Vés al contingut

Pita Limjaroenrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPita Limjaroenrat
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(th) พิธา ลิ้มเจริญรัตน์ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Bangkok (Tailàndia) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra de Representants de Tailàndia
24 març 2019 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicXinesos tailandesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióTheravada Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Thammasat
Bangkok Christian College (en) Tradueix
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Harvard
Universitat de Texas a Austin Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró fosc Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, cantant, escriptor, polític, model Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGrab (2017–2018) Modifica el valor a Wikidata
PartitAvançar (2020–)
Partit Futur Endavant (2018–2020)
Thai Rak Thai (2005–2006) Modifica el valor a Wikidata
GènerePop tailandès Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat2.340.300 $ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChutima Teepanat (2012–2018), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParentsPhadung Limjaroenrat, oncle patern Modifica el valor a Wikidata
Facebook: timpitaofficial X: Pita_MFP Instagram: tim_pita Threads: pita.ig Modifica el valor a Wikidata

Pita Limjaroenrat (tai: พิธา ลิ้มเจริญรัตน์) (Bangkok, 5 de setembre de 1980) és un empresari i polític tailandès, líder del Partit Avançar.

Biografia

[modifica]

Pita va néixer el 5 de setembre de 1980. És el fill gran de Pongsak Limjaroenrat, antic conseller del ministre d'Agricultura i de Linda Limjaroenrat. És nebot de Padung Limjaroenrat, antic secretari del ministre de l'Interior i col·laborador proper del llavors primer ministre Thaksin Shinawatra.[1][2]

Abans de ser enviat a Nova Zelanda pel seu pare, Pita va estudiar primària a l'escola cristiana de Bangkok.[3] Va tornar a Tailàndia i va cursar una llicenciatura en finances a la Facultat de Comerç i Comptabilitat de la Universitat Thammasat, on es va graduar el 2002 amb honors i on va obtenir una beca per estudiar a la Universitat de Texas a Austin.[4] Més endavant va rebre una beca d'estudis internacionals a la Universitat Harvard, convertint-se en el primer estudiant tailandès a fer-ho.[5][6][7] Va cursar conjuntament un màster en polítiques públiques a la John F. Kennedy School of Government de la Universitat Harvard i un màster en administració d'empreses a la Sloan School of Management de l'Institut Tecnològic de Massachusetts.[8]

Als 25 anys i només un any després de començar el seu màster, va morir el seu pare i Pita va haver d'aparcar els estudis i tornar a Tailàndia per assumir el càrrec de director general del CEO Agrifood, un negoci d'oli de segó d'arròs dirigit per la seva família.[9][10] L'empresa va poder recuperar el seu lloc dos anys després i va permetre a Pita tornar als Estats Units on va acabar el seu màster el 2011.[11]

També va exercir com a director executiu de l'empresa Grab Thailand entre 2017 i 2018.[12][13]

Carrera política

[modifica]

Pita es va unir inicialment com a membre del Future Forward Party . Per invitació del líder del partit Thanathorn Juangroongruangkit, va acceptar l'oferta per convertir-se en candidat a les eleccions generals de Tailàndia de 2019 [14] i va guanyar un escó a la Cambra de Representants com a quart representant de la llista del partit del seu partit.[15]

El juliol de 2019, va pronunciar un discurs a la Cambra de Representants on va parlar de la "Teoria dels cinc botons" on va demanar al govern que es concentrés en cinc polítiques agrícoles: la propietat de la terra, els deutes dels agricultors, el cultiu del cànnabis, l'agroturisme i els recursos hídrics. Tot i pertànyer a un altre partit, el seu discurs va ser elogiat pel ministre de l'Interior, Anupong Paochinda.[16][17]

Dues setmanes després de la dissolució del seu partit, va ser nomenat nou líder del Partit Avançar, on se li van unir 54 diputats més del partit dissolt [18][19][20] i va ser elegit formalment el 14 de març de 2020.[21][22]

El partit Avançar va guanyar eleccions generals de Tailàndia de 2023.[23] però quan Limjaroenrat se sotmetia a una segona votació parlamentària per intentar ser elegit com a primer ministre, va ser suspès com a diputat pel Tribunal Constitucional de Tailàndia[24] i Srettha Thavisin, del Pheu Thai, acabà sent el nomenat.[25] El 7 d'agost de 2024, més d'un any després de les eleccions generals, el Partit Avançar va ser dissolt pel Tribunal Constitucional en una sentència que va prohibir a Pita i altres líders del partit participar en política durant deu anys, i va donar suport i es va convertir en membre de la reencarnació d'Avançar, el Partit Popular de Tailàndia.[26] Més tard aquell mes, va començar una beca a la Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard.

