Vés al contingut

Pineda de Mar

(S'ha redirigit des de: Pinedenc)
Plantilla:Infotaula geografia políticaPineda de Mar
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 37′ 38″ N, 2° 41′ 28″ E / 41.627222222222°N,2.6911111111111°E / 41.627222222222; 2.6911111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata
CapitalPineda de Mar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població28.751 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.687,01 hab./km²)
Llars119 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPinedenc, pinedenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície10,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataSílvia Biosca Estopà (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08397 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08163 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081635 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webpinedademar.cat Modifica el valor a Wikidata

Facebook: 100064710757734 X: pinedademar Instagram: ajpinedademar LinkedIn: ajuntament-de-pineda-de-mar Youtube: UCug-ZLkoKXhTz8pXDfZVW9g Flickr: pinedademar Modifica el valor a Wikidata

Pineda de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Es troba arran de mar entre Calella i Santa Susanna, cap a l'interior limita amb el municipi de Tordera. L'1 de gener del 2018 tenia 28.157 habitants.[1] El seu mercat setmanal té lloc els dimecres a Poblenou i els divendres al Passeig Marítim.

Pineda de Mar ostenta la I Fira del Món Geganter el 2007

Geografia

[modifica]

El terme municipal de Pineda de Mar limita amb:

Tordera Santa Susanna
Sant Cebrià de Vallalta
Calella mar

Política

[modifica]

Resultats electorals

[modifica]

Resultats municipals 2019

[modifica]

En les eleccions municipals 2019 va sortir reelegit com a alcalde en Xavier Amor i Martín, amb la següent composició del ple municipal:

Resultats electorals - Pineda de Mar, municipals 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
PSC Xavier Amor i Martín 5.587 12 45,85%
ERC - Junts per Pineda Mònica Palacín i París 3.228 7 26,89%
Pineda en Comú - En Comú Guanyem Marcos Ortega Canillas 895 1 7,34%
En Marxa - Junts per Catalunya Noemí Llorens Lleonart 833 1 6,84%
Ciutadans 607 - -
Total 19.732 21

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017

[modifica]
Resultats electorals - Pineda de Mar, Parlament 2017
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Ciutadans Inés Arrimadas 4.629 31,03
ERC-CatSí Oriol Junqueras 2.941 19.72
JxCAT Carles Puigdemont 2.821 18,91
PSC Miquel Iceta 2.221 14,89
CeC-Podem Xavier Domènech 868 5,82
PPC Xavier García Albiol 727 4,87
CUP-CC Carles Riera Albert 466 3,12
PACMA Ana Bayle Garcia 158 1,06
Recortes Cero-Grup Verd Nuria Suárez Hernández 37 0,25
Total 14.986 78,90

[2]

Alcaldia

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Josep Aragonès i Montsant Unió de Pineda de Mar 19/04/1979
1983 - 1987 Josep Aragonès i Montsant Unió de Pineda de Mar 28/05/1983
1987 - 1991 Josep Lluís Fillat Claver PSC 30/06/1987
1991 - 1995 Josep Lluís Fillat Claver PSC 15/06/1991
1995 - 1999 Salvador Llorens Llinas CiU 17/06/1995
1999 - 2003 Joan Morell Comas CiU 03/07/1999
2003 - 2007 Joan Morell Comas CiU 14/06/2003
2007 - 2011 Xavier Amor Martín PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Xavier Amor Martín PSC 11/06/2011
2015 - 2019 Xavier Amor Martín PSC 13/06/2015
2019 - 2023 Xavier Amor Martín PSC 15/06/2019
Des del 2023 Xavier Amor Martín / Sílvia Biosca PSC 17/06/2023

Geologia

[modifica]

Els boscos i la vegetació de la ribera de la riera de Pineda eren molt extensos abans que intervingués l'home, podien arribar a ocupar uns 15 metres a banda i banda, ara només queden les restes d'aquesta vegetació. Les arrels dels arbres que creixen al costat de la riera són poc fondes perquè no necessiten anar a buscar l'aigua molt en sota. Aquestes arrels que són superficials eviten l'arrossegament de la terra i l'erosió i també fan que l'aigua baixi més lentament minvant el perill de les rierades, també en baixar més lentament, major quantitat d'aigua es filtra als aqüífers. Per l'altra banda, el fet de tenir arrels superficials, fa que aquests arbres siguin més fàcils de tombar quan hi ha una ventada forta. Aquesta vegetació protegeix els marges contra l'erosió, permet una intensa activitat animal, proporciona una sensació de frescor i manté la humitat i el paisatge natural.

