Vés al contingut

Phoenix (Arizona)

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaPhoenix
Fotomuntatge
Imatge
Tipusciutat dels Estats Units, seu de comtat i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
SobrenomValley of the Sun Modifica el valor a Wikidata
Epònimfènix Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 26′ 54″ N, 112° 04′ 26″ O / 33.4483°N,112.0739°O / 33.4483; -112.0739
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatArizona
Comtatcomtat de Maricopa Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població1.608.139 (2020) Modifica el valor a Wikidata (1.198,78 hab./km²)
Llars580.835 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaPhoenix metropolitan area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (Població:4.845.832) Modifica el valor a Wikidata
Superfície1.341,477468 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua0,24 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSalt Modifica el valor a Wikidata
Altitud331 m-331 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1868 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuConsell Municipal de Phoenix , (Escó: 8) Modifica el valor a Wikidata
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataKate Gallego (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal85001–85087 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic623, 480, 602 i 520 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webphoenix.gov Modifica el valor a Wikidata
Facebook: CityofPhoenixAZ X: cityofphoenixaz Instagram: cityofphoenixaz Youtube: UCx7FQNzOFCbtExt_gRub9JQ Modifica el valor a Wikidata
Vista de la ciutat de Phoenix.

Phoenix - en O'odham: S-ki:kigk; en yavapai: Wathinka o Wakatehe; en apatxe occidental: Fiinigis;[1] en navaho Hoozdoh; en mohave: Hachpa 'Anya Nyava - [2] és la capital, la ciutat més gran, i la principal àrea metropolitana de l'estat estatunidenc d'Arizona. Població fundada el 1868, va ser reconeguda com a ciutat el 5 de febrer de 1881. És la principal ciutat de l'Àrea Metropolitana de Phoenix i del seu comtat, el comtat de Maricopa. Els indis navaho anomenen la ciutat Hoodzo que significa literalment "aquest lloc és calorós".[3]

Geografia

[modifica]

Phoenix és a 33° 31′ 42″ nord 112° 4′ 35″ oest a la zona central d'Arizona, al cor del Desert de Sonora.[4] L'àrea metropolitana inclou les comunitats de Glendale, Mesa, Scottsdale, Tempe, Chandler, Gilbert, Peoria, a més d'altres més petites. A l'àrea també s'hi han establert diverses comunitats de retir com Sun City.[5][6] La ciutat ocupa una àrea de 1.230,5 km², dels quals 1.229,9 pertanyen a terra i 0,6 a aigua.

Clima

[modifica]

És habitual que la ciutat tingui el cel clar, amb una mitjana de 300 dies de sol a l'any. La temperatura arriba als 38 °C durant 89 dies a l'any, sobretot entre els mesos de juny i setembre. A l'estiu se solen arribar a temperatures de més de 40 °C.[7] La temperatura màxima es va assolir el 26 de juny de 1990, en arribar els termòmetres a marcar els 50 °C.[8]

Història

[modifica]

Prehistòria

[modifica]

Els primers assentaments a la Vall del Sol els va establir el poble hohokam al voltant de l'any 300 aC. Van construir les primeres granges i van establir un sistema de canals que permetia portar l'aigua des del riu Salado. Van viure també a les ruïnes de Pueblo Grande entre el 700 i el 1400. Va ser un poble emprenedor i imaginatiu. El seu sistema d'irrigació comprenia uns 217 km de canals.[9][10][11][12]

Origen de la ciutat

[modifica]

El 1867 l'aventurer Jack Swilling va sojornar en la zona septentrional de les Muntanyes White Tank. Va descobrir que l'àrea comptava amb nombroses zones agrícoles, lliures de gelades. Només es necessitava aigua. El 1868 va construir un canal que portava aigua des del riu Salado i va fundar una petita colònia a uns 6 quilòmetres de l'actual ciutat.[13][14][15][16] El nom de Phoenix (fènix) l'hi va donar el pioner Darrel Dupa simbolitzant així el naixement d'una nova civilització sobre les ruïnes deixades pels hohokan.[17][18] La ciutat va ser reconeguda oficialment el 4 de maig de 1868.[19]