Vida personal

[modifica]

Pita es va casar amb l'actriu Chutima Teepanart el 12 de desembre de 2012 [27][28] però se'n va divorciar el març de 2019.[29] Tenen una filla anomenada Pipim.[30][31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ (en thai) , 27-07-2019.
  2. ↑ , 09-03-2020.
  3. ↑ «เปิดประวัติ "พิธา ลิ้มเจริญรัตน์" จากกระดุม 5 เม็ด… สู่ดาวฤกษ์ดวงใหม่» (en thai). , 02-02-2020 [Consulta: 10 juny 2020]. Arxivat 10 de juny 2020 a Wayback Machine.
  4. ↑ «BBA International Program, Thammasat Business School». bba.bus.tu.ac.th, 06-05-2009. [Consulta: 10 juny 2020].
  5. ↑ «เปิดประวัติ "ทิม พิธา" สามี "ต่าย ชุติมา" ดีกรี นักเรียนทุนฮาร์วาร์ดคนแรกของไทย» (en thai). , 29-03-2019 [Consulta: 10 juny 2020].
  6. ↑ «Young Entrepreneur of the Year Award». enterpriseasia.org. Asia Pacific Entrepreneuship Awards. Arxivat de l'original el 10 de juny 2020. [Consulta: 10 juny 2020].
  7. ↑ «Pita Limjaroenrat». generationt.asia. Generation T, 12-12-2018. Arxivat de l'original el 10 de juny 2020. [Consulta: 10 juny 2020].
  8. ↑ «Real tests await Pita as leader of Future Forward's reincarnation». , 09-03-2020 [Consulta: 10 juny 2020].
  9. ↑ , 28-07-2014.
  10. ↑ «Top 10 Young Thai Male Entrepreneurs». top10asia.org. Top 10 of Asia, 15-03-2019. [Consulta: 10 juny 2020].
  11. ↑ (en thai) , 02-02-2020. Arxivat 10 de juny 2020 a Wayback Machine.
  12. ↑ Issaree Chulakasem. «Grab Thailand announces Pita Limjaroenrat as its new Country Head Public Affairs». techsauce.co, 14-09-2017. [Consulta: 10 juny 2020].
  13. ↑ (en thai) , 02-02-2020. Arxivat 10 de juny 2020 a Wayback Machine.
  14. ↑ «ทิม พิธา จากเด็กเกเร สู่การเป็นนักธุรกิจหนุ่มคนเก่ง – เรียนจบมหาลัยอันดับหนึ่งของโลก» (en thai). campus-star.com. Campus Star, 06-04-2019. [Consulta: 10 juny 2020].
  15. ↑ «Thanathorn: Thai opposition leader disqualified as MP». BBC News, 20-11-2019 [Consulta: 10 juny 2020].
  16. ↑ «Parina Slams Future Forward MP'S Separation With Series of Commandments». , 30-07-2019 [Consulta: 10 juny 2020].
  17. ↑ «"อนุพงษ์" ชื่นชม "พิธา" อภิปรายตรงประเด็น แจงมีทั้งทำแล้ว ทำได้ และไม่ได้» (en thai). , 26-07-2019 [Consulta: 10 juny 2020].
  18. ↑ «FUTURE FORWARD SUCCESSOR SAYS HE WILL CONTINUE THE FIGHT». , 07-03-2020 [Consulta: 10 juny 2020].
  19. ↑ «Pita takes helm of new party in wake of FFP demise». , 09-03-2020 [Consulta: 10 juny 2020].
  20. ↑ «New Thai party to replace dissolved Future Forward». , 08-03-2020 [Consulta: 10 juny 2020].
  21. ↑ «Pita takes the reins of Move Forward Party, the 'second chapter of Future Forward'». , 14-03-2020 [Consulta: 10 juny 2020].
  22. ↑ «Pita tries to keep FFP ideology alive». , 14-03-2020 [Consulta: 10 juny 2020].
  23. ↑ B., D. «Tailàndia vota en unes eleccions generals amb l'oposició com a favorita». El Punt Avui. [Consulta: 15 maig 2023].
  24. ↑ «El candidato reformista a primer ministro es suspendido como diputado» (en castellà). RFI, 19-07-2023. [Consulta: 18 setembre 2024].
  25. ↑ «Thai court orders dismissal of Prime Minister Srettha Thavisin» (en anglès). al Jazeera, 14-08-2024. [Consulta: 16 agost 2024].
  26. ↑ Saksornchai, Jintamas. «Thailand’s reformist Move Forward Party, dissolved by court order, regroups as People’s Party» (en anglès). Associated Press, 09-08-2024. [Consulta: 6 desembre 2024].
  27. ↑ «James' lucky break, Tim stakes claim, stork brings twins». , 07-04-2019 [Consulta: 10 juny 2020].
  28. ↑ «Winter 2016». hks.harvard.edu. Harvard Kennedy School. [Consulta: 10 juny 2020].
  29. ↑ «Domestic Violence Allegations Stalk Thanathorn's Successor». , 13-03-2020 [Consulta: 10 juny 2020].[Enllaç no actiu]
  30. ↑ «Music master finds new pet, Tye flings mud, Toy's tantrum». , 26-05-2019 [Consulta: 10 juny 2020].
  31. ↑ «จ่ำม่ำมาก ! ยลโฉม 'น้องพิพิม' ลูกสาวคนแรกของ พิธา – ชุติมา ลิ้มเจริญรัตน์» (en thai). hellomagazine.com. Hello Magazine, 01-01-2014. [Consulta: 10 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pita_Limjaroenrat&oldid=34317164»