Vés al contingut

Plantilla:LlistaAdqMan

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Distingits a Articles de Qualitat o Bons
Són articles on he contribuït substancialment, hagi creat o no l'article, que ara són articles distingits. De mica en mica traduiré dotzenes d'articles de qualitat i bons de la Wiki en castellà, anglesa i francesa. Això no vol dir que quan acabi de traduir un article hi hagi errors de traducció, cosa que sempre podem arreglar sigui quan sigui. Gràcies!

Fotos

Distingits com a Articles de Qualitat (AdQ)
El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com a Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill. És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic, persa, indi i turc. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici. Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats.
El World Trade Center 7, o WTC 7, és un edifici de Nova York situat al complex del World Trade Center, al Baix Manhattan. El nom 7 World Trade Center es refereix a dos edificis: l'estructura original, completada el 1987 i destruïda l'11 de setembre del 2001, i l'estructura actual, inaugurada el 2006. Els dos edificis els va construir Larry Silverstein, llogater del solar, que és propietat de l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey.
Parc Juràssic (títol original en anglès: Jurassic Park) és una pel·lícula de ciència-ficció dels Estats Units, dirigida per Steven Spielberg, estrenada el 1993 i basada en la novel·la homònima de Michael Crichton. S'ha convertit en una de les pel·lícules amb més èxit de tots els temps -és la desena pel·lícula amb majors guanys de la història- i en una fita respecte a l'ús dels efectes digitals per a la filmació de pel·lícules. Va obtenir tres premis Oscar.
La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva. Pot tractar-se d'una "guerra nuclear limitada" o una "guerra nuclear total". Aquest tipus de conflagració té les seves pròpies teories, estratègies, tàctiques i conceptes, diferents de les de la guerra convencional, que han anat variant al llarg de les dècades. Pot lliurar-se en terra, mar, aire, l'espai i fins i tot en el subsòl, a distintes escales, amb mitjans molt diferents.
El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues. Esporàdicament, el 'tanc' és anomenat carro de combat. El nom «tanc» (en anglès tank, 'dipòsit', com en català) va aparèixer a les fàbriques britàniques: els treballadors anomenaven així aquests tipus de vehicles perquè creien que estaven construint dipòsits d'aigua mòbils; inicialment, aquests vehicles de combat es camuflaven en dipòsits de combustible. El mot, nascut com a codi, de seguida esdevingué el nom propi d'aquest tipus de vehicle militar.
L'execució mitjançant l'ús d'un elefant va ser un mètode d'aplicació de la pena de mort a condemnats al sud i el sud-est asiàtic, especialment a l'Índia, durant gairebé 4.000 anys. Els elefants s'utilitzaven per aixafar, desmembrar o torturar els captius en execucions públiques. Aquest ús dels paquiderms sovint atragué l'interès dels viatgers europeus, que s'horroritzaven en veure-ho i exposaren els fets en nombrosos diaris contemporanis i relats de viatges a l'Àsia. La pràctica va ser suprimida finalment pels imperis europeus que van colonitzar aquesta regió als segles xviii i xix.
El GRB 970508 va ser un esclat de raigs gamma detectat el 8 de maig de 1997 a les 21:42 (UTC). Un esclat de raigs gamma (GRB en l'acrònim anglès, de Gamma Ray Burst) és un centelleig de gran lluminositat associat a una explosió en una galàxia llunyana que produeix raigs gamma, la forma més energètica de radiació electromagnètica que normalment va seguida d'una duradora luminescència residual de radiació de longituds d'ona majors (rajos X, radiació ultraviolada, llum visible, radiació infraroja i radiofreqüència).
L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics. No hi ha cap frontera definida entre l'atmosfera terrestre i aquest medi. Habitualment se sol considerar que l'espai exterior comença a una alçada de 80 a 120 km de la superfície terrestre. Se'n diu espai exterior per distingir-lo de l'espai aeri (i les zones terrestres).
L'Expedició 1 o Expedició U va ser la primera estada de llarga durada en l'Estació Espacial Internacional. La tripulació, formada per tres persones, va romandre a bord de l'estació durant 136 dies entre novembre de 2000 i març de 2001. Des de llavors, la presència humana en l'estació ha estat ininterrompuda i es manté fins ara. L'Expedició 2, que també va comptar amb tres integrants, la va seguir de forma immediata.
