Vés al contingut

Picassent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Picassentí)
Plantilla:Infotaula geografia políticaPicassent
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 21′ 42″ N, 0° 27′ 42″ O / 39.3617°N,0.4618°O / 39.3617; -0.4618
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
CapitalPicassent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població22.236 (2023) Modifica el valor a Wikidata (259,22 hab./km²)
GentiliciPicassentí, picassentina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície85,78 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialPicassent
Dades històriques
Dia festiu
Dia de mercatDimecres i dissabte
Festa patronal8 de setembre
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaría Concepción García Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46290 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46194 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46194 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webpicassent.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ajuntamentdepicassent X: A_Picassent Modifica el valor a Wikidata

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Alcàsser, Silla i Torrent (a la comarca de l'Horta Sud); amb Alfarb, Benifaió, Llombai i Montserrat (a la Ribera Alta) i amb Almussafes (a la Ribera Baixa).

Geografia

[modifica]

El paisatge de Picassent destaca per la presència de llomes i tossals. L'orografia presenta tres unitats geològiques diferents: al sud-oest, els materials cretàcics de l'anticlinal del Besori que donen el paisatge més abrupte del terme; de nord-oest a sud-est, els alterons miocens formen una dorsal que des dels Racons passant per les penyes Males i l'Alter, arriba fins a Espioca, i en tercer lloc, els materials quaternaris que formen la depressió Devadillo-Terrabona i els plans del nord-est del terme: els Garroferals, els Olivars... A l'oest del terme hi ha l'aflorament dels algeps de Millerola, l'explotació dels quals és molt antiga. L'alabastre que adorna la façana del palau del Marqués de Dosaigües de València procedeix de les seues pedreres. El barranc de Picassent drena la part nord del terme i el barranc Fondo la part més meridional. Tots dos desaigüen a l'Albufera.

Història

[modifica]

Al seu terme hi ha restes del Bronze valencià (Molló de l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'època romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com els llocs, actualment despoblats, de Millerola i Espioca, que conserva una torre d'època islàmica, van ser en el seu origen alqueries musulmanes.

El 1237, Jaume I va donar el lloc a Roderic Sabata, a qui va succeir el seu fill Eiximén. Restà despoblat de musulmans després del 1248 però, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor hagué d'admetre de bell nou a la població islàmica. Agnès Ximénez Sabata heretà el senyoriu i va transmetre'l a son fill Ferran d'Aragó, bastard de Pere III, qui va vendre'l a Raimon Boïl, el 1347, aquesta família senyoreja el lloc fins que el 1367 passà als Castellà que el 1451 compraren Espioca. Raimon Castellà va vendre el senyoriu a Raimon Peixó, l'any 1511. Un segle després, el 1611, després de l'expulsió dels moriscs (160 cases l'any 1609, segons el Cens de Caracena), el senyor Pere Maça, duc de Mandas, atorgà carta de població als nous habitants, en què s'especifica l'obligació de residir al lloc cinc anys com a mínim, la reserva de jurisdicció, l'establiment de les regalies i la partició de fruits i ramats; després de la guerra de Successió, n'adquirí la propietat el marquès de Dosaigües, qui va mantenir-la fins a l'abolició dels senyorius, en 1814. Segons Cavanilles, Picassent registrava 381 cases cap al 1794, mentre que mitja centúria després, segons Pascual Madoz, Picassent tenia 500 cases,[1] és a dir, entre 2000 i 2500 habitants.

Els últims anys, s'han descobert passadissos baix de terra, que serveien per a fugir de la zona de dalt del poble fins al barranc sense ser descoberts. Anaven des d'un lloc de dalt de les actuals vies del tren, fins a l'ermita, i des de ahí, fins al barranc

Economia

[modifica]
Recol·lectores de cebes prop de la Torre Espioca, 1947

Antigament hi predominaven els conreus de secà. Però, la construcció de la Séquia Reial del Xúquer a finals del segle xvii transformà en regadiu les terres de llevant del terme. El paisatge agrari actual és un tarongerar continu; per la qual cosa, Picassent es pot considerar una població fonamentalment agrícola. Com ja apareix a les observacions de Cavanilles: garroferes, a les partides del Devadillo i Terrabona, vinyes, oliveres, blat, entre altres.

Prova d'això són els esdeveniments de la Fira Agrícola i Comercial que s'organitza anualment al mes de setembre i el Congrés Citrícola, fòrum de transmissions de les últimes tecnologies aplicables als cítrics.

Formen també part de l'economia picassentina el comerç, els serveis, la construcció i la indústria. Picassent té un polígon industrial important que posseeix al voltant de 100 empreses. En l'actualitat està en procés d'expansió i compta amb un altre de nova creació.

