Pineda de Mar

Pineda de Mar
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 37′ 38″ N, 2° 41′ 28″ E / 41.627222222222°N,2.6911111111111°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Capital	Pineda de Mar
Població humana
Població	28.751 (2023) (2.687,01 hab./km²)
Llars	119 (1553)
Gentilici	Pinedenc, pinedenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de l'Alt Maresme per a la gestió de residus sòlids urbans i del medi ambient
Superfície	10,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	10 m
Limita amb	Tordera ; Calella ; Santa Susanna ; Sant Cebrià de Vallalta
Organització política
• Alcaldessa	Sílvia Biosca Estopà (2024–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08397
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08163
Codi IDESCAT	081635
Altres
Agermanament amb	Frontinhan ; Arles
Lloc web	pinedademar.cat

Pineda de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Es troba arran de mar entre Calella i Santa Susanna, cap a l'interior limita amb el municipi de Tordera. L'1 de gener del 2018 tenia 28.157 habitants.^[1] El seu mercat setmanal té lloc els dimecres a Poblenou i els divendres al Passeig Marítim.

Pineda de Mar ostenta la I Fira del Món Geganter el 2007

Geografia

Llista de topònims de Pineda de Mar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme municipal de Pineda de Mar limita amb:

Tordera		Santa Susanna
Sant Cebrià de Vallalta
Calella		mar

Política

Resultats electorals

Resultats municipals 2019

En les eleccions municipals 2019 va sortir reelegit com a alcalde en Xavier Amor i Martín, amb la següent composició del ple municipal:

Resultats electorals - Pineda de Mar, municipals 2019
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	PSC	Xavier Amor i Martín	5.587	12	45,85%
	ERC - Junts per Pineda	Mònica Palacín i París	3.228	7	26,89%
	Pineda en Comú - En Comú Guanyem	Marcos Ortega Canillas	895	1	7,34%
	En Marxa - Junts per Catalunya	Noemí Llorens Lleonart	833	1	6,84%
	Ciutadans		607	-	-
Total		19.732		21

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017

Resultats electorals - Pineda de Mar, Parlament 2017
Candidatura		Cap de llista	Vots	% vots
	Ciutadans	Inés Arrimadas	4.629	31,03
	ERC-CatSí	Oriol Junqueras	2.941	19.72
	JxCAT	Carles Puigdemont	2.821	18,91
	PSC	Miquel Iceta	2.221	14,89
	CeC-Podem	Xavier Domènech	868	5,82
	PPC	Xavier García Albiol	727	4,87
	CUP-CC	Carles Riera Albert	466	3,12
	PACMA	Ana Bayle Garcia	158	1,06
	Recortes Cero-Grup Verd	Nuria Suárez Hernández	37	0,25
Total		14.986		78,90

^[2]

Alcaldia

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Josep Aragonès i Montsant	Unió de Pineda de Mar	19/04/1979
1983 - 1987	Josep Aragonès i Montsant	Unió de Pineda de Mar	28/05/1983
1987 - 1991	Josep Lluís Fillat Claver	PSC	30/06/1987
1991 - 1995	Josep Lluís Fillat Claver	PSC	15/06/1991
1995 - 1999	Salvador Llorens Llinas	CiU	17/06/1995
1999 - 2003	Joan Morell Comas	CiU	03/07/1999
2003 - 2007	Joan Morell Comas	CiU	14/06/2003
2007 - 2011	Xavier Amor Martín	PSC	16/06/2007
2011 - 2015	Xavier Amor Martín	PSC	11/06/2011
2015 - 2019	Xavier Amor Martín	PSC	13/06/2015
2019 - 2023	Xavier Amor Martín	PSC	15/06/2019
Des del 2023	Xavier Amor Martín / Sílvia Biosca	PSC	17/06/2023

Geologia

Els boscos i la vegetació de la ribera de la riera de Pineda eren molt extensos abans que intervingués l'home, podien arribar a ocupar uns 15 metres a banda i banda, ara només queden les restes d'aquesta vegetació. Les arrels dels arbres que creixen al costat de la riera són poc fondes perquè no necessiten anar a buscar l'aigua molt en sota. Aquestes arrels que són superficials eviten l'arrossegament de la terra i l'erosió i també fan que l'aigua baixi més lentament minvant el perill de les rierades, també en baixar més lentament, major quantitat d'aigua es filtra als aqüífers. Per l'altra banda, el fet de tenir arrels superficials, fa que aquests arbres siguin més fàcils de tombar quan hi ha una ventada forta. Aquesta vegetació protegeix els marges contra l'erosió, permet una intensa activitat animal, proporciona una sensació de frescor i manté la humitat i el paisatge natural.

