Pincaró
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Alt Empordà | |||
| Municipi | Albanyà | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 421 m | |||
| Codi INE | 17003000800 | |||
| Codi IDESCAT | 1700310008100 | |||
Pincaró és un poble disseminat ubicat a prop de la Muga, al nord de Bassegoda i nord-oest d'Albanyà (administrativament, l'Alt Empordà, però geogràficament Alta Garrotxa). Fins a primers del Segle XIX va ser un ens local independent, però el 1846 va ser agregat al municipi de Bassegoda. Al Segle XX va passar a format part d'Albanyà.[1]
Pincaró és centrat a l'església de Sant Bartomeu, romànica d'una sola nau, a la capçalera de la Muga. El terme comprèn diverses cases de pagès, gairebé totes deshabitades o enrunades: el Colomer, Can Coll de Pincaró, la Figa, el Guilar, el Mira, el molí de la Frau, el molí de la Figa, el molí d'en Fàbrega, i d'altres.
Pincaró va ser unit a Bassegoda el 1846, fruit de la política de reducció del número de municipis. El 1969 va passar a formar part del municipi d'Albanyà juntament amb d'altres termes que van conformar el municipi de Bassegoda entre 1846 i 1969.[2]
El riu és creuat a Pincaró pel camí d'Albanyà a Costoja, que va ser fet servir a l'exili al final de la Guerra Civil Espanyola.
Referències
[modifica]- ↑ Carreres, Joan; Vilar, Josep. Albanyà i Bassegoda (en català). Diputació de Girona, 2018. ISBN 978-84-15808-65-7.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.