Porta Salaria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (la) Porta Salaria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Porta de ciutat | |||
| Construcció | segle III | |||
| Data de dissolució o abolició | 1871 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Aurelià | |||
La Porta Salaria era una porta de la Muralla Aureliana a Roma, demolida en 1921.
Història
[modifica]La Porta Salaria va ser part de la Muralla Aureliana construïda per l'emperador Aurelià en el segle iii, i que incloïa una edificació anterior. Per ella passava la Via Salària nova, que s'unia a l'antiga Via Salària fora de la ciutat.[1] La porta tenia un únic passatge i estava flanquejada per dues torres semicirculars. Els jardins de Sal·lusti (Horti Sallustiani) estaven situats en la ciutat just darrere la porta.
Durant la restauració empresa per l'emperador Flavi Honori a començaments del segle v, l'arc va ser enfortit a opus mixtum i, sobre seu, es van obrir tres enormes finestres.
Aquesta va ser la porta per on va entrar a Roma el rei got Alaric I per realitzar el famós saqueig de Roma. El 537, el terreny entre Porta Salaria i Castro Pretorio va ser l'escenari de l'assalt efectuat pel rei got Vitiges contra les tropes de Belisari.
A l'edat mitjana, a diferència d'altres portes de la ciutat, la Porta Salaria no va rebre un nom cristià.
El 20 de setembre de 1870, el tros de la Muralla Aureliana entre Porta Salaria i Porta Pia va ser testimoni de la fi dels Estats Pontificis.[2] La porta va ser feta malbé pels trets de l'artilleria italiana i, a l'any següent, va ser demolida. El 1873 va ser reconstruïda seguint els plànols de l'arquitecte Virginio Vespignani.
Tanmateix, el 1921 es va decidir demolir-la novament per obrir l'àrea al trànsit. Al terreny que ocupava, ara es troba la Piazza Fiume.
Restes
[modifica]Durant la demolició de 1921 es van descobrir diversos monuments pertanyents als sepulcres que flanquejaven l'antiga Via Salària i que havien estat tornats a utilitzar per aixecar les torres. Una còpia del sepulcre de Quintus Sulpicius Maximus,un nen d'11 anys, es troba ara visible a la Piazza Fiume —l'original es troba als Museus Capitolins—.[3]
A la dreta del mur a la vora de la plaça, estan les restes de tombes del segle I aC.
Referències
[modifica]- ↑ Ball Platner, 1929, p. 567.
- ↑ Ball Platner, 1929, p. 416.
- ↑ Ball Platner, 1929, p. 487.
Bibliografia
[modifica]
- Ball Platner, Samuel. A Topographical Dictionary of Ancient Rome (en anglès). Oxford University Press, 1929.
- Quercioli, Mauro (2005). Le mura e le porte di Roma. Newton Compton.(italià)