Portal:Economia/Economia del mes
Economies del mes
[modifica]
Xile té una economia orientada als mercats caracteritzada per un alt nivell de comerç exterior. Durant la dècada de 1990 la reputació de Xile com a país model per a les reformes econòmiques es va enfortir amb les primeres eleccions democràtiques del país i la sortida del govern militar d'Augusto Pinochet. El creixement mitjà anual del PIB va ser del 8% durant 1991-1997, i des de llavors ha estat al voltant del 3-4% per causa de la implementació de polítiques monetàries més estrictes i els efectes de les crisis financeres mundials.
{{Gener_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
.svg)
El País Valencià conforma un territori llargarut, amb una orografia muntanyosa i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la connexió amb el nord, amb Catalunya i Europa. Així s'explica, entre d'altres raons, que tot i els plans d'infraestructures estatals centralitzades cap a Madrid el volum de comerç entre Catalunya i el País Valencià és el quàdruple del volum que es té amb la capital estatal. Amb un clima mediterrani i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del País Valencià són minsos pel que fa als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàl·lics, d'ús i tradició històrica en la indústria i la construcció.
{{Febrer_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
L'economia dels Estats Units és la més gran i una de les més avançades tecnològicament del món, amb un PIB per capita superior als $40.000. És una economia capitalista, orientada als mercats, on els individus i les empreses fan la majoria de les decisions, i els governs federal i estatals compren els bens i serveis predominantment del mercat privat. Les empreses nord-americanes són líders en la recerca i desenvolupament tecnològic, especialment en informàtica, farmacèutica i la ciència aeroespacial, encara que algunes de les avantatges s'han reduït després de la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units, que abans eren els creditors més importants del món, avui dia s'han convertit en una nació amb enormes dèficits fiscals i comercials; la importància i les conseqüències d'aquests dèficits ha estat discutida per molts economistes.
{{Març_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
Mèxic té una economia de lliure mercat amb un Producte Intern Brut que supera el bilió de dòlars nord-americans, fent-lo la 14ena economia més gran del món d'acord a la CIA, i la desena, d'acord al Banc Mundial. Les últimes administracions governamentals han expandit la inversió i la competència en les àrees de ports marítims, ferrocarrils, telecomunicacions, generació d'electricitat, distribució de gas natural i ports aeris. Mèxic és una potència exportadora i importadora, el principal productor de plata del món, i un dels cinc productors més grans de petroli. Mèxic ha assolit un important grau d'estabilitat macroeconòmica; no va ser influenciat per les crisis sud-americanes, i ha tingut tases de creixement positives després de la breu recessió del 2001. Les taxes d'interès i la inflació es troben a nivells històricament baixos; el 2005 s'espera una inflació al voltant del 3%.
{{Abril_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
L'economia de la República d'Irlanda és moderna, relativament petita, depenent del comerç i amb taxes robustes mitjanes de creixement del 10% durant el període 1995-2000. L'agricultura, abans el sector més important, avui dia és molt petita en comparació amb la indústria, que representa el 46% del PIB, 80% de les exportacions, i el 29% de l'ocupació laboral. Encara que les exportacions són el motor principal del creixement robust irlandès, l'economia també es beneficia de l'increment en la desepsa del consumidor i la recuperació de la inversió en la construcció i els negocis. La taxa anual d'inflació el 2005 va ser del 2,3%, inferior a les taxes acostumades del 4 i 5%. La inflació en el preu de l'habitatge ha estat una preocupació econòmica important (el preu mitjà d'una casa va ser 251.281€ el febrer, 2005). La taxa d'atur és molt baixa, i els salaris s'han incrementat rapidament a l'una dels costos de vida. Dublín, la capital de la nació, va ser catalogada com la 22ena en cost de vida mundial. Irlanda ocupa el segon lloc en PIB per capita de la Unió Europea darrera de Luxemburg, i el quart més alt del món.
{{Maig_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
L'Argentina es beneficia de rics recursos naturals, d'un alt percentatge d'alfabetització, d'un sector agrícola orientat a les exportacions, i d'una base industrial diversificada. A més és un productor mundial de cereals i de carn. Històricament, però, l'acompliment econòmic ha estat molt desigual. A finals del segle xix era una de les nacions més riques del món, riquesa basada en l'agricultura i la inversió estrangera. No obstant això, l'Argentina no assoliria mai un ple desenvolupament econòmic el segle xx. Després de la Segona Guerra Mundial el país va experimentar crisis econòmiques i polítiques successives, va augmentar considerablement el seu deute extern, i la hiperinflació va arribar al 200% mensual els anys vuitanta. Per mitjà d'un pla de convertibilitat, el país es va estabilitzar durant la dècada de 1990. Els aspectes negatius del pla, però, van fer més desigual la distribució de la riquesa. El 2001, el president va donar fi a la convertibilitat, va devaluar la moneda, i l'Argentina es va enfonsar en la pitjor crisi econòmica de la seva història, duent a més del 50% de la població sota el nivell de la pobresa. La recuperació ha estat ràpida, i el PIB va créixer més del 8% durant el 2003 i 2004. No obstant això, d'acord a diversos analistes econòmics, l'Argentina ha de resoldre la situació energètica per tal d'aconseguir taxes de creixement del 3-5% els pròxims anys.
