Portè

Portè

Tipus	comuna de França
Localització
42° 32′ 54″ N, 1° 49′ 54″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Comarca	Alta Cerdanya
Població humana
Població	104 (2021) (2,1 hab./km²)
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	49,42 km²
Banyat per	riu Querol
Altitud	1.557 m-2.827 m
Limita amb	L'Ospitalet Dorres Enveig Angostrina i Vilanova de les Escaldes Merens Canillo Porta
Organització política
• Batlle	Jean Ribot (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66760
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	puymorens.fr

Portè, antigament Portesa (en francès, Porté-Puymorens), és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de la Vall del Querol.

En el terme comunal hi ha la Torre Cerdana, en ruïnes, que és el primer castell de defensa baixant del Coll del Pimorent.

El malnom dels de Portè és el de taulets.

Etimologia

Segons explica Joan Coromines, a la Cerdanya hi hagué un focus antic de -ea, fet constatat per topònims com Roc de Malè (< Malea < malǐtǐa); a l'Edat Mitjana era Portea, que modernament va donar alhora Portè i Portesa, en aquesta darrera forma reintroduint-s'hi per un motiu fonètic (antihiàtic) la s intervocàlica.

El mateix filòleg tracta també aquest topònim a l'Onomasticon Cataloniae, on tracta Porta i Portè com dos topònims derivats de la mateixa arrel: el mot porta, en el sentit d'entrada, com és la seva realitat geogràfica. En el cas de Portè, és un derivat diminutiu d'aquest mot, portǐcǐnus, que dona Portesa.

Es tracta, així, doncs, de dos topònims romànics de caràcter descriptiu.

Geografia

Portè a l'Alta Cerdanya

Localització i característiques generals

El terme comunal de Portè, de 494.200 hectàrees d'extensió, és al nord de l'extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb Andorra i el parçan del Sabartès, del País de Foix occità.

El terme de Portè és allargassat d'oest a est, amb l'extrem de ponent que forma una mena de ganxo que entra cap al sud en el terme de Porta. És tota la vall de capçalera del Riu de Querol, amb els seus afluents de la part alta del seu curs. És també l'extrem de ponent del Massís del Carlit. Els límits del terme coincideixen, a grans trets, amb les carenes que delimiten aquesta vall, llevat de la meitat occidental del terme comunal, la zona de Pimorent, on en lloc d'una vall, és un petit massís, amb els cims del Pic de la Mina com a element central, i de l'extrem nord, on el terme de Portè inclou la vall del Rec d'en Garcia, o riu de l'Eixerga, afluent del Riu Arieja; aquesta vall era anomenada antigament Vall Llobera, i constituïa la frontera nord-occidental de la Cerdanya. El punt més elevat del terme és a l'extrem nord-oriental de la comuna, on es troba el triterme entre Portè, Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Merens, que es troba a 2.815,1 m alt. Des d'aquest punt, la carena termenal va cap a l'oest, fins al Cap de Llosada, de 2.719,1 m alt, i tot seguit cap al nord, cap al Roc Gros de Coma d'Or, de 2.579,2.

Des d'aquest lloc, el termenal fa la volta pel nord a la Coma d'Or, fins que arriba al punt o troba al nord la Coma d'en Garcia, que és de la conca de l'Arieja, on va a cercar cap al nord-oest la carena que delimita aquesta altra conca. Passa per la Portella de la Coma d'en Garcia, a 2.531 m alt i s'adreça a la Tossa Rodona, de 2.599. En aquest darrer cim, el termenal segueix la carena que fa de límit septentrional de la vall, en direcció oest-sud-oest, passa pel Puig de Trespunts, de 2.620,9, pel Cap de la Clota de Trespunts, a 2.555,4 m alt, fins que arriba al Pic de Querforc, de 2.581, on hi ha el triterme entre Portè, l'Ospitalet i Merens. Decantant-se més cap al sud-oest, el límit de la vall i de la comuna s'adreça al Pic de Tossal Mercader, de 2.543,4. Des d'aquest cim, el termenal baixa quasi en línia recta cap a l'oest-sud-oest pel coster fins al turó de 1.930 m alt que es troba al sud de l'Ospitalet i damunt la riba dreta tant de l'Arieja com del Rec d'en Garcia, i acaba de baixar fins a l'Arieja, que troba a 1.578,6. en el lloc on es troben els termes de Portè, l'Ospitalet i Encamp. Seguint aigües amunt l'Arieja, en un breu tram d'uns dos quilòmetres, s'arriba a un nou tritermenal, ara entre Portè, Encamp i Porta, situat a 1.669,3 m alt.