Demografia

[modifica]

La següent taula mostra l'esdevenir demogràfic del municipi al llarg de l'època estadística:

A data de 2022, Picassent tenia 21.761 habitants (INE).[2]

El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 12 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Picassent (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 d'Unides Podem (Podem-EUPV).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Picassent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Conxa García Ferrer 5.325 55,42% 12 (-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana María Amparo Crespo Palacios 1.743 18,14% 4 ()
Compromís per Picassent Trinidad Carballo Romasanta 970 10,10% 2 ()
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Juan Manuel Bernal Moreno 951 9,90% 2 (+1)
Unides Podem Juan Francisco Albert Guerrero 532 5,54% 1 ()
Vots en blanc 87 0,91%
Total vots vàlids i regidors 9.608 100 % 21
Vots nuls 64 0,66%
Participació (vots vàlids més nuls) 9.672 60,73%**
Abstenció 6.254* 39,27%**
Total cens electoral 15.926* 100 %**
Alcaldessa: Conxa García Ferrer (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[4] Junta Electoral de Zona de València,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2003 l'alcaldessa de Picassent és Conxa García Ferrer de PSPV.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Julián Crespo Santamargarita
Francisco López Campos 		PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 		19/04/1979
02/04/1982 		n/d
--
1983–1987 Francisco López Campos PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Francisca Hidalgo Aguado
Vallivana Romaguera Ferrandis 		PSPV-PSOE
EUPV 		30/06/1987
25/11/1988 		Moció de censura
--
1991–1995 Vicente Bta. Tarazona Fortuny PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Carlos Herrero de Lara PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Carlos Herrero de Lara PP 03/07/1999 --
2003–2007 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Conxa García Ferrer PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Alguns dels alcaldes de Picassent, abans de 1979:

Monuments

[modifica]

Llocs d'interés

[modifica]
  • L'Avenc de l'Àguila. La cavitat està situada en la partida de Terrabona. En aquesta partida, juntament amb les de Soroixa, Millerola i Devadillo destaquen els Alts de la Guatleta, l'Almud, el Besori, entre altres. L'avenc presenta una boca semicircular de 3m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.
  • En el paratge natural de Millerola es troba el Clot de les tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai.
  • Està marcat el sender PR-CV 404 també conegut com a Font de l'Omet - Clot de les Tortugues, és un sender circular de 14,3 km.[12]
  • Pedreres de Millerola és l'alabastre que adorna la façana del Palau del marqués de Dosaigües de València.

Festes i celebracions

[modifica]

L'any 1957, amb motiu de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu, es declarà oficialment la Mare de Déu de Vallivana com a patrona del poble de Picassent i la data de l'esdeveniment és el 8 de setembre. Quan arriba el dia de la festa es mostra gran alegria dinant en família. Un exemple de menjar típic és la picadeta (aperitiu), la sopa rellena (coneguda com a sopa de novia, coberta o de menudillos) i les pilotes dolces (fetes d'ametlla). L'endemà se celebra la festa del Santíssim Crist.

En les festes majors es representa al carrer la típica dansa pírrica i guerrera del Ball de Bastonots i també es fan partides de pilota valenciana. Els personatges bíblics que apareixen en la processó són Noè representat per "l'agüelo Colomet", l'home del sol que simbolitza Josuè, els apòstols i els evangelistes, Adam i Eva, les quatre heroïnes, "la parreta", els cirialots, etc.

Amb motiu de la festivitat de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, Picassent celebra les tradicionals festes de bous.

Finalment, com a tot València, al mes de març se celebren les Falles.

Cultura

[modifica]

Des de 2005, se celebra anualment el Festival de Cinema en valencià Inquiet. I al mes de febrer el Kafre Teatre, amb variades actuacions de l'escena valenciana.

Mitjans de comunicació

[modifica]

El municipi de Picassent compta amb una emissora local de caràcter municipal, Ràdio l'Om, que va començar les seues emissions el 14 de desembre de 1998. La seua programació està composta per espais informatius i musicals, molts dels quals estan realitzats pels mateixos habitants del municipi en qualitat de col·laboradors. Des de 2010 pot sintonitzar-se al dial 94.7 FM.

Des de juny de 2012, Picassent compta amb un diari digital d'actualitat local, Picassent21 Arxivat 2015-10-12 a Wayback Machine..

Altres

[modifica]

A l'extrem sud-est del terme municipal s'ubica el Centre Penitenciari Antoni Asunción, el més gran del País Valencià.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar ( PDF) (en castellà). Vol. XIII (PHORNACIS - SAZUNS), 1849, p. 885 pàgines [Consulta: 22 juny 2017]. 
  2. ↑ «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 9 març 2023].
  3. ↑ Ricart, Jorge F. (secretari de la Corporació) «Acta de la sesión extraordinaria del Ayuntamiento Pleno. Constitución del Ayuntamiento y elección del alcalde/alcaldesa» (en castellà). governalia.es, 15-06-2019.
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 4 abril 2020].
  5. ↑ Junta Electoral de Zona de València «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 110-111 [Consulta: 4 abril 2020].
  6. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Picassent», 26-05-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
  7. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Picassent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 1r gener 2017].
  10. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 2 gener 2017].
  11. ↑ «Iglesia Parroquial de La Milagrosa». Eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 2 gener 2017].
  12. ↑ «PR-CV 404» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 22 novembre 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Picassent
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picassent
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Picassent&oldid=34029914»