Primus
Aparença
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música |
Història | |
Creació | 1984, El Sobrante |
Activitat | |
Activitat | 1984 – |
Segell discogràfic | Caroline Records |
Gènere | Rock progressiu, metal progressiu, rock alternatiu i metal alternatiu |
Format per | Les Claypool (1984–) Todd Huth (1984–1989) Jay Lane (1988–2013) Larry LaLonde (1989–) Tim Alexander (1989–) Bryan Mantia (1996–2000) |
Lloc web | primusville.com |
Primus és una banda nord-americana de rock. La banda es va crear a finals dels anys vuitanta en un naixent corrent alternatiu orientat a l'indie i experimental, amb grans influències de Rush, Frank Zappa, King Crimson,[1] entre d'altres. Inicialment un "Power Trio", la música de Primus està dirigida notòriament pel potent baix de Les Claypool, a més de la gran gamma d'instruments que aquest executa en cadascun dels seus LP.
Integrants
[modifica]- Les Claypool: veu, baix elèctric, baix sense trasts (fretless), contrabaix, fiddle (violí rústic), fuzz, clarinet i mandolina.
- Larry Lalonde: guitarres (acústica i elèctrica) i banjo.
- Tim Alexander: bateria i efectes de so.
- Brian Mantia: bateria.
Discografia
[modifica]- Sausage (demo, 1988)
- Suck On This (enregistrament en viu, nov. 1989)
- Frizzle Fry (febr. 1990)
- Sailing The Seas Of Cheese (maig 1991)
- Miscellaneous Debris (març 1992)
- Pork Soda (abr. 1993)
- Tales From The Punchbowl (maig 1995)
- The Brown Album (jul. 1997)
- Rhinoplasty (ag. 1998)
- Antipop (Interscope, oct. 1999) amb notables col·laboracions com a productor i guitarrista en diversos temes a la guitarra de Tom Morello (guitarra de RATM)[2] i una esporàdica producció i vocalització de Tom Waits[3]
- Animals Should Not Try To Act Like People (oct. 2003)
- They Can't All Be Zingers: The best of Primus (2006)
- Green Naugahyde (2011)
Notes
[modifica]- ↑ El mateix Les Claypool feu de baixista en King Crimson
- ↑ Morello consta com a coproductor i guitarrista a "Electric Uncle Sam" (pista 1), "Mama Didn't Raise No Fool" (pista 8) i "Power Mad" (pista 11)
- ↑ Waits aporta la seva inconfusible veu i la producció de “Cottails of a Dead Man” (pista 13 i última)