El límit entre Porta i Portè arrenca del punt anterior i segueix cap al sud, fent una ziga-zaga continuada, el Rec del Baladrar fins a la Coma dels Pedrons, a 2.170,1 m alt. Des d'aquest punt, el termenal deixa de seguir cap accident geogràfic precís, i s'adreça, sempre cap al sud, cap a l'Estany dels Pedrons, a l'oest del Pic de la Mina. Supera l'estany pel costat est, i va davallant pel Solà dels Pedrons, encara cap al sud, fins que, després de fer un recolze sobtat cap a l'est, baixa a trobar el torrent que procedeix del vessant meridional del Pic de la Mina i, ara cap a l'est, va a trobar el Pic de les Valletes, de 2.712,3 m alt i, girant de sobte cap al nord, segueix una línia arbitrària que al cap d'un tram torç cap al nord-est i va a trobar el Pic de l'Estanyol, de 2.575.9. Ara cap a l'est, fent diversos retombs, passa pel Roc de les Ombres i segueix carenes secundàries fins que arriba a trobar el curs del Rec de les Ombres a 2.025,1 m alt. El segueix cap al sud-est, després cap al sud, fins que a prop de la boca sud del Túnel del Pimorent, fent una marrada per un camí paral·lel al riu, va a trobar el Riu de Querol a 1.555,5 m alt que és el punt més baix de tot el terme de Portè.

Continua des d'aquest punt el termenal entre Porta i Portè per la mateixa llera del Querol fins a l'extrem nord de les Gorges de la Fou, on segueix, ara cap al sud-est, per un coster muntanya amunt fins al Punxonet, de 2.348 m alt. Una mica al sud-est d'aquest cim, el termenal gira cap a llevant, en direcció al Punxó, de 2.280,1 metres d'altitud, cim on es troben els termes de Portè, Porta i Enveig. Des del Punxó, el termenal, ara amb la darrera comuna esmentada, continua cap a l'est, per la Serra del Bac d'Hortell, tot seguit per la Serra de la Portella del Bac d'Hortell, fins a la Portella de Bac d'Hortell, de 2.557,6 m alt, on es troben els termes de Portè, Enveig i Dorres. El termenal amb Dorres segueix una línia en direcció nord-est, seguint una carena fins al Puig Occidental de Coll Roig, de 2.795,4 m alt, segon cim del terme de Portè. En aquest cim hi ha el triterme entre Portè, Dorres i Angostrina i Vilanova de les Escaldes.

El termenal amb aquesta darrera comuna s'estén de sud-est a nord-oest, entre el Puig Occidental de Coll Roig i el vessant meridional del Puig de Coma d'Or, formant una línia molt trencada per tal d'anar a buscar el Puig de Fontviva, de 2.666,7 m alt, la Portella de Lanós, a 2.516,1, on travessa la vall d'aquest rec, que baixa de l'Estany de Lanós, s'enfila cap al Pic de Cortal Rossó, de 2.687,8, i de seguida s'adreça al Puig de Coma d'Or.

A l'interior del terme, separant les valls del Rec d'en Garcia, afluent de l'Arieja, i del Rec de Cortal Rossó, afluent del Riu de Querol, es troba la Serra de les Lloses, que té el seu punt culminant a 2.615 m alt, i la seva continuïtat cap al nord-est, la Cresta dels Llosers; d'altra banda, separant les valls del Rec de Cortal Rossó i del Riu de Querol, s'estén tot el contraforts occidental del Puig de Fontviva, entre el cim d'aquest puig i el mateix poble de Portè.

El punt més elevat del terme és, doncs, a 2.815,1 m alt, el més baix, a 1.555,5, mentre que el poble de Portè és a 1.624,2, i l'estació d'esquí de Pimorent, a 1.861.

