Portal:Pilota/novembre
Aparença
A. | figura | esp. | origen | e. | |
---|---|---|---|---|---|
11 | 1979 | Félix | escalater | gandià | 45 |
13 | 1979 | Olaizola II | frontoner | navarrés | 45 |
3 | 1967 | Mezquita | escalater | vila-realenc | 57 |
25 | 1954 | Juliet | escalater | alginetí | 89 |
7 | 2015 | Juliet | escalater | alginetí | 89 |
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
[modifica]
[modifica]
2 de novembre | azaroaren 2
- Morts
- El 1980 —fa 44 anys— morí a Calahorra el frontoner riojà Abel San Martín Campos.
- Naiximents
- El 1978 —fa 46 anys— nasqué el frontoner navarrés Ismael Chafée.
[modifica]
30 de novembre | azaroaren 30
[modifica]
- El 2022, el Congrés dels Diputats aprovà una nova Llei de l'Esport que reconeix la pilota valenciana com a deport federat i no, com llavors, solament un joc.
[modifica]
- El 2022 —fa 786 dies— Soro III i Nacho guanyaren la 15a Copa Caixa Popular d'Escala i Corda 60 per 25 front a Marc de Montserrat i Pere de Pedreguer al trinquet de Vilamarxant.[1]
[modifica]
[modifica]
- El 2015 morí l'ex escalater professional Julio Palau Lozano Juliet (n. 1925)
[modifica]
- El 2020 —fa 4 anys— Alejandro de Paterna guanyà el Campionat Autonòmic de Frontó Individual 41 per 22 contra Adrián de Quart.[2]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
11 de novembre | azaroaren 11
Félix és un mitger nascut el 1979, campió del Circuit Professional d'Escala i Corda els anys 2003, 2017 i 2019, entre molts altres trofeus.
[modifica]
- El 2022 —fa 779 dies— es disputaren les dos finals del 6t Trofeu Mixt Masymas al trinquet de Pedreguer: Puchol II i Pere Ribes guanyaren la d'escala i corda, i Ivan i Canari de Xeraco la de raspall.[3]
[modifica]
Olaizola II (Goizueta, 1979) és un davanter navarrés, en nòmina de l'empresa Asegarce i germà menor d'Asier Olaizola. Va debutar l'any 1998 al frontó de Jaian Jai de Lekunberri. El gran palmarès aconseguit fa que sigui un dels quatre únics pelotaris en aconseguir les tres txapeles (Màxim guardó en aquesta disciplina), en les màximes competicions professionals: Campionat manomanista, Campionat d'Espanya de parella mà, i el campionat d'Euskadi del Quatre i Mig. Els seus triomfs fan que hagi superat el gran Retegi II amb sis títols. En 2010, Olaizola no va poder disputar els campionats, perquè en el primer partit del campionat manomanista del 2010, el 24 d'abril, va patir una greu lesió, al trencar-se el lligament creuat anterior del seu genoll dret, fel que el va fer passar per quiròfan i no va reaparèixer fins sis mesos després.
- Efemèrides
- El 2021 —fa 3 anys, 47 dies— Lluís de la Vega i Javi guanyaren la 14a Copa Diputació-Caixa Popular 35 per 60 front a Marc de Montserrat i Pere de Pedreguer.[4]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
Dani de Benavites és un mitger d'escala i corda nascut el 1974 i professional entre 2005 i 2017. Va començar a jugar a galotxa quan a penes tenia sis anys als carrers del seu poble, però als deu va passar a jugar en trinquet, on va debutar en partida de juvenils als catorze. Considerat un bon mitger, ha guanyat diversos campionats, entre els quals el Circuit Professional d'Escala i Corda (2001 i 2011), el Màsters Ciutat de València (2009 i 2012) i el Trofeu Universitat de València (2008 i 2012). També ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota.
[modifica]
José Bellver Gamón Canari és un ex pilotari professional d'escala i corda que jugà com a punter i mitger per a ValNet: Canari va debutar al Trinquet de Pelayo (València) el 1995 i ha sigut campió del Circuit Professional d'Escala i Corda els anys 2005 i 2006 i del Màsters Ciutat de València en 2007 i 2008.
