor	RKO Pictures i Disney+
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	5 febrer 1953
Durada	76 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Pressupost	4.000.000 $
Recaptació	87.404.651 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Peter Pan, o el Nen que No Volia Créixer
Gènere	cinema fantàstic, cinema musical, cinema infantil, animació tradicional, pel·lícula basada en una obra literària, cinema de pirates i pel·lícula basada en un conte de fades
Qualificació MPAA	G
Tema	pirateria marítima i adolescència
Lloc de la narració	Bloomsbury i Neverland (en)
Època d'ambientació	segle XX
Lloc web	movies.disney.com…
Sèrie: Pel·lícules de Walt Disney Animation Studios ← Alícia al país de les meravelles Return to Never Land →

Peter Pan és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1953 produïda per Walt Disney, basada en l'obra homònima de J. M. Barrie, de 1904. És la catorzena pel·lícula animada de la Walt Disney Pictures.

Argument

Peter Pan vola cada nit a Londres per sentir com la Wendy explica contes als seus germans, especialment els que tracten sobre ell i les aventures de la seva colla al País de Mai-més. Una nit els proposa d'acompanyar-lo, gràcies a la pols de la fada Campaneta, que sempre l'acompanya.

Els germans descobreixen un món amb pirates, sirenes i indis, on passen diversos perills, ja que Garfi, el líder pirata, vol capturar Peter, perquè el culpa d'haver perdut una mà (menjada per un cocodril). S'aprofita de la gelosia de Campaneta, que veu en Wendy una rival, i l'insta a descobrir l'amagatall de Peter Pan. Aquest, però, aconsegueix alliberar els seus amics i vèncer un cop més el seu enemic. Amb el vaixell pirata com a botí, torna els germans a Londres, per tal que tornin amb la família que enyoraven. Wendy els ofereix quedar-se a casa i que els seus pares els adoptin, però Peter Pan i els seus amics prefereixen viure a Mai-més i no créixer.

Anàlisi

L'obra oposa el món de la infància i la imaginació al món racional dels adults. Wendy simbolitza el pas de la infantesa a la maduresa, perquè actua com a mare i és qui provoca el retorn a Londres. Peter Pan, per contra, és el símbol del nen etern, que refusa les responsabilitats adultes i només vol viure en un món de perpetu joc i hedonisme. El missatge final, amb Wendy a casa seva, demostra que s'ha d'assumir cada etapa de la vida.

La pel·lícula va esdevenir un gran èxit de públic, tot i que alguns crítics van protestar davant les alteracions respecte a l'original literari, especialment en els passatges omesos de dolor (com quan els pares descobreixen que els nens han marxat de casa, un fet que mai no apareix en pantalla).

Comparteix amb altres títols de l'època clàssica de Disney el dibuix pla, els gags d'humor blanc adreçats al públic infantil i la presència constant de la música.

Vegeu també

• Peter Pan: La gran aventura