El geperut de Notre Dame (pel·lícula de 1996)
The Hunchback of Notre Dame | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | Gary Trousdale i Kirk Wise | |
Director artístic | David Goetz | |
Producció | Don Hahn i Roy Conli | |
Guió | Tab Murphy, Irène Mecchi, Bob Tzudiker, Noni White, Jonathan Roberts i Will Finn | |
Música | Alan Menken | |
Muntatge | Ellen Keneshea i James Melton | |
Productora | Walt Disney Feature Animation | |
Distribuïdor | Buena Vista Pictures Distribution (Estats Units d'Amèrica) Lauren Films (Espanya i Catalunya) | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
Estrena | 21 de juny de 1996 (Estats Units d'Amèrica) 22 de novembre de 1996 (Espanya i Catalunya) | |
Durada | 91 min | |
Idioma original | anglès | |
Versió en català | Sí | |
Color | en color | |
Pressupost | 70.000.000 $ | |
Recaptació | 325.338.851 $ (mundial) 100.138.851 $ (Estats Units d'Amèrica) | |
Descripció | ||
Basat en | Nostra Senyora de París | |
Gènere | buddy film, cinema musical, comèdia dramàtica, pel·lícula basada en una obra literària, cinema fantàstic i drama | |
Qualificació MPAA | G | |
Tema | religió, foraster, luxúria i genocidi | |
Lloc de la narració | París, Notre-Dame de París i Cour des miracles | |
Època d'ambientació | 1482 | |
Premis i nominacions | ||
Nominacions | ||
Premis | ||
Lloc web | movies.disney.com… | |
|
El geperut de Notre-Dame[1] (títol original en anglès: The Hunchback of Notre Dame) és una pel·lícula d'animació de 1996, dirigida per Gary Trousdale i Kirk Wise i produïda per Walt Disney Pictures. Es tracta d'una adaptació de la novel·la Nostra Senyora de París, escrita per Victor Hugo.[2] El 2002 va sortir una seqüela directa a vídeo, anomenada The Hunchback of Notre Dame II.
Es va estrenar als cinemes de Catalunya el 22 de novembre de 1996.[3] Es tracta de la primera pel·lícula que Disney va doblar al català,[4] tot i que no és la primera doblada a aquesta llengua, ja que el 1995 Lauren Films havia doblat 101 dàlmates.[5][6]
Argument
[modifica]La història s'inicia quan el cruel jutge Claude Frollo comença la seva aferrissada lluita contra els gitanos, una d'ells tracta de fugir amb el seu nadó. Però Frollo, en creure que oculta béns robats, comença a perseguir-la i l'acaba matant a l'entrada de la catedral. No obstant això, descobreix que els béns robats eren en realitat un nadó molt estrany: el nen és completament deforme i geperut que havia vist mai. Frollo intenta matar ofegant en un pou, però l'ardiaca evita que es cometi el segon crim i aconsella a Frollo cuidar al nen i criar com si fos seu, ja que en cas contrari enfrontaria la ira divina, pel fet que la catedral havia estat testimoni de tot. Així és com acorda refugiar-lo al campanar perquè ningú pugui veure la seva monstruosa humanitat, i decideix anomenar-lo Quasimodo que significa mal format.[7]
Repartiment
[modifica]Personatge | Veu en anglès (original)
(Estats Units d'Amèrica) |
Veu en català[1](Catalunya) |
---|---|---|
Quasimodo | Tom Hulce | Lluís Posada |
Daniel Anglès (cantant) | ||
Jutge Claude Frollo | Tony Jay | Constantino Romero |
Capità Febus | Kevin Kline | Quim Roca |
Esmeralda | Demi Moore | Marta Barbarà |
Àngels Gonyalons (cantant) | ||
Clopín | Paul Kandel | Pep Anton Muñoz |
Hugo | Jason Alexander | Òscar Mas |
Víctor | Charles Kimbrough | Antonio Crespo |
Jordi Doncos (cantant) | ||
Laverne | Mary Wickes | Carme Contreras |
Jane Withers (Veu addicional) | ||
Ardiaca | David Ogden Stiers | Joan Crosas |
Mare de Quasimodo | Mary Kay Bergman | Carme Alarcón |
Vell heretge | Gary Trousdale | Josep Maria Zamora |
Guàrdia 1 | Corey Burton | Alfonso Vallés |
Guàrdia 2 | Bill Fagerbakke | Pep Ribas |