Barris i entitats de població

[modifica]
Entitat de població Habitants (2023)
Pineda de Mar27.820
Can Carreres470
Can Feliu de Merola405
Montessoi56
Font: Idescat

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
122 - 119 493 1.663 1.855 1.609 1.859 1.807 1.889

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.185 3.275 3.004 3.188 3.718 7.776 11.739 15.858 16.587 16.587

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
17.884 18.585 20.057 21.958 23.539 25.504 25.931 25.893 26.066
25.948

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
26.240
26.659
27.984
28.083 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Història

[modifica]

Diversos vestigis d'època ibèrica (segle IV aC) trobats a diferents indrets del municipi de Pineda (al turó de Montpalau i prop del Mas Castellar) testimonien el poblament del terme des d'èpoques ben remotes. Els assentaments ibèrics són força nombrosos a tot el Maresme, poblat per la tribu dels laietans, el territori de la qual ocupava tota la franja litoral des del Llobregat fins a la Tordera; els seus habitants se situaven en petits promontoris allunyats de la costa. L'intens procés de romanització de la comarca a partir del segle I aC conduí a la progressiva ocupació de la zona costanera, on aparegueren nombroses vil·les, ben comunicades a través del brancal de la Via Augusta, que conduïa fins a Bàrcino. A Pineda hi ha restes d'una important vil·la romana al mas de Can Roig, on desembocava el llarg aqüeducte romà de Can Cua, quatre arcades del qual són encara prou visibles.

L'alta edat mitjana

[modifica]

Després de l'ocupació àrab, a partir del segle ix, el terme de Pineda formava part d'una gran demarcació que anava des de la Tordera a Caldetes. A partir del segle xi apareix en la documentació el castell de Montpalau que, juntament amb el de Palafolls, es repartia la jurisdicció de tot l'Alt Maresme. Les terres de Montpalau, en bona part despoblades, ocupaven un extens territori que comprenia les parròquies d'Arenys, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà, Vallmanya i una gran part de Sant Pere de Riu i de Santa Maria de Pineda. Durant el segle xii, la senyoria superior del castell de Montpalau era en mans de la poderosa família dels Cabrera, que la van mantenir fins al segle xvi. Pel que fa a la parròquia de Pineda, que aleshores comprenia el que avui són Calella i Santa Susanna, sabem que l'església de Santa Maria va ser consagrada el 1079. Durant aquella època no existia encara un nucli agrupat de poblament, només alguns masos dispersos al sector interior del terme.

L'edat moderna

[modifica]

El creixement de Pineda continuarà lentament durant el segle xvi, quan s'edificarà l'actual plaça de Catalunya i un tram del camí del Mar, obert poc abans de començar la centúria. En aquella època hi havia molts atacs de pirates i corsaris turcs i barbarescs a les poblacions de la costa del Maresme, que van motivar la construcció de nombroses torres de guaita i defensa, com la torre de Sant Jaume, així com la fortificació de l'església parroquial, construïda de bell nou pocs anys abans. Una inscripció a la llinda del portal de l'església fa referència al cruent atac sofert per la població l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel famós Turgut Reis.[3]

El decurs del segle xvii hi ha un cert estancament en tota la comarca, dedicat exclusivament a les activitats agràries. Dos factors influïren negativament en el desenvolupament normal de la població: d'una banda, les guerres entre Espanya i França a partir de 1635, i alhora, les epidèmies de pesta que afectaren greument la comarca cap a la meitat de segle.

A partir del segle xviii, un cop acabada la guerra de Successió el 1714, Pineda, com tota la resta del país, assoleix un notable creixement demogràfic. Segons el cens de l'època, Pineda va passar de 493 a 1.163 habitants entre 1718 i 1787. Aleshores tenia 164 cases agrupades i 42 masies. En aquella època l'activitat econòmica es trobava ja més diversificada. A partir del llibre de viatges de Francisco de Zamora, que visità la contrada cap al 1790, sabem que a Pineda hi havia 22 barques de pesca, un vaixell de 60 tones i 3 de quatre tones, amb un total de 100 homes matriculats com a gent de mar. Tenia telers de lli i la major part de les dones es dedicava a la confecció de puntes o randes (Zamora parla de 750 dones amb un guany anual de més de 27.000 lliures). L'activitat bàsica seguia essent l'agricultura, fonamentada en la producció de vi i en el blat.