Barris i entitats de població

Entitat de població	Habitants
Can Carreres	358
Can Feliu de Merola	392
Montessol	24
Pineda de Mar	25.266

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
122	-	119	493	1.663	1.855	1.609	1.859	1.807	1.889

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.185	3.275	3.004	3.188	3.718	7.776	11.739	15.858	16.587	16.587

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
17.884	18.585	20.057	21.958	23.539	25.504	25.931	25.893	26.066	25.948

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
26.240	26.659	27.984	28.083	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Diversos vestigis d'època ibèrica (segle IV aC) trobats a diferents indrets del municipi de Pineda (al turó de Montpalau i prop del Mas Castellar) testimonien el poblament del terme des d'èpoques ben remotes. Els assentaments ibèrics són força nombrosos a tot el Maresme, poblat per la tribu dels laietans, el territori de la qual ocupava tota la franja litoral des del Llobregat fins a la Tordera; els seus habitants se situaven en petits promontoris allunyats de la costa. L'intens procés de romanització de la comarca a partir del segle I aC conduí a la progressiva ocupació de la zona costanera, on aparegueren nombroses vil·les, ben comunicades a través del brancal de la Via Augusta, que conduïa fins a Bàrcino. A Pineda hi ha restes d'una important vil·la romana al mas de Can Roig, on desembocava el llarg aqüeducte romà de Can Cua, quatre arcades del qual són encara prou visibles.

L'alta edat mitjana

Després de l'ocupació àrab, a partir del segle ix, el terme de Pineda formava part d'una gran demarcació que anava des de la Tordera a Caldetes. A partir del segle xi apareix en la documentació el castell de Montpalau que, juntament amb el de Palafolls, es repartia la jurisdicció de tot l'Alt Maresme. Les terres de Montpalau, en bona part despoblades, ocupaven un extens territori que comprenia les parròquies d'Arenys, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà, Vallmanya i una gran part de Sant Pere de Riu i de Santa Maria de Pineda. Durant el segle xii, la senyoria superior del castell de Montpalau era en mans de la poderosa família dels Cabrera, que la van mantenir fins al segle xvi. Pel que fa a la parròquia de Pineda, que aleshores comprenia el que avui són Calella i Santa Susanna, sabem que l'església de Santa Maria va ser consagrada el 1079. Durant aquella època no existia encara un nucli agrupat de poblament, només alguns masos dispersos al sector interior del terme.

L'edat moderna

El creixement de Pineda continuarà lentament durant el segle xvi, quan s'edificarà l'actual plaça de Catalunya i un tram del camí del Mar, obert poc abans de començar la centúria. En aquella època hi havia molts atacs de pirates i corsaris turcs i barbarescs a les poblacions de la costa del Maresme, que van motivar la construcció de nombroses torres de guaita i defensa, com la torre de Sant Jaume, així com la fortificació de l'església parroquial, construïda de bell nou pocs anys abans. Una inscripció a la llinda del portal de l'església fa referència al cruent atac sofert per la població l'1 d'agost de 1545 per part de corsaris turcs capitanejats pel famós Turgut Reis.^[3]

El decurs del segle xvii hi ha un cert estancament en tota la comarca, dedicat exclusivament a les activitats agràries. Dos factors influïren negativament en el desenvolupament normal de la població: d'una banda, les guerres entre Espanya i França a partir de 1635, i alhora, les epidèmies de pesta que afectaren greument la comarca cap a la meitat de segle.

A partir del segle xviii, un cop acabada la guerra de Successió el 1714, Pineda, com tota la resta del país, assoleix un notable creixement demogràfic. Segons el cens de l'època, Pineda va passar de 493 a 1.163 habitants entre 1718 i 1787. Aleshores tenia 164 cases agrupades i 42 masies. En aquella època l'activitat econòmica es trobava ja més diversificada. A partir del llibre de viatges de Francisco de Zamora, que visità la contrada cap al 1790, sabem que a Pineda hi havia 22 barques de pesca, un vaixell de 60 tones i 3 de quatre tones, amb un total de 100 homes matriculats com a gent de mar. Tenia telers de lli i la major part de les dones es dedicava a la confecció de puntes o randes (Zamora parla de 750 dones amb un guany anual de més de 27.000 lliures). L'activitat bàsica seguia essent l'agricultura, fonamentada en la producció de vi i en el blat.