Veus addicionals | Alix Korey, Anna McNeely, Bill Farmer, Bob Bergen, Bruce Moore, Corey Burton, Dana Hill, Debi Derryberry, Denise Pickering, Eddie Korbich, Gordon Stanley, Howard McGillin, Jack Angel, Jan Rabson, Jennifer Darling, Joan Barber, Jonathan Dokuchitz, Judy Kaye, Kath Soucie, Laurie Faso, Marcelo Tubert, Mary Kay Bergman, Mary Stou, Maureen Brennan, Merwin Foard, Michael Lindsay, Mickie McGowan, Mona Marshall, Patrick Pinney, Peter Samuel, Phil Proctor, Philip Lewis Clarke, Rodger Bumpass, Scott Barnes, Sherry Lynn, Susan Blu i Victoria Clark | Albert Roig, Bruno Jordà, Sergi Cucalon, Amadeu Aguado i Xavier Fernández |
Informació tècnica | |
---|---|
Directora de doblatge | Maifé Gil |
Traductor i ajustador | Lluís Comes |
Assessor lingüístic | David Arnau |
Estudis | Sonoblok, S.A. (Barcelona) |
Estudi Albert Moraleda (Estudi de gravació de cançons) | |
Director i productor musical | Jordi Doncos |
Adaptació de les cançons al català | Albert Mas-Griera |
Supervisor creatiu | Miguel Angel Poveda |
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
- 1997: Oscar a la millor banda sonora per Alan Menken i Stephen Schwartz
- 1997: Globus d'Or a la millor banda sonora per Alan Menken
Curiositats
[modifica]- Mentre Quasimodo canta "fora" es pot veure pels carrers de París a Bella de La bella i la bèstia (1991); darrere d'ella surt un senyor carregant suposadament la catifa màgica d'Aladdin (1992).
- Durant la batalla final es pot sentir com quan cauen alguns homes al buit, un d'ells crida amb el famós crit de Goofy: Ja-jove jove avui!.
- Les dues gàrgoles masculines es diuen Víctor i Hugo, en un clar homenatge a l'escriptor francès autor de la novel·la Nostra Senyora de París (obra en què es va inspirar la pel·lícula) de Victor Hugo.
- Durant la batalla final, Laverne llança un exèrcit de coloms contra els soldats. Aquesta escena és un homenatge al musical El màgic d'Oz, imitant una de les escenes d'aquesta pel·lícula i sentint de fons la música de la bruixa de l'Oest.
- El 1999, es va adaptar el film com una obra musical a Berlín, amb més cançons creades pels compositors de la pel·lícula Alan Menken i Stephen Schwartz. La posada en escena té bastants diferències amb la pel·lícula original, així com algunes cançons i personatges eliminats.
- Febus és semblant al capità John Smith de la pel·lícula Pocahontas, i curiosament el seu cap com el de John Smith és el dolent principal.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «El doblatge: EL GEPERUT DE NOTRE DAME (1996)». [Consulta: 2 abril 2013].
- ↑ "Real-life Quasimodo uncovered in Tate archives", Roya Nikkhah, The Daily Telegraph, 15 Aug 2010
- ↑ «El geperut de Notre Dame». Diari Avui, 22-11-1996. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «La Vermella - Pep Anton Muñoz, la veu de Hugh Grant, John Malkovich i Christoph Waltz». Catalunya Ràdio. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «101 dàlmates». ésAdir. [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ «La Vermella - Ricard Solans, la veu de Robert de Niro, Al Pacino i Sylvester Stallone». CCMA. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ «The Hunchback of Notre Dame» (en anglès). The New York Times.
- Pel·lícules dels Estats Units del 1996
- Pel·lícules del 1996 doblades al català
- Pel·lícules de Disney
- Pel·lícules basades en novel·les de Victor Hugo
- Pel·lícules d'animació tradicional
- Pel·lícules musicals dels Estats Units
- Pel·lícules de fantasia dels Estats Units
- Pel·lícules d'aventures dels Estats Units
- Pel·lícules ambientades en el segle XV
- Victor Hugo
- Pel·lícules sobre gitanos
- Pel·lícules doblades al portuguès europeu
- Pel·lícules ambientades a París