Prosperitat i modernitat

[modifica]

L'arribada del ferrocarril en 1880 va ser el primer de diversos esdeveniments que van revolucionar l'economia de Phoenix.[20][21] La ciutat es va convertir en un centre de comerç els productes del qual arribaven als mercats de les costes est i oest del país. La Cambra de Comerç de Phoenix es va establir el 1888.[22] El 1902, el president Theodore Roosevelt va permetre la construcció d'embassaments a la zona oest, i va satisfer així les demandes dels habitants de la Vall del Sol. El 1911 la presa Roosevelt, una de les més grans del món, va començar a ser operativa.[23] La presa va crear també el Llac Roosevelt, que va ampliar la zona d'irrigació. El 14 de febrer del 1912, el Congrés dels Estats Units, amb el vistiplau del president William Howard Taft, va acceptar Arizona com a nou estat de la Unió.[24]

Economia

[modifica]

La principal economia de Phoenix es va centrar en l'agricultura i els recursos naturals, especialment les "5C" de coure, bestiar, clima, cotó i cítrics.[25] Amb l'establiment de la línia de ferrocarril del Pacífic Sud el 1926, l'obertura de l'estació Union el 1923 i la creació de l'aeroport Sky Harbor a finals de la dècada, la ciutat es va fer més fàcilment accessible.[26] La Gran Depressió va afectar Phoenix, però Phoenix tenia una economia diversa i el 1934 la recuperació estava en marxa.[27][28] En acabar la Segona Guerra Mundial, l'economia de la vall va augmentar, ja que molts homes que havien completat el seu entrenament militar a les bases de Phoenix i als voltants van tornar amb les seves famílies.

La indústria de la construcció, estimulada pel creixement de la ciutat, es va expandir encara més amb el desenvolupament de Sun City. Es va convertir en la plantilla per al desenvolupament suburbà a l'Amèrica posterior a la Segona Guerra Mundial,[29] i Sun City es va convertir en la destinació per a les comunitats de jubilats quan es va obrir el 1960.[30] La ciutat va tenir una mitjana de creixement anual del quatre per cent durant un període de 40 anys des de mitjans dels anys 60 fins a mitjans dels 2000.[31]

Quan va començar la Crisi hipotecària de 2007, la construcció a Phoenix es va enfonsar i els preus de l'habitatge van caure.[32] Els llocs de treball d'Arizona van caure un 11,8%; el 2007 Phoenix tenia 1.918.100 persones ocupades, el 2010 aquest nombre s'havia reduït en 226.500 fins a 1.691.600.[33] A finals de 2015, el nombre d'ocupats a Phoenix havia augmentat fins als 1,97 milions, recuperant finalment els seus nivells anteriors a la recessió,[34] amb un creixement de l'ocupació en tots els sectors.[35]

El 2017, el Phoenix MSA tenia un producte interior brut (Gross Domestic Product, GDP) just per sota dels 243 mil milions de dòlars. Les cinc indústries principals eren: Immobiliària (41,96 milions de dòlars), Serveis financers (19,71), Fabricació (19,91), Detallista (18,64), i indústria de la salut (19,78). El govern (inclòs el federal, estatal i local), si hagués estat una indústria privada, hauria estat el segon classificat a la llista, generant 23.370 milions de dòlars.[36]

A Phoenix, els promotors immobiliaris s'enfronten a poques limitacions a l'hora de planificar i desenvolupar nous projectes. En conseqüència, la ciutat és propensa a la sobreedificació en temps de prosperitat econòmica.[37]

low angle shot of modern all–glass office building in downtown Phoenix.
3300 North Central Avenue, un edifici d'oficines al centre de Phoenix