Llocs d'interès

Aqüeducte romà de Can Cua
Església de Sant Pere de Riu
Castell de Montpalau
Església Parroquial de Santa Maria
Mas Cànovas, masia del segle xiv
Can Jalpí, masia documentada al segle xiv
Can Palau de la Guitarra, masia
Torre de Sant Jaume, torre de guaita del segle xvi.
Torre de Merola, casalot documentat al segle xii.
Molí fariner de can Marquès, del segle xiv
Pont del Diable (Pineda de Mar), d'origen tardoromà
Fundació Tharrats d'Art Gràfic, museu^[4]
Biblioteca Pública Manuel Serra i Moret, edifici noucentista antic, a la Plaça de les Mèlies, fou una de les primeres biblioteques obertes per la Mancomunitat de Catalunya, el 1922 (actualment no té ús de biblioteca que va ser traslladada al c/Progrès 22 i es emprada per activitats culturals i centre electoral).^[5]
Ràdio Pineda, creada el 10 de juliol de 1981, ha rebut diversos premis: Premi de la Fundació Rafael Peris (2001),^[6] Premi Ràdio Associació de Catalunya Al programa Dones a l'ona (2005),^[7] Premi Barcelona de Seguretat Viària Al programa Mobilitat segura (2005)^[8] Premi Rosalia Rovira d'emissores municipals, al Millor programa informatiu i divulgatiu, per Dones a l'ona (2006).^[9]

Persones il·lustres

Pau Mestre Xaubet (Pineda de Mar, 1839 - Blanes, 1911), músic, sonador de cornamusa.
Narcís Feliu i Costa (Pineda de Mar, 1877 - Tarragona, 1936), sacerdot i professor a Tarragona, on morí assassinat al començament de la Guerra Civil; és venerat com a beat màrtir per l'Església Catòlica.
Joaquim Soms i Janer (1914-2012), compositor de sardanes
Nino Buscató (1940), exjugador de bàsquet
Lluís Maria Panyella, animador infantil en actiu des del 1972.
Joan Morell i Comas (Pineda de Mar, 1962), polític, alcalde de Pineda i diputat al Parlament de Catalunya en la VIII, IX i X legislatures.
Míriam Iscla i Aragonès (Pineda de Mar, 1966), actriu.
Pere Aragonès i Garcia (1982), polític i 132è president de la Generalitat de Catalunya.

Residents

Sara Llorens Carreres (Lobos, Argentina, 1881 - Perpinyà, 1954), folklorista, mestra i escriptora, esposa de Manuel Serra i Moret, hi visqué entre 1885 i 1938.
El pedagog Salvador Genís i Bech (La Jonquera, Alt Empordà, 1841 - Pineda de Mar, Maresme, 1919) hi va morir.
Entre 1933 i 1939, hi fou bibliotecària Antònia Parés Macià (Lloret de Mar, 1913 – Barcelona, 1987).
Manuel Serra i Moret (Vic,1884 - Perpinyà,1963), alcalde de Pineda de Mar 1914-1923, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, diputat del Parlament de Catalunya i del Parlamento de la República, acabada la Guerra Civil va ocupar diversos càrrecs al govern en l'exili- (Una de les dues biblioteques de Pineda de Mar porta el seu nom com a homenatge)
Josep Aragonès i Montsant (1928-1992), alcalde de Pineda de Mar entre 1963 i 1987, empresari, industrial i hoteler. President del partit polític Reforma Democràtica de Catalunya.
El filòleg i lingüista Joan Coromines s'hi establí i hi visqué des de 1967 fins a la seva mort, escrivint bona part de la seva obra a Pineda. La casa, que ell mateix va fer construir, és al número 30 del carrer de Cristòfor Colom.
Vicenç Riera i Llorca (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar, 1991), escriptor i periodista, hi visqué des de 1969.
Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 – Barcelona, 2001), pintor, teòric d'art i editor, hi fundà en 1991 la Fundació Tharrats d'Art Gràfic.
Josep Cebrià (Vila de Gràcia, 1914- Pineda de Mar, 2002), cartellista i pintor, hi visqué i morí.
Manuel Pertegaz (Olba, Teruel,1918 - Barcelona 2014, enterrat a Sant Pere de Riu), reconegut modista de fama internacional, va ser pretès com a successor l'any 1957 per la casa Christian Dior a la mort d'aquest. L'any 1961 compra la Torre de Sant Jaume (Pineda de Mar) on compagina la seva vida personal i laboral durant molts anys, en establir un estudi de disseny d'alta costura.