(90377) Sedna (amb designació anterior de 2003 VB12) és un objecte transneptunià que es troba a unes 90 ua del Sol, fet que el converteix en l'objecte més remot del sistema solar descobert fins ara. El seu diàmetre és inferior als 1.800 km i probablement sigui igual a unes dues terceres parts del de Plutó. Podria ser el primer membre conegut del núvol d'Oort. Va ser descobert des de l'Observatori del Mont Palomar per Mike Brown (Institut de Tecnologia de Califòrnia), Chad Trujillo (Observatori Gemini) i David Rabinowitz (Universitat Yale) el 14 de novembre de 2003. Eris està a prop del seu afeli –màxima distància possible del Sol–, mentre que Sedna s'aproximarà al seu periheli –l'aproximació més propera al Sol– en 2076.
Els anells d'Urà configuren un sistema d'anells de complexitat mitjana que es pot situar a mig camí entre sistemes més extensos –com els anells de Saturn– i més simples –com els de Júpiter i els de Neptú. Els anells d'Urà es van descobrir el 10 de març de 1977 per James L. Elliot, Edward W. Dunham, i Douglas J. Mink. Fa més de 200 anys, William Herschel també va anunciar que havia vist anells, però els astrònoms moderns són escèptics que els pogués haver vist, ja que són molt foscs i tènues. La sonda Voyager 2 va descobrir dos anells més el 1986, i es van descobrir dos anells exteriors mitjançant fotografies del Telescopi espacial Hubble entre el 2003 i 2005.
Els asteroides troians són un grup d'asteroides que comparteixen òrbita amb un planeta o satèl·lit major entorn dels punts de Lagrange estables L4 i L5 (punts troians), els quals estan situats aproximadament 60° al davant i 60° al darrere del planeta en la seva òrbita, respectivament. Els asteroides troians estan distribuïts en dues regions allargades i corbades al voltant d'aquests punts de Lagrange amb una mitjana de semieix major d'unes 5,2 ua. El primer asteroide troià de l'òrbita de la Terra, anomenat 2010 TK7, es descobrí l'any 2010 i es feu públic l'any 2011.
El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter. Està ocupat per nombrosos cossos de forma irregular anomenats asteroides o planetes menors. La regió del cinturó d'asteroides també s'anomena el cinturó principal d'asteroides o el cinturó principal, perquè hi ha altres asteroides al sistema solar com els asteroides propers a la Terra i asteroides troians.
IK Pegasi (o HR 8210) és un sistema estel·lar binari a la constel·lació de Pegàs. Es troba a una distància d'aproximadament 150 anys llum del sistema solar, i posseeix la lluminositat suficient per poder ser observat a ull nu des de la Terra. L'estrella primària (IK Pegasi A) és una estrella de seqüència principal de Classe A, que mostra pulsacions menors de lluminositat.
El sistema d'anells planetaris de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits. Fou descobert per la sonda espacial Voyager 1 el 1979, després del descobriment dels anells de Saturn i d'Urà. Els anells han estat investigats exhaustivament durant els anys 90 i els primers anys del segle xxi mitjançant les sondes Galileo, Cassini i New Horizons.
En astrofísica es coneix com esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma associada amb explosions extremadament energètiques en galàxies distants. Es tracta del fenomen físic més lluminós i intens de l'univers, que produeix una gran quantitat d'energia en feixos breus de raigs gamma que poden durar des d'uns segons fins a unes poques hores. Els més llargs són seguits per una radiació romanent, més feble, en raigs X, coneguda en termes tècnics com a luminescència residual.
El núvol d'Oort (pronunciat /ˈort/ i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar. Es creu que es troba a una distància d'uns 50.000 unitats astronòmiques (7,5 milions de quilòmetres), aproximadament a un any llum del sol.
Tau Ceti (τ Cet, τ Ceti) és una estrella de la constel·lació de la Balena que és espectralment semblant al sol, tot i que només té el 78% de la massa del sol. A una distància de poc menys 12 anys llum del sistema solar, és una estrella relativament propera, i és l'estrella solitària més propera de tipus G. L'estrella apareix estable, amb una lleugera variació estel·lar.
Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra. Amb una magnitud aparent de −1,46, és pràcticament dues vegades més brillant que Canopus, la següent estrella més brillant. El nom "Sírius" deriva del grec antic: Σείριος Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb la canícula de l'estiu. L'estrella té la designació de Bayer de α Canis Majoris (α CMa, o alfa Canis Majoris). El que l'ull nu percep com a una única estrella és en realitat una estrella binària, que consisteix en una estrella de seqüència principal blanca de tipus espectral A1V, anomenada Sírius A, i una nana blanca tènue de tipus espectral DA2, anomenada Sírius B.