El 2010, les cinc principals categories d'ocupació eren de suport administratiu i d'oficina (17,8%), vendes (11,6%), preparació dels aliments (9%), transport (6,1%), i gestió (5,8%). L'ocupació més gran és la dels venedors al detall, que representen el 3,7% del total.[38] El gener de 2016, el 10,5% dels empleats eren empleats del govern, un nombre elevat, ja que la ciutat és alhora la seu del comtat i capital de l'estat. La força de treball civil era de 2.200.900 persones i la taxa d'atur se situava en el 4,6%.[35]

Phoenix és la seu de quatre companyies de Fortune 500: la corporació d'electrònica Avnet,[39] la companyia minera Freeport-McMoRan,[40] el minorista PetSmart[41] i el transportista de residus Republic Services.[42] La divisió aeroespacial de Honeywell té la seu a Phoenix, i la vall acull moltes de les seves instal·lacions d'aviònica i mecànica.[43] Intel té un dels seus llocs més grans a la zona, amb uns 12.000 empleats, la segona ubicació d'Intel més gran del país.[44] La ciutat també acull la seu d’U-HAUL International, Best Western i Apollo Group, matriu de la Universitat de Phoenix. US Air/American Airlines és la companyia més gran de l'aeroport internacional Sky Harbor de Phoenix. Mesa Air Group, un grup de línies aèries regionals, té la seu a Phoenix.[45]

L'exèrcit té una gran presència a Phoenix, amb la Luke Air Force Base als suburbis occidentals. La ciutat es va veure greument afectada pels efectes de la caiguda de les hipoteques subprime. Tanmateix, Phoenix ha recuperat el 83% dels llocs de treball perduts a causa de la recessió.[37]

Cultura

[modifica]

Arts escèniques

[modifica]
photo of the front entrance of the Orpheum theater, with the red marquee clearly displaying the Orpheum name, contrasted with the pale brown of the stone building
Teatre Orpheum - Phoenix

La ciutat té molts llocs d'arts escèniques, la majoria dels quals es troben al centre de Phoenix o Scottsdale i als voltants. El Phoenix Symphony Hall és la seu de l'Orquestra Simfònica de Phoenix, l'Òpera i el Ballet d’Arizona.[46] La companyia d'Arizona Opera també té actuacions a l'Arizona Opera Center, que es va inaugurar el març de 2013.[47] Un altre lloc és el Teatre Orpheum, seu de l’Òpera Phoenix.[48] El Ballet Arizona, a més del Symphony Hall, també té actuacions a l'Orpheum Theatre i al Dorrance Theatre. Els concerts també fan parades regulars a la zona. La sala d'art escènica més gran del centre és l’Herberger Theatre Center, que acull tres espais d'espectacles i acull dues companyies residents, l’Arizona Theatre Company i el Center Dance Ensemble. Altres tres grups també utilitzen la instal·lació: Valley Youth Theatre, iTheatre Collaborative[49] i Actors Theatre.[50]

Els concerts tenen lloc a Footprint Center i Comerica Theatre al centre de Phoenix, Ak-Chin Pavilion a Maryvale, Gila River Arena a Glendale i Gammage Auditorium a Tempe (l'últim edifici públic dissenyat per Frank Lloyd Wright).[51] Diversos teatres més petits, com ara Trunk Space, el Mesa Arts Center, el Crescent Ballroom, el Celebrity Theatre i les Arts Modificades donen suport a actuacions musicals i teatrals independents regulars. També es pot veure música en alguns dels escenaris habitualment reservats per a esports, com ara el Wells Fargo Arena i l'Estadi State Farm.[52]