Termes municipals limítrofs:

Encamp (Andorra)	L'Ospitalet / Merens (Sabartès)	Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Porta	Enveig	Dorres

.

El poble de Portè

Portè en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

El poble de Portè és al centre del sector meridional del seu terme comunal, prop del límit amb Porta i també a prop del poble d'aquest nom. El poble sencer és a la dreta del Riu de Querol, entre aquest riu i la carretera N - 20. La part històrica del poble és també a la dreta del Rec de Cortal Rossó, però modernament el poble s'ha estès a l'esquerra d'aquest torrent, així com al nord de la carretera esmentada. És un poble bastant agrupat, sense arribar a formar poble clos, amb l'església parroquial de Santa Maria al nord-est del nucli central del traçat urbà.

Modernament, el poble s'ha estès lleugerament cap al nord i cap a l'est, sobretot a ran del desenvolupament de l'Estació d'esquí de Portè - Pimorent.

La Torre Cerdana

Aturonada al sud-oest del poble, a uns 750 metres de distància en línia recta, hi ha les restes de la Torre Cerdana, primera fortificació de la Cerdanya que es trobava en baixar del Coll de Pimorent. Es tractava d'un veritable castell, no només una torre, com el nom indica, i tingué un paper estratègic fonamental, fins que el Castell de Querol la substituí en aquest paper.

L'estació d'esquí Portè - Pimorent

L'Hotel del Coll de Pimorent, en una foto antiga

En el sector occidental del terme comunal de Portè es troba l'Estació d'esquí de Portè - Pimorent, a recer del Pic de l'Estanyol, bàsicament a l'entorn del Torrent de la Vinyola. Normalment s'hi acumulen grans gruixos de neu, per la qual cosa és força coneguda i apreciada pels practicants dels esports d'hivern.

Les Mines de Pimorent

Les mines, el 1928

Situades a la zona central de l'extrem occidental del terme, a prop a l'est del Pas de la Casa, són en el vessant nord-oest del Pic de la Mina i a ponent de l'Estació d'esquí de Portè - Pimorent, molt a prop de l'extrem superior del Telecadira del Puig de la Mina.

Estan abandonades des de fa una cinquantena d'anys.

Hidrònims

Cursos d'aigua

El principal curs d'aigua del terme de Portè és el Riu de Querol, que quan arriba a la Tor de Querol és anomenat Riu d'Aravó. Aquest riu neix en aquest terme, concretament a l'estany del Passet, que s'alimenta dels recs de l'Estany de Font Viva i del de Lanós, que procedeix de l'Estany de Lanós, situat en el veí terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes.

Estanys

Per la seva situació a l'alta muntanya, el terme de Portè posseeix diversos estanys, tots ells d'origen glacial: l'Estany de Coma d'Or, l'Estanyol, l'Estany de Fontviva, la Bassa de Mercader, la Bassa de l'Orri de la Vinyola, l'Estany de l'Orri de la Vinyola i el Passet.

Transports i comunicacions

Carreteres

En el terme comunal de Porta es poden trobar dues carreteres, una d'elles correspon al traçat antic i l'altre al nou, de la mateixa carretera: la N - 20 (La Guingueta d'Ix - París), que tot just entre en el terme de Portè, a penes 100 metres, es fica dins del Túnel del Pimorent per sortir-ne ran del poble occità de l'Ospitalet. Del costat mateix de la boca sud d'aquest túnel arrenca cap al nord-est la carretera N - 320, que dobla l'anterior en alguns trams. En aquest cas, s'adreça a Portè i al Coll del Pimorent, per anar a raure igualment a l'Ospitalet. No hi ha cap altra carretera en tota la comuna, a part de les locals que menen, principalment, a l'estació d'esquí.

Ferrocarril

L'estació ferroviària de Portè, dins de la línia de Tolosa - Matabiau a la Tor de Querol, per Foix i Acs, és dins del terme veí de Porta, molt a prop del termenal entre les dues comunes. Aquesta línia de ferrocarril travessa el terme de Portè pel seu costat occidental, però de forma subterrània, sota el Coll del Pimorent, i només veu la llum del dia just a l'extrem meridional del túnel; a penes 110 metres després de deixar el túnel, entra en el terme de Porta.

Transport públic col·lectiu

Portè disposa de la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on és directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.