[modifica]
[modifica]
[modifica]
[modifica]
Martines (n. 1969) és un jugador professional de pilota valenciana, destacant en la modalitat de Llargues com a "banca". És membre i banca titular en Llargues i Joc europeu de la Selecció Valenciana de Pilota des dels Campionats Internacionals de Pilota de 1997. Començà als 14 anys i, malgrat que les Llargues no són un esport professionalitzat, ha aconseguit viure de la pilota mitjançant les contínues exhibicions, tallers i escoles de què s'encarrega, a més del reconeixement social que li ha comportat la carrera esportiva, amb el trinquet del seu poble portant el seu nom, o duent la torxa olímpica de Barcelona'92. L'any 2000, Martines i els altres 4 membres de la Selecció (David, Jan, Màlia i Mengual) foren guardonats amb el premi al Millor Esportista masculí de la Província d'Alacant. Tota la seua carrera esportiva la desenvolupa en l'equip de la seua localitat natal guanyant-ho tot, 9 títols de la lliga de Llargues de primera, però el 2012 canvia d'equip al de Parcent i queda subcampió d'eixa edició i el 2013 guanya la final de llargues amb l'equip de Parcent, la primera de la història per a esta xicoteta població de la Marina Alta. La seua trajectòria ha estat premiada per la federació. En 2015 va ser elegit president del CPV El Campello.
Juliet d'Alginet fon un escalater professional, un dels cinc que té foto penjada en la Galeria d'Honor del Trinquet de Pelayo. Juliet debutà als quinze anys de la mà del trinqueter del seu poble, Batiste Toles, on guanyà quasi totes les partides disputades. Les seues primeres eixides foren als trinquets d'Algemesí, Alzira, Guadassuar i Carcaixent, on va vore augmentat el seu prestigi. Amb vint anys ja era nom destacat en el trinquet, i guanyà Quart després d'una igualada a cinquanta-cinc punts. Va ser un escalater cap de cartell a Pelayo, detacant per la seua col·locació i esperit competitiu, amb els quals suplia un físic esquifit i no massa fort, i una esquerra minsa. D'ell es deia que la pilota sempre li anava a les mans, i era això justament el que ell procurava evitar als rivals, enviant la pilota al rival més dèbil o als raconets. El 1952, l'organització del primer Campionat Nacional d'Escala i Corda li assignà un mitger de poques garanties, motiu pel qual es negà a participar-hi i fou sancionat. El 1960 se li va concedir la medalla al Mèrit Esportiu al trinquet de Pelayo. Es retirà en 1968.
[modifica]
[modifica]
[modifica]
Josep de Xeraco és un raspaller professional, guanyador del campionat per equips de raspall en 2014 i subcampió en 2010 i 2011, entre molts altres trofeus.
[modifica]
[modifica]
30 de novembre | azaroaren 30
- El 2023 —fa 396 dies— Sergi Durbà presentà el llibre Trinquets trencats a la Universitat de València.
[modifica]
1r de desembre | abenduaren 1
- El 2000 —fa 24 anys— nasqué l'escalater beniparrellí Hilari Vázquez Pérez
- El 2001 —fa 23 anys— nasqué el raspaller navarresí Nicolás Argente García
- El 2021 —fa 3 anys— morí l'exfrontoner labortà Panpi Ladutxe.
- Referències
- ↑ Hèctor Salvador. «Soro III i Nacho guanyen la Copa d'escala i corda». ÀPunt Mèdia, 05-11-2020. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Alejandro, Campió De L'Individual De Frontó Per Quarta Vegada». FedPiVal, 08-11-2020. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Final VI Trofeu Mixt MASYMAS d'Escala i Corda». Àpunt Mèdia, 12-11-2022. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «De la Vega i Javi guanyen la Copa d'escala i corda». À Punt Mèdia. [Consulta: 15 novembre 2021].