Llocs d'interès

[modifica]

Persones il·lustres

[modifica]

Residents

[modifica]
  • Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, 1881 - Perpinyà, 1954), folklorista, mestra i escriptora, esposa de Manuel Serra i Moret, hi visqué entre 1885 i 1938.
  • El pedagog Salvador Genís i Bech (La Jonquera, Alt Empordà, 1841 - Pineda de Mar, Maresme, 1919) hi va morir.
  • Entre 1933 i 1939, hi fou bibliotecària Antònia Parés Macià (Lloret de Mar, 1913 – Barcelona, 1987).
  • Manuel Serra i Moret (Vic,1884 - Perpinyà,1963), alcalde de Pineda de Mar 1914-1923, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, diputat del Parlament de Catalunya i del Parlamento de la República, acabada la Guerra Civil va ocupar diversos càrrecs al govern en l'exili- (Una de les dues biblioteques de Pineda de Mar porta el seu nom com a homenatge)
  • Josep Aragonès i Montsant (1928-1992), alcalde de Pineda de Mar entre 1963 i 1987, empresari, industrial i hoteler. President del partit polític Reforma Democràtica de Catalunya.
  • El filòleg i lingüista Joan Coromines s'hi establí i hi visqué des de 1967 fins a la seva mort, escrivint bona part de la seva obra a Pineda. La casa, que ell mateix va fer construir, és al número 30 del carrer de Cristòfor Colom.
  • Vicenç Riera i Llorca (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar, 1991), escriptor i periodista, hi visqué des de 1969.
  • Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 – Barcelona, 2001), pintor, teòric d'art i editor, hi fundà en 1991 la Fundació Tharrats d'Art Gràfic.
  • Josep Cebrià (Vila de Gràcia, 1914- Pineda de Mar, 2002), cartellista i pintor, hi visqué i morí.
  • Manuel Pertegaz (Olba, Teruel,1918 - Barcelona 2014, enterrat a Sant Pere de Riu), reconegut modista de fama internacional, va ser pretès com a successor l'any 1957 per la casa Christian Dior a la mort d'aquest. L'any 1961 compra la Torre de Sant Jaume (Pineda de Mar) on compagina la seva vida personal i laboral durant molts anys, en establir un estudi de disseny d'alta costura.

Galeria d'imatges

[modifica]

Poblacions agermanades

[modifica]

Pineda de Mar està agermanada amb les següents viles:

Referències

[modifica]
  1. «Idescat. El municipi en xifres. Pineda de Mar». [Consulta: 8 maig 2019].
  2. Eleccions Parlament de Catalunya: Vots a Pineda de Mar http://www.pinedademar.org/system/files/20171221_Resultats.pdf Arxivat 2019-08-17 a Wayback Machine.[enllaç sense format]
  3. del Campo i Jordà, Ferran; Lopez i Fontrodona, Sílvia. «Contribució al coneixement dels sistemes defensius principalment contra la pirateria i la seva contribució al repoblament de la costa de l'alt Maresme». A: Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 26. ISBN 8475281540. 
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 95. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. La xarxa de biblioteques populars s'inaugurà en 1919 amb quatre biblioteques, una a cada província; Sallent, les Borges Blanques, Olot i Valls. Les de Canet de Mar i Pineda de Mar foren les següents a la de Barcelona.
  6. «Ràdio Pineda guanya el premi Matadepera a la millor emissora local.». Vilaweb, 21-12-2001 [Consulta: 8 gener 2016].
  7. «5a EDICIÓ PREMIS RÀDIO ASSOCIACIÓ (28-4-2005)». Radio associació de Catalunya, 28-04-2005 [Consulta: 8 gener 2016].
  8. «45 WEB.pdf Un programa de Ràdio Pineda guanya el Premi Barcelona de Seguretat Viària». Antena Local, 45, 11-2005 [Consulta: 8 gener 2016].[Enllaç no actiu]
  9. «Centelles-PLC, guardonat amb l'Innova de noves tecnologies». La Xarxa, 28-01-2006 [Consulta: 8 gener 2016].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]