Activitats econòmiques

En l'actualitat, el principal recurs econòmic de Portè és el turisme, relacionat principalment amb l'estació d'esports d'hivern. Tant l'esquí alpí com el de fons hi tenen bons espais per a la pràctica, així com les noves modalitats d'esport d'hivern.

Les activitats econòmiques tradicionals de la comuna de Portè i, de fet, de tota la Vall de Querol era la ramaderia, que incloïa una bona quota de transhumància estacional. El mercat de bestiar de referència era el de Sallagosa, però hom acudia també als d'Acs, al País de Foix occità i de Prada, al Conflent. La ramaderia, però, és avui dia una activitat en retrocés, amb a penes una dotzena de caps de bestiar boví i uns 300 d'oví. En el terme hi ha poc espai per a prats i conreus de farratge, a causa de l'orografia: tan sols 9 hectàrees. El bosc era també una font de treball important, i també és en retrocés. Tanmateix, hi ha l'important Bosc Comunal de Portè - Pimorent.

Història

Història antiga, medieval i moderna

Tota la història de Portè anterior a la fi de l'Antic Règim és comuna amb tot el conjunt de la Vall de Querol, on està explicada.

Història contemporània

La comuna de Porta, que comprenia inicialment l'actual de Portè, es formà a ran de la remodelació de l'administració local derivada del nou règim implantat a conseqüència de la Revolució Francesa. Fou de les comunes més tardanament creades: l'any 1837. Portè se n'independitzà l'any 1860.

Demografia

Demografia antiga

Amb anterioritat al 1860, la població de Portè està sempre inclosa o bé en la de la Vall de Querol, o bé en la de Porta, de la qual se segregà aquell any.

Demografia contemporània

Evolució de la població 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901 455 420 401 371 404 421 405 409 410 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 1962 372 452 210 191 257 134 200 149 185 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2010 2015 2016 108 113 119 121 147 128 131 105 103

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

Evolució de la població

Població 1962-2008

Administració i Política

La Casa del Comú de Portè

Batlles

Alcalde	Període
Jean Sarda	Març del 2001 - Abril del 2014
Jean Ribot	Abril del 2014 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Jean Ribot, batlle.

Adjunts al batlle

• 1r: Didier Roboam
• 2a: Christine Mathevet Recouderc
• 3r: Jean Sarda.

Consellers municipals

• Anne Barral
• Françoise Colomer
• Christelle Doumerc
• Nicole Komaroff
• Franck Reinosa
• Thibault Roboam
• Adrien Sarda.

Adscripció cantonal

Des de les eleccions cantonals del 2015, Portè forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.

Serveis comunals mancomunats

Portè pertany a la Comunitat de comunes Pirineus Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, La Tor de Querol, Ur i Vallcebollera.

Ensenyament i Cultura

A Portè hi ha una escola pública que cobreix les etapes de maternal i elemental, tot i que els infants del poble també poden anar a classe a Enveig, l'Ospitalet o Ur; els estudis de primària són possibles a Dorres i a Merens. Per a la secundària, estan a l'abast els col·legis de la Guingueta d'Ix (Cerdanya, públic), Oceja (La perla cerdana, públic, annex de l'anterior) o Vià, a Font-romeu, Odelló i Vià (El bosc, privat). Els estudis de batxillerat i formació professional es poden cursar en el Liceu professional agrícola del Mas Blanc, de la Guingueta d'Ix, a La Perla Cerdana, d'Oceja, o al Liceu climàtic i esportiu Pierre de Coubertin, de Font-romeu.

Bibliografia

• Becat, Joan. «- Portè». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVII^e au XIX^e siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIX^e siècle", 31, 2005 [Consulta: 1r octubre 2014].
• Coromines, Joan. Lleures i Converses d'un filòleg. Barcelona: Club Edito, 1983, p. 299. 
• Coromines, Joan. «Porta (II) i Portè». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O - Sai). ISBN 84-7256-852-0. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Portè». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

• El terme de Portè en els mapes topogràfics de l'IGN
• Lloc web de l'estació d'esquí Arxivat 2015-02-17 a Wayback Machine..
• Lloc web municipal Arxivat 2020-08-05 a Wayback Machine.