Galeria d'imatges

Ajuntament de Pineda de Mar
Església de la ciutat
Escultura a la platja dels pescadors (obra de Teddy Cobeña)

Poblacions agermanades

Pineda de Mar està agermanada amb les següents viles:

Arles, (Vallespir, Catalunya Nord)
Frontinhan, (Occitània)

Referències

↑ «Idescat. El municipi en xifres. Pineda de Mar». [Consulta: 8 maig 2019].
↑ Eleccions Parlament de Catalunya: Vots a Pineda de Mar http://www.pinedademar.org/system/files/20171221_Resultats.pdf Arxivat 2019-08-17 a Wayback Machine.^{[enllaç sense format]}
↑ del Campo i Jordà, Ferran; Lopez i Fontrodona, Sílvia. «Contribució al coneixement dels sistemes defensius principalment contra la pirateria i la seva contribució al repoblament de la costa de l'alt Maresme». A: Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 26. ISBN 8475281540.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 95. ISBN 84-393-5437-1.
↑ La xarxa de biblioteques populars s'inaugurà en 1919 amb quatre biblioteques, una a cada província; Sallent, les Borges Blanques, Olot i Valls. Les de Canet de Mar i Pineda de Mar foren les següents a la de Barcelona.
↑ «Ràdio Pineda guanya el premi Matadepera a la millor emissora local.». Vilaweb, 21-12-2001 [Consulta: 8 gener 2016].
↑ «5a EDICIÓ PREMIS RÀDIO ASSOCIACIÓ (28-4-2005)». Radio associació de Catalunya, 28-04-2005 [Consulta: 8 gener 2016].
↑ «45 WEB.pdf Un programa de Ràdio Pineda guanya el Premi Barcelona de Seguretat Viària». Antena Local, 45, 11-2005 [Consulta: 8 gener 2016].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Centelles-PLC, guardonat amb l'Innova de noves tecnologies». La Xarxa, 28-01-2006 [Consulta: 8 gener 2016].

Vegeu també

ARTS d'Estiu Costa Barcelona

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pineda de Mar

[1] «Idescat. El municipi en xifres. Pineda de Mar». [Consulta: 8 maig 2019].

[2] Eleccions Parlament de Catalunya: Vots a Pineda de Mar http://www.pinedademar.org/system/files/20171221_Resultats.pdf Arxivat 2019-08-17 a Wayback Machine.^{[enllaç sense format]}

[3] Campo i Jordà, Ferran; Lopez i Fontrodona, Sílvia. «Contribució al coneixement dels sistemes defensius principalment contra la pirateria i la seva contribució al repoblament de la costa de l'alt Maresme». A: Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 26. ISBN 8475281540.

[4] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 95. ISBN 84-393-5437-1.

[5] La xarxa de biblioteques populars s'inaugurà en 1919 amb quatre biblioteques, una a cada província; Sallent, les Borges Blanques, Olot i Valls. Les de Canet de Mar i Pineda de Mar foren les següents a la de Barcelona.

[6] «Ràdio Pineda guanya el premi Matadepera a la millor emissora local.». Vilaweb, 21-12-2001 [Consulta: 8 gener 2016].

[7] «5a EDICIÓ PREMIS RÀDIO ASSOCIACIÓ (28-4-2005)». Radio associació de Catalunya, 28-04-2005 [Consulta: 8 gener 2016].

[8] «45 WEB.pdf Un programa de Ràdio Pineda guanya el Premi Barcelona de Seguretat Viària». Antena Local, 45, 11-2005 [Consulta: 8 gener 2016].^{[Enllaç no actiu]}

[9] «Centelles-PLC, guardonat amb l'Innova de noves tecnologies». La Xarxa, 28-01-2006 [Consulta: 8 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)