Plana del Rin
| ||||
| Tipus | terra baixa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | European Cenozoic Rift System (en)  | |||
| ||||
| Banyat per | Alt Rin | |||
| Limita amb | Vosges Südwestdeutsches Stufenland North French Scarplands (en) | |||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Travessa | Suïssa, França i Alemanya | |||
La Plana del Rin, també coneguda com a Graben del Rin o Depressió del Rin (en alemany Oberrheinische Tiefebene) és una depressió amb orientació nord-nord-est / sud-sud-oest des de Basilea (Suïssa) fins a Frankfurt del Main (Alemanya), amb més de 300 km de llargada per a un ample màxim de 40 km. Pertany al sistema de grabens d'Europa occidental, datat a l'Oligocè, i està delimitat per la Selva Negra i el Odenwald a l'est, el Vosges i el Bosc del Palatinat a l'oest, el Massís del Jura al sud, i el Taunus al nord. És travessat longitudinalment pel Rin (Rin Superior), de sud a nord.
La plana d'Alsàcia es troba a la part sud-oest de la fossa del Rin. L'autopista A5 alemanya travessa tota la fossa del Rin de Frankfurt, a través de Darmstadt, Mannheim, Karlsruhe, Baden-Baden, Offenburg i Friburg, a Basilea.
Conques de carbó i una conca de potassa es van formar sota la pressió dels sediments fluvio-lacustres.
Formació geològica
[modifica]
És un graben, enmig d'un rift, a causa d'una orientació est-oest de l'escorça terrestre i la litosfera, durant l'Oligocè i el Miocè. Per tant, seria una conseqüència directa de la col·lisió entre Euràsia i Àfrica. De fet, forma part d'un sistema de fissures que va des de la vall del Roine fins al fiord d'Oslo per acabar al llac Mjøsa, passant per la vall del Rin.[1] La seva creació es va produir en dues fases des de fa 35 milions d'anys.
Segons les recents mesures geofísiques, la ruptura no arriba a l'escorça inferior de la Terra, de manera que cap procés oceanització està en curs.[1]
Hi ha afloraments de lava al voltant de Ribeauvillé i Riquewihr, però també a Gundershoffen.
Comparació entre els Vosges i la Selva negra
[modifica]Segons Dieter Günther, el Vosges no són un reflex de la Selva negra:[2]
- a Vosges centrals predomina el granit
- La zona de Lalaye-Lubine als Vosges és més gran que l'àrea equivalent de Baden-Baden a la Selva Negra.[3]
- No existeix en el complex Vosges del sud un complex de gneis o granit similar a la que es troba en el sud de la Selva negre.
Aqüifer
[modifica]Situat a sota de la plana, l'aqüífer del Rin (un dels més grans d'Europa) té uns 450.000 km3 d'aigua dolça estimada i subministra a uns 3 milions de persones a França i Alemanya, subministrant el 75% del seu aigua potable i 50 % de l'aigua utilitzada per la indústria.[4] Des de la dècada de 1970 ha sofert una contaminació cada cop més greu de nitrats, pesticides, clorurs i COV.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Dieter Günther, Der Schwarzwald und seine Umgebung, Seite 103
- ↑ Dieter Günther, der Schwarzwald und seine Umgebung, Seiten 24, 105
- ↑ (alemany) carte géologie de l'Allemagne sur oberrheingraben.de, où on voit le Moldanubien et le Saxothuringien.
- ↑ 4,0 4,1 Assessing the benefits of different groundwater protection levels: results and lessons learnt from a contingent valuation survey in the Upper Rhine valley aquifer, France, S Aulong & JD Rinaudo, IWRA 13th World Water Congress, published 2008-01-09, accessed 2011-04-13
Enllaços externs
[modifica]- plana del Rin a la Gran Enciclopèdia Catalana
- (alemany) Rift del Rin a Oberrheingraben.