{{Juny_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
Com a societat rica amb una indústria d'alta tecnologia, i amb una economia amb un PIB superior al billó de dòlars, el Canadà s'assembla al sistema econòmic de mercat dels Estats Units i al seu patró de producció. Des de la Segona Guerra Mundial, el impressionant creixement de la manufactura, la mineria i el sector dels serveis han transformat a la nació d'una economia rural a una principalment industrial i urbana. El Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, que es va signar el 1989, i després la creació del NAFTA que inclou Mèxic, ha produït un sorprenent increment en el comerç i una major integració econòmica amb els Estats Units. Atès que gaudeix de nombrosos recursos naturals, d'una mà d'obra capacitada, i de capital modern, el Canadà té una economia sòlida.
{{Juliol_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
El Brasil és l'onzena economia més grans del món, d'acord a la mesura del Producte Intern Brut (PPP) el 2004. El Brasil té una economia diversificada de renda mitjana, encara que amb variacions en els nivells del seu desenvolupament. La majoria de la gran industria està concentrada al sud i el sud-est del país. El nord-est ha estat tradicionalment la regió menys desenvolupada, encara que ha rebut inversions recentment. El Brasil va realitzar un reeixit programa d'estabilització econòmica, anomenat el Pla Real (nom de la seva nova moneda) des de juliol de 1994. La inflació, que havia arribat al 5.000% anual el 1993, va arribar al 2,5% el 1998. Llevat de la breu recessió provocada per la devaluació del real el 1999 (any de començament del règim de lliure flotació de la moneda) i els anys subsegüents, el país s'ha consolidat com una de les economies més puixants i estables de Sud-Amèrica.
{{Agost_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
Alemanya és una de les economies de mercat més desenvoloupades del món. És la tercera economia més gran del món, en termes del Producte Intern Brut calculat en base a les taxes de canvi euro-dòlar, i la cinquena en base a la paritat de poder adquisitiu. És l'economia més gran d'Europa. L'acompliment recent, però, no ha estat dinòamic, i l'economia alemanya ha estat marcada per la seva vulnerabilitat als xocs externs, als problemes estructurals interns, i les dificultats relacionades amb la Reunificació alemanya.
{{Setembre_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
Espanya té una economia mixta, amb un PIB per capita equivalent al 87% del PIB per capita de les quatre economies europees més grans. El govern de centre-dreta del president José María Aznar, va aconseguir que Espanya fos del primer grup de països en adoptar l'euro, l'1 de gener, 1999. L'administració d'Aznar va promoure la liberalització i la privatització de l'economia, i va realitzar reformes al sistema de cobrament d'impostos. La taxa d'atur va disminuir durant la seva gestió, però, el 2005 encara va ser alta, prop del 10%. Aquesta taxa és un gran assoliment comparada amb el 20% al començament de la dècada de 1990. La taxa de creixement del 2,4% el 2003 va ser molt satisfactòria, en comparació con la resta dels països europeus, i la taxa analitzada de creixement per al 2005 és de 3,3%.
{{Octubre_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
Amb un PIB de 1,7 bilions d'euros, França és la cinquena economia més gran del món, d'acord a la mesura del PIB en termes de taxes de canvi, i la setena en termes de la paritat de poder adquisitiu, i presenta la taxa més baixa de pobresa del món (6%). D'acord al Fons Monetari Internacional, és la tercera economia més gran d'Europa, després d'Alemanya i el Regne Unit. Conté abundants recursos agrícoles, un fonament indudstrial sòlid, una força laboral molt capacitada. El sector dels serveis representa el 72% de l'economia del país. Comparat amb altres economies desenvolupades, el creixement del PIB francès és robust, però no tan accelerat com el dels Estats Units (2% entre 1994-1998). La taxa d'atur és estable, però, el dèficit comercial en compte corrent ha caracteritzat el comerç francès dels últims anys. Com a estat de la Unió Europea s'ha acollit a l'euro com a moneda (substituint el franc).
{{Novembre_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial
Els Països Baixos són una economia de mercat oberta i pròspera, en què el govern ha reduït reeixidament la seva participació des de la dècada de 1980. L'activitat industrial té el seu fonament en el processament d'aliments, la producció de químics, la refinació petroliera i la producció de maquinaria elèctrica. El seu sector agrícola és molt mecanitzat i ocupa no més del 4% de la força laboral, però, proveïx enormes excedents que són utilitzats en la indústria de processament d'aliments i d'altres són destinats a l'exportació. Els Països Baixos són el tercer estat del món en termes de les exportacions agrícoles, després dels Estats Units i de França. Els Països Baixos van resoldre els problemes de les finances públiques, i van promoure la reducció de la taxa d'atur reexidament. El creixement del PIB neerlandès és molt robust, en comparació amb altres països europeus. Va ser un dels primers 12 països a ingressar a la eurozona.
{{Desembre_economia_del_mes}} - discussió - modifica - historial