S'han ambientat diverses sèries de televisió a Phoenix, com Alice (1976–85), el drama paranormal Medium dels anys 2000, el drama criminal sindicat de 1960–61 The Brothers Brannagan i The New Dick Van Dyke Show de 1971 a 1974.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Wood, J.D.. 50 More Stories and Songs. iUniverse, 2019, p. 80. ISBN 978-1-5320-6682-5. 
  2. ↑ Munro, P et al. A Mojave Dictionary Los Angeles: UCLA, 1992
  3. ↑ Voegelin, C.F.; Kinkade, M.D.; Hale, K.L.; Werner, O. Linguistics and Anthropology: In Honor of C. F. Voegelin. John Benjamins Publishing Company, 1975, p. 714. ISBN 978-90-316-0079-3. 
  4. ↑ Cook, E.A.; Lara, J.J.. Remaking Metropolis: Global Challenges of the Urban Landscape. Taylor & Francis, 2012, p. 288. ISBN 978-1-136-21403-5. 
  5. ↑ McKeand, B.; Society, S.C.A.H.. Sun City (en francès). Arcadia Pub., 2011, p. 9. ISBN 978-0-7385-7951-1. 
  6. ↑ Hunt, M.E.; Feldt, A.G.; Marans, R.W.; Vakalo, K.L.; Pastalan, L.A.. Retirement Communities: An American Original. Taylor & Francis, 2015, p. 76. ISBN 978-1-135-84938-2. 
  7. ↑ Schmidli, R.J.; Jamison, A. Climate of Phoenix, Arizona. U.S. Department of Commerce, National Oceanic and Atmospheric Administration, National Weather Service, [Western Region, 1996, p. 1. 
  8. ↑ «10 All-Time Hottest Weather Temperature Days in Phoenix» (en anglès). Knoji, 08-05-2019. [Consulta: 11 juny 2022].
  9. ↑ Central Phoenix/East Valley Corridor: Environmental Impact Statement (en portuguès), 2001, p. 4-PA77. 
  10. ↑ Luckingham, B. Phoenix: The History of a Southwestern Metropolis. University of Arizona Press, 1995, p. 12. ISBN 978-0-8165-1116-7. 
  11. ↑ Abbott, D.R.. Ceramics and Community Organization Among the Hohokam. University of Arizona Press, 2000, p. 237. ISBN 978-0-8165-1936-1. 
  12. ↑ Abbott, D.R.; Soil Systems, I. Centuries of Decline During the Hohokam Classic Period at Pueblo Grande. University of Arizona Press, 2003, p. 241. ISBN 978-0-8165-2231-6. 
  13. ↑ Myers, J.M.. I, Jack Swilling, Founder of Phoenix, Arizona. Hastings House, 1961. 
  14. ↑ Hanchett, L.J.. Catch the Stage to Phoenix. Pine Rim Publishing, 1998, p. 181. ISBN 978-0-9637785-6-7. 
  15. ↑ Bates, A.R.. Jack Swilling: Arizona's Most Lied about Pioneer. Wheatmark, 2007. ISBN 978-1-58736-965-0. 
  16. ↑ Arizona Historical Society. The Arizona Story. Recording for the Blind & Dyslexic, 2009, p. 213. ISBN 978-1-4236-2595-7. 
  17. ↑ Jarolim, E. Arizona For Dummies (en polonès). Wiley, 2007, p. 100. ISBN 978-0-470-10827-7. 
  18. ↑ Wright, J. The New York Times Almanac 2002. Taylor & Francis, 2006, p. 512. ISBN 978-1-135-45586-6. 
  19. ↑ Barrios, F.M.. Mexicans in Phoenix. Arcadia Pub., 2008, p. 7. ISBN 978-0-7385-4830-2. 
  20. ↑ Massey, P.; Wilson, J. Backcountry Adventures Arizona: The Ultimate Guide to the Arizona Backcountry for Anyone With a Sport Utility Vehicle. Adler Publishing Company, 2006, p. 63. ISBN 978-1-930193-28-4. 
  21. ↑ Luckingham, B. Phoenix: The History of a Southwestern Metropolis. University of Arizona Press, 1995, p. 125. ISBN 978-0-8165-1116-7. 
  22. ↑ Anderson, J.S.; McPherson, J.; Mahmuljin, S. Downtown Phoenix. Arcadia Publishing Incorporated, 2012, p. 97. ISBN 978-1-4396-4992-3. 