El Samsung Galaxy S III és un telèfon intel·ligent pissarra multitàctil dissenyat, desenvolupat i publicitat per Samsung Electronics que funciona amb el sistema operatiu Android anunciat per Samsung. Conté característiques de programari addicional, maquinari ampliat, i un disseny redissenyat del predecessor, el Samsung Galaxy S II. El dispositiu va ser llançat amb l'Android 4.0.4 "Ice Cream Sandwich", i pot ser actualitzat a Android 4.1.2 "Jelly Bean". El successor del telèfon, el Samsung Galaxy S4, va ser anunciat el 14 de març de 2013 i va ser llançat el mes següent.
La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, en la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.
El Programa San Marco va ser un programa de col·laboració bilateral entre Itàlia i els Estats Units en la recerca científica i en l'experimentació a l'espai entre els anys 1962 i 1980. El projecte va marcar l'inici de l'era espacial italiana que, amb el llançament del San Marco 1 el 15 de desembre de 1964, va conduir aquest país a ser la tercera nació en efectuar la posada en òrbita d'un satèl·lit artificial després de la Unió Soviètica i els Estats Units. El procés va consistir en utilitzar un coet proporcionat pels Estats Units però operat sota personal italià.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gros del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat.
L'Airbus A380 és un avió de passatgers de dos pisos, fuselatge ample i quatre motors fabricat per Airbus S.A.S. L'avió de passatgers més gran del món, l'A380, va realitzar el seu primer vol el 27 d'abril de 2005 des de Tolosa de Llenguadoc, França, i el seu primer vol comercial el 25 d'octubre de 2007 des de Singapur fins a Sydney amb Singapore Airlines.
L'exploració de Júpiter es va iniciar el 1973 amb una primera missió espacial que va ser succeïda per unes altres vuit, que incloïen no només el planeta sinó també els seus satèl·lits. Totes aquestes missions han sobrevolat el planeta i han estat realitzades utilitzant naus espacials no tripulades de la NASA, la majoria de les quals, ajudades per l'assistència gravitatòria, han fet observacions detallades sense sondes espacials dedicades i sense entrar en òrbita.
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grossos que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grans que el planeta més petit, Mercuri.
El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada. Aquesta activitat volcànica fou descoberta el 1979 per científics treballant en les imatges de la Voyager 1. Les observacions d'Io per sondes que passaven (les Voyager), Galileo, Cassini i New Horizons, així com astrònoms de la Terra, han revelat més de 150 volcans actius. Basant-se en aquestes observacions, es prediu que existeixen fins a 400 volcans d'aquest tipus. El vulcanisme d'Io converteix el satèl·lit en un dels únics quatre cossos volcànicament actius coneguts del sistema solar (els altres són la Terra, el satèl·lit Encèlad de Saturn i el satèl·lit Tritó de Neptú).
El Jurassic World Evolution és un videojoc de simulació econòmica desenvolupat i publicat per Frontier Developments. Basat en Jurassic World, un film de 2015, el joc va ésser llançat el 12 de juny de 2018, per a Microsoft Windows, PlayStation 4 i Xbox One. En el joc, els jugadors construeixen un parc de dinosaures a l'arxipèlag de Las Cinco Muertes, un grup de cinc illes. El joc inclou més de 40 tipus de dinosaures; els seus gens es poden modificar per introduir noves funcions. Els jugadors reben contractes per a complir tres divisions, la Ciència, la Seguretat i l'Entreteniment, que els permeten avançar. A més a més, hom pot desbloquejar un mode sandbox a l'illa Nublar, localització de la pel·lícula.
El Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne. Es considera el primer exemple conegut de forat negre, i va ser identificat per Tom Bolton a les instal·lacions de la Universitat de Toronto. El sistema es troba a uns 8.000 anys llum (2.500 parsecs) i forma part d'un sistema binari al costat d'una estrella supergegant blava d'una magnitud aparent de 8,9. Es tracta d'un objecte molt compacte la massa del qual és entre 7 i 13 vegades la massa del Sol, i com la massa màxima calculada per a una estrella de neutrons és de 3 sols, es dedueix que és un forat negre.
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de plasma calent portada a la incandescència per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu nucli i que radia energia majoritàriament en forma de llum visible i radiació infraroja. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la vida a la Terra.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plantilla:LlistaAdqMan&oldid=34216930»