Vés al contingut

Pontils

Plantilla:Infotaula geografia políticaPontils
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 28′ 38″ N, 1° 23′ 17″ E / 41.477176°N,1.387971°E / 41.477176; 1.387971
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà Modifica el valor a Wikidata
CapitalPontils Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població128 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,89 hab./km²)
Llars39 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície67,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Gaià Modifica el valor a Wikidata
Altitud551 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataSara Janer Ferrando (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43421 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43141 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT431418 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpontils.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Pontils és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, que abans del 1995 rebia el nom de Santa Perpètua de Gaià, per un altre dels seus nuclis. El poble de Pontils està situat en plena vall del riu Gaià, a la cruïlla de les carreteres locals de Santa Coloma de Queralt a Esblada i de Pontils a la Llacuna. La seva població és molt baixa a causa de la despoblació, però a l'època estival augmenta bastant gràcies a les segones residències. Les poblacions veïnes més importants són Santa Coloma de Queralt, Querol i la Llacuna.

La seva festa major és el primer cap de setmana d'agost i els edificis d'interès són l'església de Pontils amb una portalada romànica i interior gòtic i el castell de Pontils que està en ruïnes, i a la serra del Montclar hi ha l'ermita de Sant Miquel de Montclar, a prop de les restes del castell de Montclar des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica.

A més de Pontils i Santa Perpètua, formen part del municipi els nuclis de població Vallespinosa, Seguer, Vilaperdius, Valldeperes i Montalegre. El municipi també comprèn el santuari de Sant Magí de la Brufaganya,[1] objecte de romiatge de devots.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Pontils (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitat de població Habitants (2023)
Seguer50
Pontils40
Vallespinosa18
Valldeperes14
Santa Perpètua de Gaià4
Viladeperdius1
Sant Magí de Brufaganya0
Font: Idescat

Història

[modifica]

El 1057 va ser comprat per Ramon Berenguer I a Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell. Cinc anys més tard, els comtes cedeixen Pontils a Guerau Alemany de Cervelló (1062). Aquest llinatge va mantenir-se com a feudataris de la població durant tota l'edat mitjana. En el fogatjament de 1379, consta que hi vivien 48 famílies.[2]

A mitjans del segle xvi, el lloc va quedar en mans dels comtes de Savallà; al segle xviii els senyors de les terres eren els marquesos d'Aitona, que en mantenen la possessió fins a l'extinció dels dominis senyorials. El 1849, Pontils tenia 225 habitants i formava municipi juntament amb Santa Perpètua, Sant Magí i Vallespinosa.[2]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
39 30 39 362 536 1.030 853 849 813 483

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
527 453 450 349 194 130 91 127 112 112

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
136 137 148 136 138 139 152
131
134
123

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
120
114
122
133 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Referències

[modifica]
  1. «Pontils», 21-05-2012. [Consulta: 17 març 2019].
  2. 2,0 2,1 Miquel, Marina, Santesmases; Josep; Saumell, Dolors. Els castells del Gaià. Valls: Cossetània Edicions, Institut d'Estudis Vallencs i Centre d'Estudis del Gaià, 1999, p. 81-83. ISBN 84-89890-37-4. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]