  23. ↑ Garcia, K. Roosevelt Dam (en estonià). Arcadia Pub., 2009. ISBN 978-0-7385-5861-5. 
  24. ↑ Engel-Pearson, K. Writing Arizona, 1912–2012: A Cultural and Environmental Chronicle. University of Oklahoma Press, 2017, p. 25. ISBN 978-0-8061-5918-8. 
  25. ↑ «The Five C's – An Arizona History Lesson». azsos.gov. Arxivat de l'original el 29 d'abril de 2014. [Consulta: 11 febrer 2014].
  26. ↑ VanderMeer, 2010, p. 44.
  27. ↑ VanderMeer, 2010, p. 79.
  28. ↑ Luckingham, 1989, p. 102.
  29. ↑ American History Magazine, 10-2007.
  30. ↑ «Opening day of first model homes in Sun City». Arizona State Library, Archives and Public Records. Arxivat de l'original el 6/4/2016. [Consulta: 23 març 2016].
  31. ↑ «Why Phoenix?». AZ International Growth Group. [Consulta: 28 març 2016].
  32. ↑ Vest, Marshall J. Arizona's Economy, Winter, 1-2009, pàg. 2.
  33. ↑ «Historical Data». W.P. Carey School of Business. Arxivat de l'original el 4/3/2016. [Consulta: 20 març 2016].
  34. ↑ Toll, Eric Jay «Arizona ends 2015 on strong job growth». , 22-01-2016 [Consulta: 20 març 2016].
  35. ↑ 35,0 35,1 «Phoenix-Mesa-Glendale, AZ». U.S. Bureau of Labor Statistics. Arxivat de l'original el 1/3/2016. [Consulta: 20 març 2016].
  36. ↑ «Regional Date GDP and Personal Income for Phoenix-Mesa-Scottsdale, AZ Metropolitan Statisitical Area». Bureau of Economic Analysis. [Consulta: 9 octubre 2019].
  37. ↑ 37,0 37,1 «Some Investors Bid High on Phoenix Office Market». [Consulta: 10 novembre 2015].
  38. ↑ «maig 2012 Metropolitan and Nonmetropolitan Area Occupational Employment and Wage Estimates: Phoenix-Mesa-Glendale, AZ». Bureau of Labor Statistics. [Consulta: 11 febrer 2014].
  39. ↑ «Avnet Global Headquarters». Colliers International. Arxivat de l'original el 29/3/ 2016. [Consulta: 20 març 2016].
  40. ↑ «Freeport-McMoRan – Who We Are». fcx.com. Arxivat de l'original el 28/3/ 2014. [Consulta: 11 febrer 2014].
  41. ↑ «PetSmart Company Information». PetSmart. Arxivat de l'original el 2013-11-26. [Consulta: 11 febrer 2014].
  42. ↑ «Fortune 500 2012: States: Arizona». CNN, 21-05-2012. [Consulta: 11 febrer 2014].
  43. ↑ «A History Of... Tim Mahoney». Honeywell Aerospace. Arxivat de l'original el 2/4/2016. [Consulta: 20 març 2016].
  44. ↑ «Intel in Arizona» (en anglès). Intel.com. [Consulta: 11 novembre 2014].
  45. ↑ «Facts». Mesa Airlines. Arxivat de l'original el 7/3/ 2016. [Consulta: 20 març 2016].
  46. ↑ «Symphony Hall». phoenix.about.com. Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 8 febrer 2014].
  47. ↑ «$5.2M Arizona Opera Center». frontdoor news, 22-03-2013. Arxivat de l'original el 22/2/ 2014. [Consulta: 8 febrer 2014].
  48. ↑ «Phoenix Opera». phoenixopera.org. [Consulta: 8 febrer 2014].
  49. ↑ «2013–14 Season». iTheatre Collaborative. Arxivat de l'original el 24/2/ 2014. [Consulta: 8 febrer 2014].
  50. ↑ «About Herberger Theater Center». herbergertheater.org. [Consulta: 8 febrer 2014].
  51. ↑ «ASU Gammage from the beginning». Arizona State University. [Consulta: 11 febrer 2014].
  52. ↑ «Phoenix Theatre». phoenix-theater.com. [Consulta: 16 febrer 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phoenix

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Phoenix_(Arizona)&oldid=34134212»