Eduard Soler i Estruch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 maig 1912  Castelló de la Ribera (la Ribera Alta) |
| Mort | 18 octubre 1999 (87 anys) Carcaixent (la Ribera Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Eduard Soler i Estruch, també conegut pel seu nom de ploma Eduard Soleriestruch, (Castelló, 9 de maig de 1912 - Carcaixent, 18 d'octubre de 1999) fou un escriptor en llengua catalana i castellana valencià.[1] Anualment, l'Ajuntament de la seva localitat natal organitza el premi Soler i Estruch, un certamen literari que li ret homenatge.[2]
- Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950)
- El territori i la comunitat d'Aigües Vives (1956-57)
- Contes sense fel (1961, volums de prosa literària)
- De la ingènua veritat (1961, contes)
- Notícia de la impremta Muñoz d'Alzira. 1872-1972 (1972)
- D'Alzira (sense plors, però) (1973)
- Alzira en el cor (1976)
- Carcaixent (1977)[3]
- Humor carcaixentí (1978)
- Notícia de Pepe Estruch (1978)
- Refranyer de la Ribera (1980)[3]
- Carcaixèn (Antologia) (1981)
- Llibre de saviesa aiguada (1986)[3]
- La conquesta de València (1988)[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Eduard Soler i Estruch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Bases del Premi Soler i Estruch 2017». Bullent.net. [Consulta: 26 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Eduard Soler i Estruch». IIFV.UA.es, 17-09-2013. Arxivat de l'original el 2017-09-27. [Consulta: 26 setembre 2017].