Sant Bartomeu de Pincaró
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Alta Garrotxa | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 421 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Albanyà (Alt Empordà) i Pincaró (Alt Empordà) | |||
| Localització | Veïnat de Pincaró | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17867 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Pere d'Albanyà) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Bartomeu de Pincaró és una antiga església del veïnat de Pincaró, poble del municipi d'Albanyà als vessants nord-llevantins del puig de Bassegoda inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
.jpeg)
Aquesta església romànica era coneguda per "eclesia parrochialis sancti Bartholomei de Pinquerono" a finals del segle xiv. L'any 1304 se cita aquest veïnat com a límit de tramuntana de la vegueria de Besalú i figura escrit en la forma Pinqueró. En ser suprimides moltes parròquies petites en el segle xvi, la de Sant Bartomeu de Pincaró fou adscrita a la de Sant Pere d'Albanyà, a la qual, segurament, ja havia estat subordinada en altre temps.[1]
Es tracta d'una construcció romànica del segle xii, d'una sola nau, coberta amb volta de canó, A llevant, té l'absis semicircular amb cornisa i finestra espitllerada i el campanar d'espadanya de doble obertura. Al nord els murs estan recorreguts per una cornisa. L'accés està en nun mur lateral i la porta d'accés està inscrita en un arc de mig punt.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Sant Bartomeu de Pincaró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 gener 2014].